Una sentència apunta l’Ajuntament per la inacció davant dels sorolls de la plaça Augusta

Foto: Acció Única!

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El jutjat contenciós administratiu número 3 de Barcelona ha acceptat parcialment la denúncia presentada per diverses persones en representació de tres de les comunitats de veïns de la plaça Augusta pels sorolls a aquell indret, centrant-se en els provinents de l’establiment El Dehesa. Amb la sentència es rebutja la petició d’una indemnització de 2.000 euros però es constata la inactivitat de l’Ajuntament davant de les reiterades peticions d’actuació per part del veïnat.

La resolució judicial es va publicar el passat 2 de juliol i hores d’ara el govern encara no ha anunciat cap actuació al respecte. Preguntada per aquest mitjà en la roda de premsa de mig mandat, l’alcaldessa, Mireia Ingla, va dir que se segueix treballant en l’ordenança de terrasses –pendent d’aprovar des del mandat passat– tot i que deslliga el cas concret de la plaça Augusta d’aquest procediment. A la darrera Junta de Govern del curs s’ha aprovat un conveni entre l’Ajuntament i Jimman 07 SL, propietària d’El Dehesa, per instal·lar un sistema de lluminària intel·ligent que serveixi per controlar la contaminació acústica.

Enric Fontanet i Maria Illescas, representants del veïnat, denuncien que aquesta era una mesura anunciada anys enrere i que mai es va arribar a aplicar. “Al judici s’ha vist clarament que l’Ajuntament no ha pogut presentar res tot i que fa 10 anys que es manté la problemàtica”, apunta Fontanet, “la Policia Local ha vingut més de 80 vegades i no ha posat cap sanció, és increïble”. Precisament per no haver rebut cap sanció, el propietari de l’establiment, Toni Soriano, defensa que no hauran actuat tant malament.

El jutjat pren per vàlids els arguments del veïnat, que denuncia la vulneració de drets fonamentals com la dignitat de la persona, a la vida i la integritat física i moral, a la intimitat i a la inviolabilitat del domicili, tots ells recollits al primer capítol de la Constitució Espanyola. La denúncia apuntava a l’Ajuntament per inacció davant les reiterades peticions, instàncies i fins i tot reclamació al Síndic de Greuges local per l’incompliment de l’espai de terrassa, dels horaris, de superació de l’aforament i dels sorolls.

“Aquesta situació ha estat repetidament denunciada a les autoritats responsables: múltiples denúncies telefòniques, des de 2013 i 2014, denúncies formals a la Policia Municipal, converses amb els responsables municipals, converses amb els diaris locals, escrit al Síndic de Greuges, protestes directes a la plaça, etcètera”, recull la sentència, “en efecte, la superació dels límits de soroll permès és inadmissible, en ocasions superant els 70 decibels”.

El jutjat s’acull a l’estudi acústic presentat pel veïnat sense cap document alternatiu presentat per l’Ajuntament, motiu pel qual la resolució desestima l’al·legació per la qual el consistori posava en dubte el mesurament i apuntava que sempre es tracta dels mateixos veïns crítics. La sentència encara no és ferma perquè pot ser recorreguda i està pendent d’un aclariment demanat per l’Ajuntament.

 

“Nosaltres vam demanar una mediació”, recorda Soriano per dir que el veïnat crític amb el seu establiment no la van acceptar, “el nostre èxit és el nostre problema”. Per a l’empresari, haver esdevingut un punt de trobada per a molta gent jove suposa un repte afegit tot i que defensa que sempre fan pedagogia per no fer soroll i marxar quan tanquen. “Però l’acusació ens dol perquè es diuen coses com que s’han utilitzat els portals com a urinaris, cosa que no hem vist mai”, apunta. Tot i això, reconeix que hi ha moment puntuals, com els dies de futbol, en què és més difícil de controlar el soroll.

Fontanet i Illescas expliquen que van rebutjar la mediació perquè suposava que l’Ajuntament es desentengués i, en canvi, el consideren culpable de no haver actuat per posar remei a la problemàtica, tal com acaba reconeixent la sentència. Amb aquest històric, el veïnat que va presentar la denuncia té dubtes sobre l’actuació de l’Ajuntament, temen que l’aclariment demanat és una forma d’allargar els terminis i, per això, no descarten obrir una via penal en cas que es mantingui la inacció sentenciada el passat 2 de juliol.

Notícies relacionades