La Casa de Cultura va acollir dilluns dos supervivents d’Hiroshima i Nagasaki amb motiu del 70è aniversari del llançament de les bombes nuclears

Foto: Anna Poquet

Anna Poquet i Luana Valls

La Segona Guerra Mundial va comportar un incalculable nombre de morts i destrucció però si bé tots els actes que es van cometre es poden considerar com atrocitats, un dels més recordats per la seva cruesa són els atacs que van patir Hiroshima i Nagasaki. Aquest any se celebra el 70è aniversari del llançament de les bombes nuclears que van destruir aquestes dues poblacions. Aquests atacs concrets van sembrar la por a Hiroshima el 6 d’agost de 1945 –i tres dies després a Nagasaki– quan el temps es va aturar a les 8:15 del matí.

El Centre Delàs d’estudis per la Pau, en col·laboració amb l’International Peace Bureau i l’organització Gensuikyo, han organitzat una sèrie d’actes commemoratius per preservar la memòria de les més de 240.000 víctimes que van morir com a conseqüència de l’atac nuclear. Dins el marc de la Campanya Internacional per l’Abolició de les Armes Nuclears (ICAN), ahir va tenir lloc un d’aquests homenatges a la Casa de Cultura de Sant Cugat, una xerrada amb dos dels supervivents d’aquesta tragèdia.

Mai més enlloc

Per presentar la conferència hi havia Pere Ortega, president del Centre Delàs; Susanna Pellicer, tinent d’alcalde de Benestar i Ciutadania de l’Ajuntament de Sant Cugat; Josep Mayoral, alcalde de Granollers i membre i vicepresident de l’organització Majors for Peace i, Yayoi Tsuchida, representant de l’entitat Gensuikyo. 

El primer a intervenir va ser Ortega que va parlar sobre l’amenaça real que encara patim avui dia per culpa de les armes nuclears. Actualment hi ha un conflicte obert entre els Estats Units i Rússia –dues potències nuclears– que, de moment, està en una escala verbal però que podria acabar en una nova tragèdia. Ortega deia que l’existència d’aquest tipus d’armament “posa en perill la supervivència humana”, ja que es tracta de “l’única arma genocida” del món. Per la seva banda, Pellicer es va centrar en la participació de Sant Cugat en aquesta lluita contra les armes nuclears i la importància de sumar forces per aconseguir un bé comú.

Josep Mayoral, com a vicepresident de Majors for Peace, va explicar els objectius d’aquesta organització, que es va fundar l’any 1983 per l’alcalde d’Hiroshima. Avui dia són 6.000 municipis inscrits a escala mundial, Mayoral deia que “quan els governs callen, els ajuntaments hem de parlar”.

Per donar pas als dos supervivents, va parlar Yayoi Tsuchida que va explicar quina era la missió de Gensuikyo: impedir una guerra nuclear, l’abolició de les armes atòmiques i el suport a les víctimes. Un punt en el qual van coincidir els quatre ponents era que aquest tipus de tragèdia que es va viure tant a Hiroshima com a Nagasaki, no es podien repetir “mai més enlloc”.

Hibakusa

En japonès existeix una paraula per anomenar als supervivents de l’atac atòmic, se’l coneix com hibakusa –que significa persona bombardejada o “home bomba”. Aquesta gent, setanta anys després, es dedica a recorre el món per tal d’exposar el seu testimoni i mirar de sensibilitzar l’opinió pública i les institucions polítiques del perill que encara representen les armes nuclears per a la humanitat. Ahir va ser el torn de Sant Cugat i a la Casa de Cultura, Kuniko Kimura i Masashi Ieshima, van compartir els seus records.

Kuniko tenia 5 anys en el moment de l’atemptat i, tot i que era molt petita, recorda la sensació de pànic, una sensació que “encara em segueix al fons del meu cor” explicava.

La seva mare no volia explicar-li moltes coses d’aquells dies, ja que deia que havia estat “un infern vivent”. Els dies posteriors a l’explosió van patir seqüeles –com vòmits i diarrees– però es van salvar, “estic molt agraïda d’haver sobreviscut” deia, “molts nens amb qui jugàvem cada matí van morir aquell dia”.

Masashi acabava de fer els 3 anys i, a causa de la seva curta edat, només té records fragmentats d’aquells dies. Sí que recorda un soroll ensordidor i “que tot va quedar roent”. El seu pare era vigilant aeri, s’encarregava de controlar que no vinguessin avions enemics, aquell dia, però, era a casa i això el va salvar, “si hagués estat en el seu lloc de treball hauria mort a l’acte” explicava Ieshima. Com a conseqüència de la radioactivitat hi va haver un gran impacte social, ja que molta gent no es volia casar per por a no poder tenir fills o, pitjor encara, a tenir-los i que sortissin amb algun problema. Kuniko també va parlar d’aquest aspecte, “quan els nens surten sans és una tranquil·litat”.

L’última intervenció va ser la de Teresa Fortuny, investigadora del Centre Delàs i coautora del llibre Risc i amenaces de l’arsenal nuclear, que va parlar sobre les conseqüències d’un atac nuclear avui dia, tenint en compte que s’estima que hi ha 17.000 bombes d’arsenal nuclear. Armament capaç d’acabar diverses vegades amb tota la vida de la Terra.

Notícies relacionades