Sorea gestionarà l’aigua durant un màxim de dos anys a l’espera de l’estudi sobre la remunicipalització

Foto: Jordi Pascual

El contracte del servei d’abastament d’aigua arriba al seu final i l’Ajuntament encara no ha enllestit l’estudi sobre la possible remunicipalització que es va demanar, a través d’una moció de la CUP-PC, al juliol del 2015. L’incompliment d’aquella proposta va fer que al desembre passat els cupaires presentessin una nova moció, esdevinguda institucional, per demanar el compliment de la primera després que el govern anunciés que apostaria per la gestió externalitzada amb un nou concurs públic malgrat l’acord del Ple.

El govern ha fet un pas enrere i explica que el retard no és per manca de voluntat política, tal com els ha recriminat bona part de l’oposició en sessió plenària. Recorden que al juliol del 2017 van iniciar les licitacions per a l’auditoria del servei d’abastament d’aigua, ara gestionat per Sorea. Aquest és un tràmit que es fa sempre que venç un contracte de llarga durada però no determina si la gestió externalitzada és millor o pitjor en quant a qualitat del servei i sostenibilitat econòmica.

La tinenta d’alcalde Cristina Paraira diu que per tal de fer possible aquest estudi s’ha demanat una subvenció a la Diputació de Barcelona que els ha estat denegada. Amb el no sobre la taula buscaran treballar de la mà d’universitats, prioritzant la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), per tal d’aconseguir aquest estudi que hauria de donar dades sobre la viabilitat d’una gestió municipal del servei sense contemplar a priori mancomunar-lo com a forma de vèncer des del servei públic l’economia d’escala que al·leguen les empreses privades.

El govern és conscient que aquest estudi no estarà enllestit abans de les eleccions municipals del proper 26 de maig i és per això que el Ple del dilluns de la setmana passada va portar a aprovació el tràmit per allargar la prestació del servei per part de Sorea durant un màxim de 2 anys. No es tracta d’una pròrroga sinó del mecanisme que se segueix quan venç un contracte d’un servei bàsic sense haver una nova licitació.

D’aquesta manera, l’empresa vinculada a Agbar i Suez seguirà beneficiant-se durant uns mesos del contracte que va signar a les darreries del franquisme amb un consistori predemocràtic. Tots els grups polítics han votat a favor d’aquest mecanisme perquè no aprovar-lo suposaria deixar la població sense abastament d’aigua. Aquesta solució provisional in extremis per tancar el mandat sense posar en risc un servei bàsic ha indignat bona part de l’oposició.

La cap de l’oposició i cupaire Núria Gibert considera inacceptable l’incompliment de la moció del 2015 així com l’intent de fer un concurs públic a darrera hora. Emplaçant-se ja de cara al proper mandat, ha demanat que governi qui governi posi ja fil a l’agulla a aquest afer. La CUP-PC, ERC-MES, Sant Cugat en Comú (ara ICV-EUiA com a grup municipal al Ple) i Podem són els únics partits que defensen explícitament la gestió pública de l’aigua en la seva proposta política de cara a les municipals.

En aquest sentit, Èric Gómez, regidor d’ERC-MES, va aprofitar la sessió plenària de dilluns per denunciar el que considera una manca de voluntat política per fer l’estudi sobre la remunicipalització. També Roser Casamitjana, d’ICV-EUiA, va recordar el compromís nascut de la moció del 2015 i diu que votar a favor d’allargar el servei amb Sorea durant un màxim de dues anualitats només es justifica com a mecanisme per “no hipotecar-nos 20 anys més amb Sorea”.

La història del debat sobre la possible remunicipalització del servei es remunta al 2015 però és una història d’incompliments que es va tornar a evidenciar a principis del 2017, quan es va explicar de nou el no avanç de la comissió que s’havia de reunir per prendre la decisió en base a l’estudi. Uns pocs mesos més tard la CUP-PC va iniciar una campanya per la municipalització emmarcada en l’estratègia del partit a l’àmbit de l’Àrea Metropolitana. Però la comissió seguia sense tenir les dades per prendre una decisió.

El contracte amb Sorea

El Ple del 3 d’abril del 1974 va adjudicar a Saur (Sociedad de Abastecimientos Urbanos y Rurales SA) la gestió de l’aigua. Actualment aquesta empresa és Sorea (Sociedad Regional de Abastecimineto de Aguas SA) i forma part del grup Agbar, que conjuntament amb Aqualia controla el subministrament d’un 78% dels catalans. El plec de clàusules es va tancar dos anys abans i preveia que la gestió es mantingués en mans privades durant 45 anys. Inicialment el contracte era a 50 anys però es va rebaixar en cinc.

En l’adjudicació s’estipulaven les accions que havia de fer l’empresa i l’Ajuntament amb la posada en marxa del servei sis mesos després de la signatura i la revisió ordinària de tarifes de forma quinquennal, entre d’altres. Així mateix, es marcava la relació de Sorea amb els usuaris amb accions com atendre les sol·licituds d’abastiment, corregir les averies, fer la tramitació d’altres i baixes, llegir els comptadors i cobrar els rebuts.

Terrassa com a referència de remunicipalització

Mentre a Sant Cugat el procés per a la remunicipalització ha estat aturat la cocapital de la comarca ha fet un llarg i complex procés per aconseguir recuperar la gestió pública de l’abastament. Durant els darrers anys i amb l’empenta d’una part de la societat civil a través de la Taula de l’Aigua de Terrassa el consistori egarenc ha preparat el terreny per constituir una empresa pública encarregada de donar aquest servei des del desembre de l’any passat.

Notícies relacionades