Susana de la Cruz: “Cap polític té l’objectiu d’aturar la violència contra les poblacions indígenes”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

En el marc del Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, l’activista indígena mexicana impulsora del Col·lectiu de Familiars de Presos en Lluita, Susana de la Cruz, es troba acollida a Sant Cugat. Va rebre una amenaça de mort al 2019, motiu pel qual va haver de marxar de casa i posteriorment del país. De la Cruz va lluitar en contra de l’empresonament del seu germà, acusat d’homicidi i extorsió sense proves i en privació de llibertat durant 13 anys tot i l’aixecament de la sentència. L’activista va atendre elCugatenc el passat 15 de juny i també ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau).

Com va ser la detenció del teu germà?

– Al 2007, acusat d’homicidi qualificat d’un veí, que en aquell moment era amic de la família. El 28 de desembre del 2006 l’home va desaparèixer. Dos dies més tard el germà va venir a casa a dir que havien trobat el seu cos i a demanar-nos que anéssim a rebre el cos com a amics que érem. Els meus pares i el meu germà van acudir al vetllatori i van participar a la cerimònia.

Dos mesos més tard van detenir el meu germà, arran d’una carpeta d’investigació iniciada per una declaració de la veïna en què es deia que el meu germà i quatre altres homes es van emportar el veí estirant-lo dels cabells. Els policies municipals van rodejar la casa, van trencar la porta i les finestres. El van treure del llit i el van colpejar. La seva esposa, embarassada, també va rebre un cop. La seva filla major, de cinc anys, va veure la tortura.

S’ha esclarit l’assassinat del veí?

– Era una persona problemàtica amb molts enemics a la colònia. Considero que és un extorsionador perquè era el propietari dels terrenys i tot sovint els venia més d’un cop i no els entregava. No coneixem l’origen de l’agressió. En qualsevol cas, van acusar el meu germà i el van detenir portant-lo a una casa amb una bena als ulls. Allà el van torturar, entre d’altres amb corrent elèctrica als genitals, Tehuacan amb xili al nas i fent-li cops cobert de draps perquè no es notessin les contusions. El van torturar durant tres dies.

Ho heu denunciat?

– Hi ha una investigació. Inicialment es va denunciar però va quedar aturat perquè la seva esposa tenia un risc d’avortament alt i no es podia desplaçar de San Cristóbal a Tuxtla, on havia de tramitar la denúncia. Ara s’ha reprès.

A més, als centres penitenciaris els advocats d’ofici no van ajudar. Inicialment van condemnar-lo a 11 anys de presó per homicidi però, un cop empresonat, el van acusar d’extorsió, per cinc anys més. L’advocat d’ofici va insistir en presentar una empara però la resposta va ser 30 anys de presó en total.

Què vau fer la família?

– Vam contractar advocats però igualment no vam poder evitar que el meu germà perdés totes les seves propietats. Malauradament hi ha advocats que veuen un negoci en el sofriment de les persones. Per això el meu germà es va unir amb altres presos amb casos similars per demandar la tortura i les violacions de drets humans i per demanar la revisió d’expedients i l’alliberament immediat. Com a mesura de pressió van fer una vaga de fam de 135 dies.

Heu denunciat que durant la vaga de fam van obligar el teu germà a menjar quan va anar a l’hospital.

– El personal mèdic va dir que el seu estat de salut es devia a no menjar i, per tant, que havia de menjar. Però si ho feien, la seva protesta deixava de ser vàlida. Gràcies a un periodista de la Ciutat de Mèxic, que tot just feia un reportatge sobre la situació dels presos, van aconseguir intercedir amb el penal perquè poguéssim visitar el meu germà, perquè no ens ho permetien tot i la vaga de fam.

Quant de temps va estar sense poder veure els seus fills?

– Va estar tancat 13 anys. Tot i que a priori sí podia rebre algunes visites, la presó va trencar la família, que es va apartar. Un any després d’ingressar a la presó van perdre el contacte.

També heu denunciat que l’advocat no coneixia la llengua del teu germà i que no es va facilitar un traductor.

– En cap dels judicis dels altres companys empresonats es va garantir una traducció. En alguns casos no els van explicar ni el motiu de la detenció. Les autoritats no parlen tzotzil ni tzeltal i gairebé mai es facilita un traductor. De vegades posen una persona per traduir tzetal tot i que l’acusat parla tzotzil o a la inversa. Això fa que la declaració no sigui correcta.

Són casos similars entre ells. Quin interès hi ha per fer aquestes detencions?

– Per complir la quota, la Fiscalia, en lloc de detenir les persones responsables, deté les persones més vulnerables, les indígenes, perquè saben que no coneixen el llenguatge jurídic i no tenen recursos econòmics per tenir una bona defensa. La major part de la població empresonada a Chiapas és indígena. Moltes de les persones encara no tenen una sentència.

Però no només hi ha detencions per complir la quota. També hi ha una persecució contra les persones que defensen el territori davant dels robatoris, la repressió, el paramilitarisme... Són acusacions per motí i agressió a la societat i, en alguns casos, acaben a presons d’alta seguretat.

Quins interessos econòmics hi ha al darrere?

– Al govern li interessa que la gent es desplaci per apropiar-se de la terra. El Centro de Derechos Humanos Fray Bartolomé de las Casas té una documentació en què s’indica que allà hi ha un mineral molt valuós. Al nord de Chiapas el govern de López Obrador vol implementar el tren maia, el que suposaria afectar moltes hectàrees de reserva natural.

La població indígena és majoritària a Chiapas?

– Sí, tenim 12 llengües originàries però se n’han perdut moltíssimes perquè en van arribar a ser 110. Som descendents dels maies i dels olmeques. Som un territori amb molta riquesa però l’estat mexicà no compleix les mesures de protecció. Així no es pot garantir el retorn de les persones desplaçades, deixant els camps de cultiu totalment abandonats. Qui vol cultivar, ho ha de fer de nit perquè hi ha trets durant el dia, bales perdudes que tot sovint maten persones innocents. És el paramilitarisme que el govern va començar a aplicar amb l’aixecament zapatista.

Què queda del zapatisme del 1994?

– Es manté amb la voluntat de donar a conèixer la situació que es viu a Chiapas i buscant enllaços amb altres lluites d’arreu del món. Segueixen lluitant pel territori i pels drets. Com a indígenes sofrim una discriminació molt gran. No tenim veu. Quan demanem justícia i que ens escoltin, rebem amenaces fins que hem de fugir, com en el meu cas.

En el teu cas estaves implicada en un col·lectiu de familiars. La resta de persones van rebre amenaces?

– Quan la rep una és com si la rebessin la resta. Un altre dels integrants va rebre un anunci funerari a casa. El mes passat dues persones del Centro de Derechos Humanos van ser segrestades. Són senyals que demostren que no només es dirigeixen a mi.

Ets a Catalunya durant sis mesos. És segur que hi tornis?

– No puc quedar-me aquí perquè tinc la família allà. Alhora sé que aquí tinc suport i acompanyament. Quan torni a Chiapas tindré una gran xarxa de suport aquí, que servirà per impulsar el cas més enllà de Mèxic. Tindré suport de l’Estat espanyol per tornar al meu Estat.

Des del col·lectiu de familiars reivindiqueu que l’alliberament del teu germà al desembre del 2019 va ser possible gràcies a la vostra pressió. Què vau fer?

– El col·lectiu va néixer quan els companys empresonats es van organitzar a les presons i van iniciar la vaga de fam. Paral·lelament ens vam organitzar com a familiars per visibilitzar la seva situació. Vam fer rodes de premsa, jornades de dejuni... Eren mesures per impulsar el cas i fer pressió als governs.

De la vaga de fam es va aconseguir el trasllat a presons més properes però aquest és un dret reconegut que no s’estava aplicant! L’estratègia de les autoritats és allunyar les persones preses de les seves famílies.

Quan interpel·làveu el govern, us dirigíeu a López Obrador o al govern de l’Estat?

– Al de Chiapas. L’afer va arribar a nivell nacional però no vam tenir resposta del govern federal. Es va demostrar que no hi havia voluntat política perquè inicialment ens van dir que es revisarien els casos però no van fer cap pas per aconseguir-ho. De fet, vam rebre humiliacions i fins i tot ens van dir delinqüents. La criminalització de les comunitats indígenes és molt gran.

En quina situació es troben els altres companys del teu germà?

– Adrián porta nou mesos esperant el resultat de la seva empara, que espera que tingui un resultat absolutori. Els germans Montejo tenien una sentència de 25 anys però els l’han triplicat a 75 anys. Ara han apel·lat i es troben en procés. Marcelino ha esgotat tots els recursos legals i estem buscant la forma d’ajudar-lo. Cristóbal es troba també en procés, que s’ha allargat per la pandèmia.

Hi ha un altre company de 21 anys, que ha denunciat tortures i que, quan li havien decretat la llibertat, li van imputar un nou delicte d’homicidi qualificat. Segueix empresonat i esperant què passarà amb el seu cas. La Fiscalia utilitza la documentació per crear delictes falsos, fins al punt de dir que un dels presos ha sigut testimoni d’un robatori amb violència quan ja estava a la presó.

Com es troba el teu germà?

– La persona que el va acusar viu molt a prop de la nostra família. No és gens segur quedar-se a Chiapas i per això ha hagut d’exiliar-se als Estats Units. A més, la presó va trencar el seu teixit familiar i social. És una situació molt difícil perquè esperava recuperar la normalitat quan l’alliberessin però no ha estat possible. Tot i això, està lliure i pot decidir on ser.

A les darreres eleccions López Obrador va tornar a guanyar però sense majoria absoluta. S’obre una oportunitat de canvi?

– No tenim esperances. Fa anys que va dir que faria suport al poble indígena però fa just el contrari: detencions, assassinats, tortures... L’exfiscal de Chiapas es va postular per a la Diputació Federal. És un torturador. El govern de Chiapas segueix en mans dels mateixos. Cap polític té l’objectiu d’aturar la violència contra les poblacions indígenes en la seva agenda política.

Notícies relacionades