Serveis socials com a boc expiatori: falla l’atenció o les polítiques?

Foto i gràfics: Jordi Pascual

“Si davant una persona malalta, sense ingressos i que va a quedar-se al carrer no s’actua, per a què existeixen els serveis socials?ˮ, es preguntava Abdeslam Chakkuor quan va decidir fer públic el seu cas d’exclusió residencial fa gairebé un mes. No és l’únic. En un altre dels casos denunciats pel Sindicat de Llogaters, el de Tayed i la seva família –que ja han perdut l’habitatge–, es van demanar més i millors solucions d’urgència. Que els serveis socials no han aconseguit les solucions òptimes a temps per a aquestes famílies és una constatació feta pública pel Sindicat. Però què falla? Són el boc expiatori per espolsar-se les culpes d’una dolenta gestió política o l’error està a dins dels propis serveis socials?

Segons la primera onada del Baròmetre Inclusiu, amb dades de la tardor del 2017 a través de 400 enquestes telefòniques a majors de 16 anys, un 11,4% de la ciutadania [8.200 persones majors de 16 anys] té fortes necessitats econòmiques i d’entre aquestes només un 8,7% [713] rep ajut de l’Ajuntament. El propi estudi adverteix: “Això no vol dir que a la resta l'administració local els hi negui l’ajuda sinó que és possible que una part d’aquest col·lectiu prefereixi rebre suport o ajuda d’altres persones o organitzacions o, com podria desprendre’s de les dades, es decanti per fins i tot no dir-ho a ningú, per bé que també podria ser per desconeixement dels recursos existentsˮ. Les persones que entren dins de la qualificació de “pobresa severaˮ arriben al 7,4% del conjunt de la població major de 16 anys [5.300 persones aproximadament].

El protocol d’actuació

Els serveis socials no tenen, segons fonts institucionals, un protocol d’actuació públic tot i que sí hi ha un procediment d’atenció. Expliquen que, en el cas dels possibles desnonaments, l’Ajuntament facilita acompanyament a les famílies, suport en la recerca d’alternatives d’allotjament i mediació amb els Propietaris; assessorament jurídic; informació, orientació i assessorament social, i tramitació d’ajuts econòmics per al pagament de lloguers. Hi ha disponibles 43 pisos per a casos d’emergència habitacional.

Cap dels treballadors dels serveis socials amb què ha contactat elCugatenc ha accedit a esclarir com es tradueix a la pràctica aquest procediment ni si manquen recursos o eines per fer una atenció millor. Només Pepe García, representant sindical de CCOO, ha respost a la petició d’aquest diari: “Ens agradaria poder resoldre tots els problemes però els serveis socials no tenen la vareta màgica per solucionar tots els problemes de la ciutadaniaˮ. Considera que el servei ha anat millorant amb el pas dels anys i que, evidentment, hi ha marge de millora tot i que aquesta depèn en gran part de la capacitat pressupostària.

Al Ple municipal gairebé tota l’oposició ha demanat en algun moment revisar la partida dels serveis socials per fer-la créixer més i donar resposta a un major nombre de casos d’urgència. “S’ha de diferenciar el treball tècnic dels professionals dels atacs per falta de coneixement de causaˮ, argumenta García tot advertint de la possibilitat d’un debat condicionat per la proximitat de les eleccions municipals, “convido tots els polítics a venir per conèixer el funcionamentˮ. Alhora, demana que no es taqui la imatge dels treballadors ja que això no ajudarà a buscar solucions. Accepta, però, la crítica a l’Ajuntament i reconeix que cada dia es troben amb complicacions competencials ja que hi ha ajuts que s’han de tramitar amb la Generalitat o l’Estat, el que pot allargar els terminis de resposta.

El mes passat, després de la reunió del Sindicat de Llogaters amb l’alcaldessa, Carmela Fortuny, el govern va anunciar que es formalitzaria una Taula Local d’Emergència Habitacional que tindria com a funció, entre d’altres, millorar el protocol d’actuació en cas de desnonaments. Les fonts institucionals consultades per aquest diari no expliquen què significa exactament aquesta redefinició però sí apunten a la concreció del protocol en un document que es farà públic. El govern ha pres el compromís de dotar l’òrgan de 14 habitatges per a casos d’emergència i d’un pressupost encara per determinar.

L’equip de Fortuny dóna per fet la posada en marxa de l’òrgan i la participació del Sindicat de Llogaters, tot i que el col·lectiu condiciona la seva participació a la dotació de recursos i la capacitat decisòria. A més, demanen que altres col·lectius que treballen els casos d’exclusió social i residencial també s’hi sumin. García creu que implicar la ciutadania en quest afer és positiu, perquè permet destapar més casos i, alhora, es poden assolir algunes millores sempre i que entrin dins de les competències municipals i siguin econòmicament viables.

Tot i les millores possibles, els serveis socials van atendre 9.734 persones al 2016 (la darrera memòria disponible), un 75% de les quals responien a situacions de dificultats econòmiques; el que suposa una davallada respecte a l’any anterior. S’hi van atorgar ajuts en aliments, en subministraments i menjadors escolars pel que fa a les necessitats bàsiques, a més d’altres accions destinades a persones amb mobilitat reduïda i gent gran i víctimes de violència de gènere, entre d’altres. Pel que fa a l’habitatge, aquell any els serveis socials disposaven de 36 habitatges del fons socials i van iniciar el projecte de mobiltizació d’habitatges buits per a casos d’emergència habitacional, que no va aconseguir ni un nou pis.

En clau pressupostària

Durant els darrers sis anys –les dades comparables disponibles– la despesa de personal dels serveis socials (salaris, seguretat social, jubilacions, hores extres...) ha crescut en més de 800.000 euros. Segons les liquidacions pressupostàries acumulades des del 2012, el gran creixement va començar al 2014 i l’any passat (la darrera liquidació disponible) es va superar per primer cop la xifra de tres milions d’euros. Alhora, les subvencions i ajuts atorgats directament des de serveis i polítiques socials –incloent convenis amb entitats que treballen en aquest àmbit– van tenir un creixement exponencial de 2,4 milions entre el 2012 i el 2016, segons el recull anual de subvencions fet públic per l’Ajuntament. Si bé, al 2017 hi va haver una retallada de més de 300.000 euros respecte a l’any anterior.

Són xifres relatives ja que hi ha partides vinculades a la necessitat econòmica que no queden incloses dins dels serveis socials com ara alguns ajuts al transport, a la participació a entitats i a l’ocupació que es destinen des d’àrees com ocupació (a través del Servei d’Ocupació Municipal, generalment) o cultura i esports, entre d’altres. Totes les dades pressupostàries recollides en el present article són les que estan recollides a les liquidacions pressupostàries i informes de subvencions anuals com a part dels serveis i polítiques socials.

La suma de les retribucions i ajudes i subvencions atorgades des dels serveis socials ha representant durant aquest període entre un 2,37 i un 4,13% del conjunt dels ingressos del pressupost municipal, essent el darrer any el més elevat –ja que tot i la retallada, el conjunt dels ingressos també van caure–. A cada ciutadà li va costar l’existència dels serveis socials (comparant amb les dades del padró recollides de l’Idescat) un total de 62,91 euros al 2017, essent el segon any amb una aportació per ciutadà més elevada darrere del 2016 (65,22 euros) i molt lluny dels poc més de 30 euros que suposava entre el 2012 i el 2014.

És gairebé impossible comprar l’esforç de l’Ajuntament de Sant Cugat amb els d’altres ciutats catalanes amb una població similar ja que cadascuna recull les partides d’una manera diferent als seus respectius pressupostos municipals. Si bé, Girona presenta un consorci específic per gestionar el Centre d’Acollida i Serveis Socials la Sopa, participat pels ajuntaments de Girona i Salt, el Consell Comarcal, del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat, el Bisbat, Càritas, la Fundació Bisbe Tomàs de Lorenzana, Creu Roja i la Federació del Voluntariat. Aquest 2018 compta amb un pressupost d’1,2 milions incloent lloguers, subministraments i retribunacions. L’aportació de Girona és de 780.000 euros. A Sant Cugat la relació amb l’Església pel que fa a serveis socials es basa en una subvenció anual a Càritas de 80.000 euros, tot i que Ciutadans i el PP han demanat en diverses ocasions augmentar-ne la partida.

Notícies relacionades