Simona Škrabec: “La racionalitat europea és capaç de superar la por però no volem fer-hoˮ

Fotos: Jordi Pascual

La professora de la UOC i llicenciada en Filologia Alemanya i en Literatura Comparada ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la conferència La frontera Europa, que ha pres la forma de lectura d’un text literari escrit per ella mateixa. Al final de la intervenció ha atès elCugatenc.

Has dit que la gent jove ja entén Europa sense fronteres però alhora que s’està creant una divisió nord-sud i encara es mantenen trets de la divisió est-oest. No és contradictori?

– És molt positiu que el jovent no tingui noció de què suposa creuar una frontera, canviar els diners... La capacitat dels europeus de conviure s’ha promocionat amb èxit. Hi ha un milió d’europeus que han nascut dels matrimonis Erasmus. En la meva joventut simplement pensar que podia anar fora del país era tan impossible com a avui li sembla a un africà arribar a Europa. A l’estiu del 89 la gent moria a les fronteres entre països europeus.

A la conferència he volgut denunciar aquesta consciència gandula que ens fa pensar que la llibertat de moviment ens ha estat donada perquè sí. Ens hem d’adonar del passat, que hi ha hagut una divisió est-oest que estaria bé entendre. També ens hem d’adonar que estem desenvolupant discursos mediàtics pels quals ens sembla normal veure el món dividit entre el nord bo i segur i un sud global on tot és complicat. Al final crearem una frontera infranquejable, però no perquè hi hagi un duaner sinó perquè simbòlicament creurem que allò és diferent.

Què vols dir quan et refereixes a que no hem entès la separació est-oest?

– Que en el món anterior la gent creia que Europa de l’Est era una altra cosa. Evidentment hi havia diferències però també vèiem d’una altra manera coses que no eren diferents amb l’Europa occidental. El mateix emmirallament que expliquen alguns migrants africans o sud-americans per venir a Europa també el van viure ciutadans de l’Europa de l’Est. Aquesta idea ja s’ha esborrat, com si mai hagués existit però tot just fa 30 anys era ben vigent.

La mirada que fem des de l’antic bloc occidental és que hem occidentalitzat l’altra banda.

– Era una frontera molt artificial. Molts països de l’altra banda del teló d’acer havien format part d’imperis i relacions centre-europees. Eren països molt comparables en cultura, desenvolupament industrial, llengua... A través del comunisme s’aprofundia en el relat de la diferència. Però quan va caure el mur de Berlín no va costar gaire arribar als mateixos nivells de vida que podem tenir aquí. A Eslovènia –el seu país natal– és com Espanya i Praga és tan capital europea com Barcelona.

El problema és que al mig hi ha una zona grisa tremenda. L’any 68 es va reduir el desig de la gent a la primavera de Praga. I amb la complicitat de qui? Sembla que Europa no se’n vol fer càrrec de tota aquesta memòria.

 

I amb la divisió nord-sud, correm el risc de repetir el mateix?

– Sí però amb un risc molt més gran. La divisió est-oest era bàsicament ideològica i, per tant, s’havia d’invertir molt esforç per realment crear una divisió. En canvi, la diferenciació entre el sud i el nord està molt arrelada, també a dins d’Europa amb la diferència entre els països nòrdics i els mediterranis. Els països del nord tenen molts prejudicis i, alhora, no existeix el nord idealitzat.

Per això al text que he llegit he citat l’accident de l’avió de Germanwings, provocat per un noi que se sentia així per no se escoltat i tenir dubtes. El nord també ha creat aquestes condicions de vida. No sé si el nord és tan feliç o si ens enveja al sud. Tot això s’ha de poder parlar i no tancar-ho en categories, perquè són falses. A mi em sorprèn quan posem a una mateixa categoria un pakistanès i algú de Guatemala.

Malgrat tot, les categories hi són.

– És important com les utilitzes, quan diem que unes són bones i unes altres són dolentes. Tot és matisable. És a dir, els països del nord han d’aprendre dels del sud i els del sud dels del nord.

Europa té por?

– Sí però més preocupant és que la por l’ha encegada i li ha fet oblidar els seus recursos i capacitats. La racionalitat europea és capaç de superar la por però no volem fer-ho. Volem vida fàcil; tenir por i fugir, és el més perillós que podem fer.

Notícies relacionades