Fotos: Jordi Pascual

La doctora CIFRE de l’Assotiation Modus Operandi i membre del Laboratoire Pacte de la Université de Grenoble ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la conferència Si ets negre, ets migrant. Treball col·lectiu amb demandants d’asil sobre els reptes de la categorització de la societat francesa. Es tracta d’un treball basat en la conversa en forma de tallers de ràdio amb persones nascudes fora de França. Al final de la seva intervenció ha atès elCugatenc.

– Apuntes als mitjans de comunicació com a constructors del discurs contra la immigració. Què fan malament?

– Els mitjans treballen per al poder difonent representacions negatives de la immigració i presentant les persones migrants com un problema. Desconec si els periodistes tenen intencionalitat però sabem que els mitjans estan vinculats als poders econòmics i polítics.

– És vincle amb el poder o desconeixement?

– Les dues coses. La immigració és molt difícil d’entendre si no se sap res al respecte. Hi ha pocs periodistes especialitzats. A França una bona periodista sobre temes d’immigració és Carine Fouteau, de Mediapart, perquè està especialitzada.

– Les persones que van d’altres països a França es troben amb una etiqueta que als seus llocs d’origen no s’utilitza: migrant.

– Els anomenem nosaltres. Designar perjudica les minories, perquè les separa de la resta. Als països d’origen de la majoria d’immigrants es parla de refugiats i no d’immigrants o persones migrants. També hi ha països, com a Guinea, en què es parla d’aventura, perquè la migració suposa una experiència de viatge i dificultats. Té una connotació més positiva que la paraula migrant però per ella sola no és positiva ja que mostra les dificultats de les persones que marxen del seu país.

– Quan la població autòctona anomena les persones migrades, ho pot fer amb diverses paraules, que tenen una gradació: migrant, refugiat... En les converses dels tallers de ràdio has constatat que prefereixen ser anomenades refugiades. Per què?

– Saben que el terme refugiat és més positiu per la seva connotació. També ho prefereixen perquè es consideren refugiats, és a dir, deixen els seus països com a conseqüència de problemes de diverses índoles. Alhora, als seus països s’utilitza el terme refugiat amb més assiduïtat.

– I hi ha la connotació jurídica...

– Clar, i volen tenir asil com a categoria jurídica. Quan ho aconsegueixes, tot és més fàcil. Hi ha molts factors a tenir en compte però el més important és ser reconeguts com a persones legítimes a França. És un greu problema que la majoria de migrants no siguin reconeguts a Europa. La paraula refugiat legitima la immigració.

– També ens trobem persones que són considerades migrants tot i ser nascudes a França, ja sigui pel color de pell, per ser descendents de persones que sí van migrar... Alhora hi ha altres migrants amb grans capacitats econòmiques que no es veuen amb els mateixos problemes que la resta.

– El problema no és el nom sinó la manera com s’utilitza. Per exemple, si un espanyol ve a França, no serà considerat migrant tot i ser-ho perquè ha fet una migració. Alhora, en francès el terme migrant suposa estar en migració, fent-la. En canvi, immigré (immigrant) suposa que ja s’ha instal·lat al país. Des dels anys 80 el Front Nacional utilitza molt la paraula immigré i per això moltes persones han decidit deixar d’utilitzar-la, per no fer el joc a l’extrema dreta. Però podem canviar les paraules i que tornin a agafar una connotació negativa. Potser en 20 o 30 anys hem de buscar altres paraules.

– Ha empitjorat la situació política envers la immigració en França?

– Sí però no només pel Front Nacional. El principal problema és la legislació. La frontera simbòlica de la migració es construeix en benefici d’una legislació que deslegitima les persones. És un problema polític general que també s’explica pel moment de crisi que també es viu a altres països com Espanya i Itàlia.

Parlem de crisi econòmica però els rics cada cop són més rics i l’escletxa creix. Es prioritza donar diners a les empreses i no a les persones. Els electors del Front Nacional no estan contents amb aquesta situació i, si els mitjans els hi diuen que la culpa és de la immigració, es normalitza aquest discurs i pren força a les eleccions.

– Per tant, cal un doble canvi: social i legislatiu?

– Sí, tot és polític. Hem de canviar la legislació i les percepcions sobre la immigració. A França hi ha moltes persones que estan en contra d’aquest maltractament però algunes d’elles es troben amb le delit de solidarité (el delicte de solidaritat), persones que poden ser jutjades per ajudar persones en situació irregular.