Susanna Pellicer: “Amb una multa, pagues els diners i al cap de setmana següent potser segueixes bevent al carrer”

Susanna Pellicer. Fotos: Jordi Pascual

Nadal és una època en què l'alcohol és ben present. També altres substàncies. Susanna Pellicer n'és l'encarregada política de gran part de la prevenció en matèria de drogues. Ho fa des de la tinença d'alcaldia de Polítiques de Cicle de Vida, Progrés Social i Habitatge i la regidora de Cooperació. En aquesta entrevista explica el Pla de Drogues de l'Ajuntament i el consum a la ciutat amb temes com el botellón de Can Solà, els programes de prevenció i les mesures que es prenen durant la Festa Major.

Nadal és una època d'excessos. Igual que l'Ajuntament ha preparat un pla específic de seguretat per a aquestes dates, n'ha fet un de drogues?

– Nosaltres ens basem molt en les escoles. Just arriba el Nadal i acaben les classes. La tasca de prevenció l'hem fet abans. Per Nadal no fem res concret que no sigui que uns joves que han de complir la condemna per consumir al carrer puguin fer un treball comunitari.

En els tallers de les escoles es donen consells per com actuar quan se surt de festa?

– Sí. També es fa una atenció directa individualitzada a part, al Casal de Torreblanca o a cases particulars si fa falta. Es fa a pares i alumnes que ho demanen. Els tallers són una primera informació. Algun institut ens ha demanat després que en algun problema més concret puguin anar algunes persones per tenir una atenció més especialitzada i per seguir l'acompanyament. Es dóna informació del mal que poden fer les addiccions i on poden acudir si necessiten ajuda terapèutica.

Des de l'Ajuntament, quin consell dones a la gent que surt per Nadal?

– Hi ha moltes campanyes però el que hem de dir és: “Pensa-t'ho”. Els excessos són dolents i hem d'anar en compte, no només per nosaltres sinó pel mal que podem fer als altres. Si bevem i agafem el cotxe pots fer mal a algú altre. Hem de pensar en les conseqüències que porta cada decisió, quan bevem, quan ens droguem, quan sortim...

Teniu el programa d'assessoria, el canvi de la pena de la policia per treballs comunitaris...

– A aquest li donem molts importància perquè es va més enllà d'una qüestió punitiva –jo et poso una multa perquè has fet botellón al carrer–. Amb una multa, vas i pagues els diners, o ho fan els pares, et desentens i al cap de setmana següent potser segueixes bevent. En canvi, si et fan fer un altre treball, com per exemple visitar un lloc de persones que tenen minusvalidesa o una llar d'avis, vas més enllà. No només és una qüestió punitiva, que s'ha de fer, sinó que el jove ha de reflexionar.

També teniu, per exemple, a la Festa Major un punt d'informació a l'espai Desplaça Jove, on fins i tot s'entreguen entrepans perquè la gent que ha begut mengi alguna cosa i no es quedi només amb alcohol a la panxa. Tant aquest com els altres dos serveis que hem esmentat només es poden aplicar un cop el problema ja existeix, és a dir, quan ja hem detectat el problema o la persona ja ha begut al carrer. Tant greu és la problemàtica com per haver de tenir tres serveis així?

– La nostra feina és la prevenció. No podem curar, per a d'això ja estan els CAPs. Tot i que és cert que aquestes accions es donen quan ja estan amb la feina, també forma part de molta prevenció. Al Desplaça Jove vam començar fa dues Festes Majors en un intent per veure com anava i vam veure que la gent responia. És prevenció de cara a l'any següent.

En la part més preventiva que es fa a les escoles, qui participa, la policia o professionals de l'àmbit?

– És el tècnic, que es desplaça al centres. Aquest programa el tenim dins del pla educatiu i l'oferim a les escoles. Les que estan més interessades fan els tallers. Si en un moment observem un problema determinat, fem èmfasi perquè s'acullin a aquesta proposta, però generalment les escoles i instituts són molt receptius. Sempre es necessita ajuda, perquè sempre hi ha algú a la teva classe que la necessita. Aquests tallers són més preventius, per si es coneix algú que es necessita ajuda.

La policia participa d'alguna manera? Fa un temps, arran del botellón de Can Solà, la tinenta d'alcalde de Seguretat, Cristina Paraira, va dir que els cossos de seguretat també feien prevenció a les escoles.

– Ho fan però no és el programa de droga de l'Ajuntament. Ells fan xerrades, tant els Mossos com la Policia Local. És com quan fan els cursos de circulació.

Feu atenció personal a joves i familiars. Què se li diu a uns pares que tenen un fill més o menys problemàtic però que com a mínim està exposat?

– Jo no sóc l'experta que parla amb les famílies i no t'ho puc dir exactament però s'afronta des de moltes perspectives. La família ha d'anar a una, posar-se d'acord també amb les escoles. Els joves tenen molts ímputs de coses que veuen que estan bé però no ho són. Tenen ganes de provar coses, ha passat sempre. Els pares que pregunten estan preocupats pels seus fills o companys de la seva classe. Se'ls informa de llocs on poden anar, com tractar a la persona afectada, veure si és un problema puntual o s'allarga amb el temps... Creiem que va bé perquè la gent ho demana.

Quan acaben les sessions els pares queden reconfortats perquè molts cops no saben què fer, si han de portar el fill al metge o què. Es tracta de trobar-se l'escola, l'Ajuntament i les famílies per veure com es pot sortir d'aquesta situació. Molts cops són pures consultes.

Tots els programes que has comentat es basen en la tasca de professionals. Hi ha espai per a compartir les vivències de gent que ha tingut problemes amb les drogues?

– Hi ha la campanya 1 segon, informa't, decideix i viu que és per Internet. No és de l'Ajuntament però ens l'hem apropiat des del Pla de Drogues. Està feta per persones que són testimonis vius de com han sortit d'aquestes problemàtiques. És una informació molt rigorosa sobre l'alcohol, el tabac i el cànnabis sempre a través de testimonis. Es tracta de vídeos molt curts.

Només per Internet?

– Sí però repartim publicitat perquè la gent hi entri. N'hi ha moltes visites perquè és informació molt concreta.

L'explicació d'una vivència crea empatia per això és interessant el contacte també més enllà de l'ordinador. A Sant Cugat hi ha una agrupació d'Alcohòlics Anònims i just a la ciutat del costat, a Barcelona, hi ha la seu de la Federació Catalana d'Alcohòlics Rehabilitats (FCAR)...

– La societat local d'Alcohòlics Anònims segueix, tot i que potser no es donen molt a conèixer. Es destinen a gent més gran, malgrat que també ha anat algun jove, mentre que el nostre públic objectiu de prevenció creiem que han de ser els joves. Estan fent una bona feina.

La FCAR, alhora immersa dins de la Confederació d'Alcohòlics Addictes en Rehabilitació i Familiars d'Espanya (CAARFE), entén que el consum ha canviat i ja no es tracta d'una persona relativament gran que va al bar a beure. De fet, tot el moviment fa un esforç d'entendre i apropar-se al nou tipus de consum. Llavors, tenim d'una banda les agrupacions que intenten apropar-se als joves i, d'altra, les administracions que intenten fer-ho amb recursos propis. No té sentit sumar esforços?

– Estem segurs que hem d'unir forces. Per exemple, la campanya d'1 segon és de la Generalitat i ara en desenvolupen una altra destinada a gent gran. La prevenció de la salut pot venir en qualsevol edat. Ara bé, és més fàcil canviar una actitud quan ets jove que quan tens 60 anys i per això ens centrem en els joves a l'Ajuntament. Quan hi hagi associacions que facin la mateixa feina o ampliïn el que fem, els hem de fer cas. Hem d'estar atents a tot.

De la resta l'Ajuntament crea els seus propis programes o els agafa a algú? La Federació d'Ajut contra les Drogodependències (FAD) té programes que molts municipis els han agafat com a propis.

– Intentem no crear-ho nosaltres perquè posem el tècnic. Normalment són programes que veiem si han funcionat a lagun altre lloc segons la tipologia de joves i el tipus de població –hi ha que estan pensats per a accions concretes en pobles petits–. Intentem aprofitar programes que existeixen i, a partir de l'avaluació del tècnic, els implantem. La problemàtica és igual aquí que a un altre lloc. El jovent necessita informació i veure la realitat. En les drogues hi ha moltes qüestions mitificades: “No passa res”, doncs no és així, sí que passa! Tenim la sort que hi ha molt bones experiències a altres llocs.

El botellón ha estat un tema molt d'actualitat de les darreres setmanes. El govern va apostar per tallar el carrer de Can Solà durant els caps de setmana per evitar que s'hi fes. Si bé, ja hi ha veïns que diuen que s'ha mogut a altres llocs de la ciutat. No ha estat efectiva l'acció?

– Sempre que tanques un lloc, allò no s'acaba a zero. La gent té uns hàbits i és això el que s'ha de canviar. Abans de tancar-ho ja es va fer una vigilància de trànsit i alcoholèmia. Després els veïns ens diuen que s'ha desplaçat cap a altres llocs i hem de veure exactament on. Així i tot segur que no es desplaça amb la magnitud que teníem.

La qüestió és no posar-ho fàcil. Hi ha pobles que, com no poden lluitar contra el botellón perquè desaparegui, han posat lavabos i ho han fet més còmode. Aquest no és el nostre estil. Hem de posar dificultats. Si se'n van cap a un altre lloc, potser l'haurem de tallar també. No només s'ha d'actuar al carrer, també s'ha de donar informació.

A mi em va sobtar la quantitat de gent que es volia fer un control d'alcoholèmia abans d'agafar el cotxe. La gent està conscienciada. Hem parlat amb els bars i les benzineres que hi ha al voltant perquè no contribueixin. Si no venen l'alcohol que teòricament venen fora d'hores i a nois molt joves, s'aturarà tot una mica.

Hi ha veïns que deien que els xavals del botellón venien de la Zona Hermètica de Sabadell. D'on ve el botellón, d'allà o és gent principalment de Sant Cugat?

– Hi ha gent que deia que s'havia tancat la Zona Hermètica de Sabadell i, llavors, havia vingut cap aquí. Jo crec que la Zona Hermètica no està tancada. Hi ha llocs on hi ha menys gent que abans, això sí. No sé exactament d'on venen. Hi havia molta gent de Sant Cugat i també de Cerdanyola o Sabadell. En tot cas, estaven al nostre territori, tot i que limítrof, i eren la nostra responsabilitat. Ho hem tractat com un tema de ciutat i hem estat buscant solucions.

Feu una valoració positiva de l'actuació?

– Les dades concretes depenen de la Policia Local i de l'àrea de Seguretat, de Cristina Paraira, però de moment ho hem aturat. És cert que hi ha veïns que ens diuen que s'han mogut de lloc. Hem d'anar mirant-ho però ja no hi ha el gruix que teníem fins ara. També és cert que ha arribat l'hivern i el botellón és més d'estiu. Fins l'inici de la primavera no podrem veure si això ha funcionat o no.

Abans el consum se centrava en l'alcohol però cada vegada més és policonsum, es barregen diverses substàncies, més encara als botellons. A les accions de l'Ajuntament s'unifiquen els consums o es diferencien en diversos programes?

– Ho unifiquem tot i intentem estar al dia. A cada substància nova ens hem d'actualitzar. El tècnic fa molta formació i en sap, però sempre s'ha d'anar posant al dia. Hi ha alguns temes, com el botellón, que s'ha de tractar més a nivell general mentre que hi ha d'altres intervencions més concretes. Abans tenia molta presència el cànnabis i ara també ens demanen molta informació sobre estupefaents en forma de pastilla. Actuem una mica a demanda perquè hi ha modes.

La feina és tant estar pendent de la moda com de la percepció de risc que té cada substància...

– Sí, els joves surten i pensen que per beure o fumar no passa res. Juntament a la campanya 1 segon els protagonistes són persones que pensaven que no passaria res i, per prendre's una pastilla, es van aixecar a l'hospital al cap de dos dies, per exemple. A més, perquè siguin més barates, a les pastilles molts cops els posen altres coses que no són bones tampoc. Hem d'aconseguir que hi hagi percepció de risc en tots aquests hàbits.

Deies abans que és molt difícil canviar els hàbits de la gent adulta però els joves tenen un plus de dificultat. En la seva majoritària actitud rebel, dir-los que no poden beure al carrer pot ser fins i tot un incentiu per fer-ho.

– Per això és important combinar coses: dir-los que no poden beure al carrer però també informar-los, fer-los bufar a l'alcoholímetre, el dia que no estan bé donar-los un entrepà... A més, en la tasca de prevenció, la gent que fa els tallers són joves formats amb els quals poden sentir certa proximitat. No tindria cap sentit que anés allà el tinent d'alcalde.

El balanç general de totes les accions del Pla de Drogues és positiu?

– Estem contents tot i que sempre s'hi pot fer més. Quan vam començar amb els tallers, hi havia poques escoles que s'hi apuntaven. És un tema complex de treballar. El medi ambient o el reciclatge pot ser bonic i atractiu per a les escoles però les addiccions no tant. Hi havia centres que ens deien que potser millor que es tractés en l'àmbit familiar. En aquest temps ha canviat molt.

Tant escoles públiques com privades?

– Públiques, concertades i privades. Tots els programes els fem igual per tothom. Hi ha demanda de tots. Ara hem d'analitzar aquest primer any i veure si cal ajustar alguna cosa. Si bé, actuem bastant a demanda perquè hi ha gent molt angoixada i amb una xerrada no té prou. És un Pla que fa tot el que pot perquè no ho podem deixar per a l'any que ve.

Notícies relacionades