Un nou intent d’externalització del temps de migdia (i altres serveis bàsics) posa en alerta la comunitat educativa

Fotos: Ajuntament, Localpres i Jordi Pascual

Des de fa més de tres anys el temps de migdia de les escoles públiques es troba en el punt de mira. En els darrers mesos la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya (FaPaC) ha tornat a advertir un intent d’externalització del servei amb la contractació directa d’empreses per part del Departament d’Ensenyament. Temen que a més s’eliminarà la incidència de les famílies tot i que avui dia són les que sustenten econòmicament el servei ja que la Generalitat no contempla la gratuïtat del temps de migdia.

Ja al 2016 es va fer l’anunci d’un acord marc que obria la porta a canviar la gestió dels menjadors escolars permetent, a ulls de les AMPA/AFA, l’entrada amb més força de grans empreses. Quan aquest afer va quedar tancat després del posicionament contrari del món local –també de l’Ajuntament de Sant Cugat–, l’any passat es va fer un nou pas cap a l’externalització a través d’un decret de menjadors que permetria al Departament d’Ensenyament licitar el servei. Ara, amb aquest intent aturat i sotmès a un procés participatiu per a priori redefinir la proposta, l’anomenada llei Aragonès (oficialment Llei de Contractes de Serveis a les Persones) torna a posar en alerta la comunitat educativa.

El text pretén fixar les bases de la contractació pública dels serveis a les persones, el que comprèn àmbits tan diversos com l’ensenyament i la sanitat. Segons l’exposició de motius de la proposta legislativa promoguda pel conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès –d’aquí el malnom de la llei–, que tot just es debat al Parlament amb la introducció d’esmenes per part dels grups parlamentaris, la contractació ha d’incloure “control de la qualitat i de valoració dels usuaris, vinculades a la igualtat home-dona i mesures de sostenibilitat o vinculades a l’alimentació de proximitat o ecològicaˮ.

A la pràctica, la llei Aragonès permetria l’externalització de serveis que fins ara no es podien sotmetre a un concurs públic. En el cas de l’ensenyament s’hi introdueixen conceptes com el servei d’ensenyament preescolar, el servei d’educació especial, serveis escolars diversos, el servei d’ensenyament per adults i els serveis de tutoria. De nou, hi apareixen diverses referències que afectarien al temps de migdia –subministrament de menjars per a escoles, de cantina i menjars per a escoles, entre d’altres– i altres serveis que en molts casos realitzen entitats i empreses de lleure, com les colònies de vacances.

La proposta legislativa comprèn un llarg llistat de serveis vinculats a les persones ja que agafa tots els codis CPV (vocabulari comí de contractació pública) relacionats amb l’atenció a les persones. Alguns d’ells són força genèrics, el que podria significar obrir la porta a grans externalitzacions de serveis que ara són totalment públics. La sanitat és l’altre gran àmbit afectat amb CPVs com: serveis de salut, serveis geriàtrics, serveis ginecològics o obstètrics, serveis homeopàtics, serveis farmacèutics, servei municipal de salut...

Aquí pots consultar l’esborrany íntegre:

El temps de migdia com a símptoma d’un canvi de model?

Segons explica Lidón Gasull, directora de la FaPaC i advocada, un dels grans problemes que suposa la llei Aragonès és l’externalització d’un servei que avui dia depèn de les famílies. Segons l’actual sistema, cada centre pot escollir el model de gestió del menjador. A Sant Cugat la majoria han optat perquè la gestió externa però no en forma de concurs públic ja que els diners del menjador no són públics sinó de les famílies. En aquest cas, l’AMPA/AFA amb l’acord del Consell Escolar opta per triar una empresa que s’encarregui del servei i, per tant, són les famílies de cada centre les que elegeixen el pes dels criteris a tenir en compte: menjar ecològic, proposta educativa, preu...

En altres casos –les escoles Catalunya i Pins del Vallès a Sant Cugat– són les pròpies AMPA/AFA les que gestionen el servei de menjador directament. Mentre en els centres públics les fundacions, empreses, empreses socials, autònoms o les pròpies famílies són les protagonistes de la gestió, en la majoria d’escoles privades i concertades el servei depèn directament del centre o de les fundacions que els sustenten.

La FaPaC preveu que l’aprovació de la llei Aragonès, que creuen que es pot produir entre l’octubre i el novembre vinent, sigui el primer pas de l’externalització. “Caldrà una llei sectorial que marcarà les característiques concretes de l’externalització, com el funcionament per lots o si es deixa un espai per a l’autogestióˮ, explica Gasull, que veu problemàtic que les famílies que sufraguen el servei no tinguin capacitat d’incidència en la decisió ni en el seguiment.

Però la reivindicació ve de lluny i ha estat continuada. Després de la caiguda de l’acord marc, que va unir el conjunt d’AMPA/AFA de Sant Cugat, l’anunci d’un decret de menjadors va provocar la reacció de la FaPaC. L’entitat va analitzar l’esborrany i es va reunir amb famílies, direccions i altres interessats amb trobades com la que es va fer a l’octubre de l’any passat a l’escola Ferran i Clua.

“Diuen que la normativa europea i la llei de contractació espanyola els obliga a fer un concurs públic però això no és aixíˮ, va argumentar Carme Roca, representant de FaPaC, després de la trobada, “l’Estat espanyol deixa la responsabilitat a les comunitats autònomes i, de fet, a Catalunya s’hi treballa una llei de serveis a les persones, en l’avantprojecte de la qual sí s’indica que el menjador ha d’estar contractat per contractació pública, però encara no està tramitadaˮ.

El conseller d’Ensenyament, Josep Bargalló, preguntat per aquest mitjà durant una visita a la ciutat el dia 26 d’aquell mateix mes, va mostrar el seu desacord amb els plantejaments de la FaPaC. “Celebro que estiguin preocupats per la mercantilització perquè l’esborrany de decret preveu impedir-la i fins i tot acabar amb la que ara hi haˮ, va dir, “fer un concurs públic no és privatitzar; es privatitza concedint a dit, com passa ara en algunes escoles a Catalunyaˮ.

Posteriorment el conseller va explicar a elCugatenc que el Departament treballava per buscar l’encaix de l’autogestió i dels models d’èxit com el de Sant Cugat dins de la proposta de decret. Paral·lelament, sense posicionament consensuat a la Coordinadora d’AFA de Sant Cugat, la FaPaC i la plataforma SOS Migdia va aconseguir portar l’afer a les institucions municipals per intentar, com ja va passar amb l’acord marc, que el posicionament dels ajuntaments fos determinant per repensar el projecte. Tant l’Ajuntament de Sant Cugat com l’EMD de Valldoreix van donar suport a la proposta.

Bona part de la comunitat educativa santcugatenca temia que la posada en marxa del decret servís perquè grans multinacionals es quedessin el patís del temps de migdia, amb una possible davallada de la qualitat. Al novembre, el concurs públic de l’Ajuntament per a la gestió del servei de menjador de les escoles bressol municipals va donar la raó a les veus que deien que la contractació pública beneficia les multinacionals. Fins al 2022 ISS Facility Services s’encarregarà de la gestió d’aquest servei.

Enmig del rebombori, Bargalló va fer una pausa i a l’abril va obrir un procés participatiu “per tal d'establir conjuntament com volem que sigui l'espai de migdia dels centres educatiusˮ. “La voluntat del Departament passa per incorporar totes les perspectives i tots els actors en el sí del procés participatiu perquè aportin propostes que facin de l'espai de migdia un model d'excel·lència i que ens permetin assolir un consens el més ampli possible per construir plegats la qualitat educativa, alimentària i de servei de l'espai de migdiaˮ, diu la proposta.

Està previst que aquest procés acabi al novembre però, adverteix Lidón, no servirà per a res si mentrestant es tramita la llei Aragonès, que permetrà definir un dels criteris bàsics d’aquest servei: l’externalització. “Sembla que el procés participatiu és un entreteniment per donar temps a fer la lleiˮ, lamenta la presidenta de FaPaC. En la tramitació d’aquesta llei, la FaPaC ha intentat parlar amb tots els grups parlamentaris. Segons Lidón, només Catalunya En Comú Podem i la CUP han fer pròpies bona part de les seves propostes, mentre Ciutadans –qui considera un aliat clau d’ERC en la tramitació– ni tan sols els ha rebut.

La plataforma SOS Menjadors Escolars (el nom que rep en l’àmbit nacional SOS Migdia), va anunciar el passat 15 de juliol, arran d’una reunió amb representants del Departament, que s’ha trobat la fórmula per permetre que les AMPA/AFA puguin mantenir la gestió directa i indirecta del servei amb la signatura d’un conveni amb el Consell Comarcal, el que estaria recollit als articles 3.2 i 3.3 de l’esborrany de llei. Són els següents articles:

3.2. S’exclou de l’àmbit d’aplicació d’aquesta llei la prestació d’aquests serveis en règim de gestió directa o mitjançant formes no contractuals de gestió o finançament, com el concert, la gestió delegada o d’altres formes regulades en normes d’àmbit sectorial, i que estiguin sotmeses a condicions econòmiques fixades per l’administració, com ara tarifes màximes i mínimes o mòduls, També s’exclouen els encàrrecs de gestió a mitjans propis, així com qualsevol altra forma de cooperació horitzontal entre poders adjudicadors en termes de les directives comunitàries.

3.3. La concreció dels serveis que s’han de prestar en forma no contractual es determina a la normativa sectorial aplicable o, si no n’hi ha, mitjançant ordre del titular del departament competent, en el cas que el servei el presti la Generalitat de Catalunya, o acord de ple de l’ens local quan el servei el presta una entitat local.

S’evidencia així una diferència de criteri entre la FaPaC i SOS Menjadors Escolars. El nou govern municipal (ERC-MES, PSC i CUP-PC), per la seva banda, ha rebutjar fer cap declaració al respecte tot dient que la llei encara no està aprovada. Les altres vegades que s’ha redefinit una proposta que afectava al temps de migdia els ens locals han estat determinants.

Les altres preocupacions sobre el món educatiu

La FaPaC, que va comparèixer a la comissió d’Economia i Hisenda del Parlament el passat 18 de febrer, ha demanat via carta als grups polítics la supressió dels articles que afecten a l’ensenyament o el vot contraria la proposta. En l’escrit també critiquen la incidència del projecte Educació 360: “Ens preocupa, i molt, que aquesta sigui la forma de donar vida al projecte d’Educació 360, impulsat per la Diputació de Barcelona, la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya i la Fundació Jaume Bofill, impactant directament en totes aquelles activitats educatives que fins ara, i amb tant d’esforç, han dut a terme les AMPA/AFAˮ.

Educació 360 és una proposta d’“educació a temps completˮ, és a dir, que l’educació travessi les fronteres de l’horari lectiu i, per tant, el projecte educatiu de centre també afectiu al temps de migdia, extraescolars, colònies... i, alhora, que la resta de la societat es coresponsabilitzi de l’ensenyament d’infants i adolescents. Entre els socis i promotors hi ha la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Sant Cugat i l’escola Pi d’en Xandri (amb el projecte Alimentem l’escola: sostenibilitat 360).

Lidón adverteix que l’externalització de serveis en un marc en què l’horari lectiu es desdibuixa pot suposar el copagament, és a dir, fer que algunes competències passin a estar recollides –o més aprofundides– en extraescolars, el preu de les quals recau sobre les famílies i no sobre la Generalitat. “La llei té dos objectius: externalitzar serveis bàsics, el que suposa un conflicte d’interessos amb el sector privat, i incorporar a la contractació pública serveis que ara no són públics com l’acollida matinal, les extraescolars i el temps de migidaˮ, enraona la presidenta de FaPaC.

La llei Aragonès recull aquests serveis com a susceptibles de ser externalitzats però enlloc indica que, en aquest cas, passaran a estar sufragats amb diners públics. D’aquesta manera, apunta Lidón, es fomenta “una demanda captiva i un oligopoli a través de la contractació públicaˮ permetent “el benefici d’unes poques empreses privadesˮ –posa d’exemple el servei de vetlladors, que via convenis, ha recaigut majoritàriament sobre la Fundació Catalana de l’Esplai i la Fundació Pere Tarrés.

La Coordinadora d’AFA, que va renovar la junta a l’abril, encara no s’ha pronunciat al respecte. Han de buscar el consens de tots els centres educatius i, de moment, segueixen atents als moviments de SOS Menjadors i de la FaPaC. Quan es va constituir la nova junta la presidenta, Laura Alegre, i l’encarregada de comunicació, Iona Casadevall, van explicar a elCugatenc que era un tema a tenir en compte tot i que el procés participatiu del decret de menjador el deixava en stand by.

Més enllà de l’ensenyament

Gasull ha advertit en un article a Crític que la llei Aragonès afecta directament a serveis bàsics de l’estat del benestar. Per això el sector educatiu no és l’únic que s’ha posat en alerta davant la plausible aprovació d’aquesta nova norma. En l’àmbit de la salut, la Marea Blanca, que també va participar en la Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament, recorda que la normativa europea que se cita en la llei diu: “Cap disposició de la present directiva obliga els Estats membres a subcontractar o a externalitzar la prestació de serveis que desitgin prestar ells mateixos o a organitzar-los d’una altra manera que no sigui mitjançant contractes públics en el sentit de la present directivaˮ.

La Marea Blanca rebutja a través d’un comunicat el sistema de col·laboració publicoprivada, apuntant a un lucre privat amb diners públics i amb un possible creixement de l’opacitat, la ineficiència, encariment i allunyament de les persones usuàries. Consideren que la llei Aragonès obre la porta a la gestió indirecta dels serveis sense filtrar quin tipus d’empreses o entitats, “esmicolaˮ l’Institut Català de la Salut, no suposa la salvaguarda de les empreses del tercer sector i avança “amb un gran pas en la mercantilització dels serveis públics en abandonar gran part del poder que la pròpia administració retenia a la interpretació i compliment subjectiu del contracteˮ.

Entre d’altres, també s’hi ha pronunciat la Federació de Cooperatives de Treball de Catalunya, que agrupa 165 cooperatives del sector, per demanar marcs reguladors que apostin pels models del cooperativisme i de l’economia social i solidàriaˮ. Analitzen la llei com una oportunitat però consideren que la contractació pública “ubica els serveis d’atenció a les persones dins de les lògiques mercantils i la fórmula no contractual actualment regulada està oberta a tot tipus d’operadorsˮ. Per tal de complementar la proposta demanen una Llei d’Acció Concertada proposada des del tercer sector: “La dimensió pública no s’esgota en les institucions i la dimensió privada no es limita a la lògica mercantil capitalistaˮ.

Notícies relacionades