Youssef El Alaoui: “L’intent de rellançar el diàleg entre cristianisme i Islam té límits teològicsˮ

Foto: Jordi Pascual

El professor titular de la Universitat de Rouen ha acudit al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la conferència Les fronteres religioses de la cristiandat: de la conversió de l’infidel a la civilització del bàrbar en l’imperialisme colonial, una mirada sobre la capacitat globalitzadora del cristianisme i la seva relació amb altres creences i religions al llarg dels segles. Després de la seva conferència ha atès elCugatenc.

Fins a quin punt les fronteres històriques del cristianisme marquen l’actualitat?

– Jo treballo sobretot els segles XVI i XVII però intento plantejar-me quin efecte té allò anys després. En aquells temps es construeixen estereotips i imatges negatives sobre l’Islam i altres creences en base al desconeixement. Encara perduren en l’actualitat. Al Vaticà II es van reconèixer les relacions no cristianes, va ser un primer pas. El desconeixement va decreixent perquè hi ha ordres religioses, com els jesuïtes, que eren a zones frontereres i s’interessaven pels textos sagrats dels musulmans per entendre’ls. L’intent de rellançar el diàleg en l’actualitat té límits teològics, és a dir, els musulmans creuen en la unitat de Déu i els cristians en la trinitat. Per tant, hem après a conèixer-nos mútuament però encara hi ha molt per fer.

En els conflictes actuals la religió és un element més enmig d’afers polítics, geoestratègics... Als segles XVI i XVII la religió era molt més central o també era un element més?

– Tenia més pes, perquè era un dels ciments de la societat, però no era l’únic factor. Hi havia elements econòmics, territorials...

L’evangelització va ser una forma de globalització?

– Més bé hi participa. La globalització no era cosa només de comerciants portuguesos i espanyols que buscaven noves rutes comercials. Els religiosos també feien de pont perquè aprenien les cultures que es trobaven. Hi ha un corpus de coneixements que els jesuïtes van elaborar i van servir per conèixer millor el món globalitzat.

Espanya va ser un element central.

– Sí, tot i que no l’únic. La primera globalització es deu a Portugal i Espanya. Posteriorment van arribar altres: francesos, neerlandesos, anglesos...

Hi havia dues fronteres: amb religions desconegudes i amb religions germanes com el protestantisme.

– Clar, al cristianisme hi ha una frontera interior provocada per una ruptura. A Espanya, per exemple, hi havia frontera exterior amb l’Islam però també interna entre cristians nous –jueus i moriscos convertits al cristianisme– i vells.

Quina diferència hi havia entre els cristians nous i els vells? A priori l’evangelització pretenia expandir el cristianisme.

– És una contradicció. Es veu clarament amb els moriscos i amb els jueus, que quan són batejats se’ls promet igualtat amb la resta de cristians però realment es troben en una nova categoria de conversos. Tot i que la frontera religiosa es difumina, la societat n’erigeix una de nova que té una base religiosa però és més bé política, social, econòmica i de poder.

Tot i això, dius que els moriscos s’entenien com una peça clau per frenar l’Islam.

– Els mudèjars quan es convertien hi havia dificultats d’evangelitzar-los perquè desconeixien el castellà, el valencià... A Granada i València, sobretot, es va optar per educar nens moriscos des de ben petits perquè fossin bilingües i perpetuessin l’evangelització. Hi havia projectes al respecte però no van reeixir.

Un cop més. L’evangelització té molts projectes fallits.

– Alguna cosa haurà quedat perquè a l’Amèrica espanyola el cristianisme es va mantenir i fins i tot en l’actualitat està ben implantat. En canvi, intentar convertir el món musulmà va ser un fracàs.

Et fixes especialment en els jesuïtes pel seu paper a les fronteres?

– No només. Vaig començar a treballar sobre els jesuïtes en Amèrica, en les missions a l’orient equatorià. Posteriorment vaig treballar la seva relació amb els moriscos, el que em va permetre conèixer aquesta ordre que és clau per entendre la història d’Europa dels segles XVI i XVII. Són apassionants si es mira com es van intentar aproximar a altres cultures des dels paràmetres d’aquella època.

En qualsevol cas, és un apropament i un coneixement que va créixer gradualment.

– Avui dia encara es té un alt grau de desconeixement de l’Islam. No sé si parlar d’apropament als segles XVI i XVII és correcte però, en qualsevol cas, sí percebem canvis en l’actitud cap als musulmans. L’Islam continuava sent la religió a combatre però amb matisos interessants que mostren que alguna cosa s’ha mogut. Quan els treballen els antialcorans, obres que se pretenen desmuntar les bases teòriques de l’Islam, es veu com al principi eren molt durs però a partir del segle XVIII no s’estigmatitza tant: “Tu no vas néixer moro, t’hi van ferˮ. Tot i això, no hi havia possibilitat de reconeixement de l’altre.

Notícies relacionades