Tothom en defensa de les pensions públiques o la importància dels matisos

Fotos: ICV-EUiA i CUP-PC

CONTRACRÒNICA. Una dona agafa el micròfon i comença a criticar tots els grups polítics representats a la taula per dir-los que menteixen, que les pensions estan en perill i, segurament, és culpa de les seves formacions polítiques. Els polítics locals, a qui tot això del Pacte de Toledo i els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) els queda una mica lluny, han de fer de sac de boxa, rebre les hòsties i callar. Com a moderador –i disculpeu la primera persona– he de gestionar la situació com bonament puc. El moment més irat del debat sobre les pensions i les reivindicacions locals de la Plataforma de Pensionistes i Jubilats, organitzat pel propi col·lectiu i amb els partits amb representació municipal presents (PDECAT-Demòcrates, CUP-PC, Ciutadans, ERC-MES, ICV-EUiA, PSC i PP), és, segurament, el més il·lustratiu perquè demostra el cansament de la ciutadania davant un sistema de pensions que trontolla i fa tremolar.

Tots els representants a l’acte de dijous defensen que el sistema públic de pensions ha de seguir funcionant, tothom. I d’aquí la importància dels matisos. Perquè no, no és el mateix dir que cal que les pensions siguin públiques que deixar anar que això del sistema públic ha de donar resposta a qui accedeixi però sense limitar els plans privats. Ni tampoc és el mateix pensar que el sistema públic pot ser deficitari –compensant-ho amb partides o impostos de fora de les cotitzacions– que apostar per factors de sostenibilitat com l’anomenat factor d’equitat intergeneracional, és a dir, tenir en compte l’esperança de vida de cada pensionista, proposat de cara al 2019. I no, definitivament, no és igual tenir la voluntat ferma de lligar –totes– les pensions a l’IPC que només tenir compromeses també per a temps de crisi les més baixes.

El PP rep canya, i molt, perquè per a la resta dels partits és qui ha permès la precarització del mercat laboral amb la seva reforma del 2012 i el buidatge a marxes forçades del fons de reserva. Davant d’això, el portaveu popular, Álvaro Benejam, li queda apel·lar al Pacte de Toledo com a espai de consens per apuntar a un acord que faci compatible “el cost de la vida i la sostenibilitat del sistema”. Per a ell, pensions públiques, sí, vinculades a l’IPC, també, però amb aquest factor de sostenibilitat que no faci trontollar el sistema. De rebot també rep Ciutadans, per haver estat determinant en la correlació de forces que mantenia els populars al govern fins la moció de censura de principis de mes. Per a Sergio Blázquez, regidor taronja, potser no ens cal un sistema totalment públic però, diu, cal que la part pública doni resposta; per al que és precís, apunta, menys treball brossa i més natalitat: “El sistema avui dia no és sostenible”.

La pilota és a la teulada dels socialistes, que treuen pit del nou govern estatal: “Cal regularitzar les pensions amb l’IPC, el que ha estat una de les primeres mesures a aplicar Pedro Sánchez”, defensa Pere Soler, portaveu local del PSC, que apunta a una estratègia de l’anterior govern popular de beneficiar els fons privats. Per a ell, és necessari derogar la reforma laboral del 2012, reduir l’escletxa entre homes i dones, que el sistema sigui totalment públic, que les pensions siguin un dret constitucional, compensar-ho almenys temporalment amb els PGE i derogar la llei de sostenibilitat. Se’ls gira feina a la Moncloa, doncs.

Mentre, ICV-EUiA (En Comú Podem al Congrés), ERC-MES i PDECAT-Demòcrates s’ho miren tot amb una responsabilitat relativa sobre el que pugui passar ara, en haver fet fora el PP del govern i, en conseqüència, haver donat peu al govern del PSOE. Ramon Gutiérrez, regidor ecosocialista, lamenta la desfeta que al seu parer han provocat els populars i n’amplia la complicitat a Ciutadans i PDECAT. Tot i així, creu que el sistema és sostenible si hi ha voluntat política, que ha de començar per la derogació de la reforma laboral i seguir per vincular les pensions a l’IPC. “No es pot entendre el sistema de seguretat social com si fos un balanç econòmic”, reivindica.

Més o menys el mateix pensa Èric Gómez, regidor d’ERC-MES, que fa èmfasi en la vinculació de la salut del sistema amb el mercat laboral. Per això rebutja les mesures de sostenibilitat i aposta per fer més polítiques que fomentin l’ocupació de qualitat i, mentrestant, contribuir a la continuïtat de les pensions a través dels PGE. “Les bonificacions a empreses no poden sortir de la caixa de la seguretat social”, apunta, “hi havia un interès permanent de vendre plans privats”. Per al republicà, també cal derogar la reforma de l’article 135 de la Constitució; una visió que comparteix l’alcaldessa, Carmela Fortuny, que ha participat al debat en representació de PDECAT-Demòcrates. “Hem de garantir que en temps de crisi les pensions més justes no es vegin afectades”, defensa, tot cridant a vincular-les a l’IPC i derogar el factor de sostenibilitat. Per garantir la continuïtat del sistema crida a emmirallar-se en altres països de l’entorn que han creat fórmules i impostos per incrementar els ingressos.

Núria Gibert, portaveu de la CUP-PC, s’ho mira tot amb una mica més de distància perquè el seu partit no participa –ni vol jugar– a la política estatal, el que li permet impugnar-ho tot: “Hem de revisar el discurs dels Pactes de Toledo com un gran acord perquè també representa un dogma neoliberal que posa la sostenibilitat a la base del sistema”. Creu que el terme “sostenibilitat”, a més, és pervers perquè s’aplica només en alguns àmbits: “Ningú es pregunta si la monarquia i l’exèrcit són sostenibles, és a dir, si es poden autofinançar”. Apunta que en un marc capitalista que s’estructura amb desigualtats no es pot crear un sistema harmoniós i, per això, tem que fins i tot bones notícies com l’augment de l’esperança de vida esdevenen un problema per a la viabilitat de les pensions tal com s’entenen en l’actualitat.

Reivindicacions locals amb la seguretat d’una taula de treball amb l’Ajuntament

Els pensionistes santcugatencs són especialment valents, més enllà de les seves manifestacions setmanals a la porta de l’Ajuntament, per alçar la veu amb peticions directes al consistori. Perquè, diuen, l’administració local ha de ser la primera a donar exemple, fent allò que pot fer i instant a qui hagi d’instar quan no té la competència. És aquesta insistència, la gota suau però insistent, la que els ha aconseguit el reconeixement de totes les formacions polítiques i, alhora, la constitució d’una taula de treball conjunt amb el govern, obrint pas a una oficina d’atenció al pensionista i una targeta del pensionista, entre d’altres, que tots els grups celebren tot i que alguns d’ells volen l’oficina amb espai propi (ara es contempla a l’OAC) i la tarja inclosa a l’anomenat carnet de renda mai desenvolupat i que hauria de permetre simplificar els tràmits en aquells serveis bonificats i tarifats socialment.

La sanitat, la necessitat de tenir un hospital de referència públic, les millores en el transport públic, la gratuïtat dels viatges entre les estacions santcugatenques dels Ferrocarrils de la Generalitat i la instància de l’Ajuntament a altres administracions competents són altres dels punts de debat, que han generat diferències entre els partits sobretot pel que fa al model sanitari –hi ha qui defensa convertir l’Hospital General en el centre de referència mentre qui prefereix forçar la construcció del Vicent Ferrer–. La tarifació social ha estat, de nou, una altra de les discussions, a l’igual que la bonificació de l’IBI, impost que només Ciutadans proposa rebaixar un 5% a nivell general abans d’aplicar les bonificacions.

Proposta d’un pacte social sobre l’accés a l’habitatge

Enmig de la discussió sobre com i on construir més habitatge de lloguer dotacional per a gent gran així com la recerca d’altres fórmules d’accés –com el cohabitatge i les llars assistides–, Fortuny ha cridat a la resta de forces polítiques a asseure’s per crear un pacte social sobre l’accés a l’habitatge. Reconeix les diferències sorgides entre les formacions en matèria d’habitatge però anima a asseure’s per negociar una sortida conjunta, escoltant també les reclamacions de la Plataforma en la taula de treball amb l’Ajuntament. Assegura que mentrestant s’insta a altres administracions a prendre mesures que beneficiïn els pensionistes santcugatencs.

La Plataforma de Pensionistes i Jubilats va començar a crear-se al gener d’aquest mateix any, quan la lluita a nivell de tot l’Estat per unes pensions dignes es va estendre a Sant Cugat en forma de concentracions cada dilluns a les portes de l’Ajuntament. Des de llavors, la incidència política del col·lectiu ha estat creixent amb diverses reunions amb els equips tècnics municipals i, finalment, un acord amb la nova alcaldessa que també passa pel compromís de millorar la bonificació de l’IBI i la creació d’una revista municipal amb informació d’interès per als pensionistes.

Notícies relacionades