Seguretat, robatoris i por: de la policia al model de ciutat

Fotos: Localpres i Jordi Pascual

La seguretat ha anat guanyant-se un lloc a l’agenda política a mesura que els robatoris en domicilis han augmentat. Al 2017 els 663 de robatoris amb força en domicili –no necessàriament suposen força contra les persones– van més que duplicar els del 2014, situant la ciutat al capdavant del rànquing comarcal, per sobre de Sabadell i Terrassa malgrat la diferència poblacional, segons dades del Ministeri de l’Interior. La situació ha alarmat desenes de veïns que no han dubtat a mostrar el seu descontent en qualsevol dels fòrums en què poden parlar de tu a tu als responsables polítics mentre als espais en què s’ha abordat l’assumpte ha quedat palès que es tracta d’una problemàtica amb múltiples factors que és impossible d’abordar des d’un únic àmbit ni menys encara amb una única mesura.

Amb les dades del Ministeri a la mà –que recull la delinqüència de municipis de més de 50.000 habitants–, el repunt de robatoris s’ha donat durant el mandat present i no ha seguit la tònica comarcal d’una certa estabilitat (exceptuant Sabadell). Això ha fet que part dels grups polítics fixessin l’atenció en el govern municipal, que inicialment havia fet recaure la responsabilitat de la seguretat en mans de l’exalcadessa, Mercè Conesa, qui poc després hi va renunciar –abans d’abandonar l’alcaldia– passant la cartera a la tinenta d’alcalde Cristina Paraira. Durant aquest mandat s’ha contractat via concurs públic un director de Seguretat, Jaume González, i passat l’estiu del 2016 es va aprovar a través de la Junta de Govern un nou Pla Local de Seguretat.

Cap d’aquestes mesures ha suposat un canvi substancial ni en les dades ni en la preocupació veïnal. En les xifres facilitades als grups de l’oposició en la darrera Comissió Informativa de Seguretat Ciutadana i Via Pública s’observa una lleugera davallada de robatoris entre el 2017 i el 2018 (agafant el període gener-novembre) alhora que s’evidencia que, mentre el problema s’ha estabilitzat a la Floresta i ha millorat a Mira-sol, Valldoreix és avui dia el territori més afectat. Ni el control aeri de l’helicòpter dels Mossos d’Esquadra ni la intensificació del patrullatge en les zones afectades –ni tan sols els mecanismes de seguretat privada– han suposat una millora substancial al conjunt del municipi.

Les queixes dels veïns i la resposta dels polítics

Les reclamacions veïnals pels robatoris han fluctuat al llarg del mandat i van tenir un dels seus moments més àlgids al setembre del 2017, quan desenes de veïns de la Floresta i les Planes es van manifestar a les portes de l’Ajuntament per exigir mesures davant el repunt de robatoris al barri l’estiu d’aquell any. Aquell pic també va suposar l’organització veïnal en l’anomenat grup escamot, que fomentava la coordinació via Whatsapp per espantar els lladres fent soroll quan algú avisava d’un robatori. Posteriorment la Policia Local es va coordinar amb els veïns per rebre avisos i poder actuar.

Tot i la rebaixa de robatoris a la Floresta, la problemàtica va seguir en alguns punts del barri i, sobretot, es va desplaçar a altres indrets del municipi. Des de fa diversos mesos Alfredo Cernuda, veí de la Serreta, acudeix a l’Audiència pública mensual per demanar un augment del nombre d’agents i de la presència policial així com per demanar altres mesures com ara instar als Ferrocarrils de la Generalitat a posar una tanca al voltant d’un dels trams de la via per on, diu, creuen els lladres per poder entrar i fugir de les cases sense ser vistos. La por a un possible nou robatori acompanya moltes de les persones que acudeixen a demanar responsabilitats a l’Ajuntament.

El darrer cas és el del barri de Can Monmany, a Valldoreix, on durant les darreres setmanes ha augmentat el nombre de robatoris. Segons expliquen dos dels veïns que impulsen una associació veïnal per poder mantenir reunions formals amb l’Entitat Municipal Descentralitzada (EMD) i l’Ajuntament, s’ha arribat a una situació de robatoris quasi diaris. Molts dels residents, expliquen, han contractar un servei de seguretat privada, és a dir, un cotxe que patrulla per les cases sense poder practicar cap detenció.

Tots dos, que prefereixen per el moment guardar l’anonimat, són conscients de la dificultat d’aconseguir detencions –també lamenten que en la majoria de casos tornen a ser lliures i a delinquir en poc temps– però consideren que amb més mesures preventives s’aconseguiria reduir la problemàtica: càmeres, operatius policials permanents, més reunions informatives per prendre mesures d’autoprotecció i ajut en l’anàlisi de les debilitats dels immobles. De moment, s’han organitzat via Whatsapp amb la Policia Local i han aconseguit més patrullatge. Amb la trobada amb els cossos de seguretat i la lògica “davant el dubte, truca a la policiaˮ, consideren que s’estan fent passos en la bona direcció.

Si bé, hi ha dos punts de les seves peticions, habituals també en altres barris, que no acaben de trobar resposta: tenir càmeres de vigilància al carrer i fer alguna actuació davant les cases okupes, que dubten si tenen res a veure amb els robatoris. La presidenta accidental de l’EMD, Susana Herrada, assegura que treballa amb l’Ajuntament de Sant Cugat –que és qui té la competència– per a la instal·lació de càmeres, mostrant-se disposada a què l’EMD faci front a part de la despesa. Pel que fa a les cases okupades, prenent dades facilitades per la Policia Local i els Mossos d’Esquadra, es desmenteix que aquests immobles estiguin al darrere dels problemes de seguretat: “El que s’ha detectat és que la majoria de lladres venen de fora del municipi, fins i tot del país, i que molts cops marxen amb autobús o en cotxeˮ.

Tot i les explicacions d’Herrada, que diu que es treballa amb sintonia amb l’Ajuntament, el repunt de robatoris a Valldoreix ha arribat en ple debat pressupostari. Això ha permès a Ciutadans, que ha estat juntament amb el PP el partit que més ha insistit en termes de seguretat aquest mandat, demanar un nou agent cívic, millores tecnològiques de control i prevenció i campanyes de sensibilització.

A la banda de l’Ajunatment, Paraira no ha atès elCugatenc sobre aquest afer tot i la petició feta des de fa més d’un trimestre. En les Audiències públiques sempre respon els veïns crítics amb les actuacions que s’han anat fent, que van des de les trobades territorials i grups de Whatsapp a la col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Policia Local passant per l’helicòpter. En els darrers Consells de Barri, a la Floresta i a Mira-sol, també s’ha informat de l’adquisició d’un dron amb càmera tèrmica.

La ràtio d’agents

Tot i el reguitzell de mesures proposades, la que més crides ha tingut ha estat la d’augmentar el nombre d’agents destinats a Sant Cugat. Així ho va ja a principis del 2017 la Iniciativa per un Sant Cugat més segur, que va aconseguir recollir 1.104 signatures a través de Change.org. També Ciutadans i PP han portat l’assumpte al Ple amb diverses mocions i, finalment, gairebé tots els partits han acabat coincidint que, més enllà de les mesures paral·leles que s’hi poguessin fer, cal complir les ràtios d’agents per nombre d’habitats recomanades per la Generalitat.

La ràtio orientativa és de 2,5 Mossos d’Esquadra per cada 1.000 habitants, el que suposaria més de 220 agents destinats a Sant Cugat. Ja a la recollida de signatures, la Plataforma explicava que només s’arribada a un 32% d’aquesta recomanació. A nivell de Policia Local, el compromís del govern d’incorporar cinc agents cada any ha quedat aigualit perquè, tot i que se n’han incorporat, les baixes i jubilacions han fet que la xifra total no creixi. De fet, en una entrevista a elCugatenc a principis del curs polític, l’alcaldessa, Carmela Fortuny, va reconèixer que en aquell moment no s’arribava als 100 agents amb què es va acabar el mandat anterior.

Després de la darrera incorporació (5 agents) a l’octubre, el govern ha aprofitat la posada en marxa de l’operatiu Grèvol d’increment de la vigilància durant les festes de Nadal per dir que s’intensificarà el patrullatge. Si bé, no es tracta d’un augment de la plantilla sinó d’una redistribució dels torns. Segons Paraira, es tracta d’un acord pactat amb els sindicats.

Tot i la mirada sobre la policia sempre que es parla de robatoris, la presidenta del Consell de Barri de la Floresta i regidora de la CUP-PC, Núria Gibert, apunta a dos elements a tenir en compte en base als debats que ha mantingut amb els florestans. D’una banda, diu que molts veïns són conscients que una major presència policial no suposaria necessàriament una reducció dràstica dels delictes ja que el model de ciutat-jardí de molts indrets del municipi dificulta un patrullatge eficient. D’altra, accepta que en la planificació de la Generalitat s’ha de primar la integritat física de les persones i, per tant, entén que s’hagi de prioritzar l’augment de recursos en les zones del país on s’han registrat més delictes que posen en risc la vida.

Hi ha una sortida social?

Gairebé tot el debat sobre la seguretat i els robatoris al municipi ha girat al voltant de les mesures preventives i repressives davant dels delictes però sobre la taula hi ha el dubte de quines altres formes d’actuació hi ha més enllà del reforçament de les accions policials que s’han fet fins el moment. Aquesta preocupació va sorgir a la Floresta ja l’estiu del 2017, quan van detectar que una part dels robatoris d’aquella onada eren produïts per conciutadans sense recursos, que vivien al mateix barri i revenien els objectes robats per subsistir.

 

El grup escamot va començar la coordinació amb la Policia Local però també va entrar al Consell de Barri de forma indirecta ja que alguns dels seus integrants ja participaven a l’òrgan de participació. És allà, diu Gibert, on van començar a sorgir reivindicacions que superessin amb escreix la lògica policial. Bàsicament hi va haver dues grans peticions: agents cívics i treballadors socials a peu de carrer.

Els agents cívics de moment funcionen a través de plans d’ocupació i tenen unes funcions limitades –només poden aconsellar i advertir però no detenir ni sancionar–. El repte, considera la presidenta del Consell de la Floresta, és definir bé les seves funcions i superar la fórmula de plans d’ocupació que suposa una rotació anual del personal en ser un programa d’inserció laboral destinat a persones aturades. Pel que fa als treballadors socials, mai ha arribat a existir aquesta figura amb presència continuada al carrer.

Al marge del problema dels robatoris però també amb una perspectiva de seguretat i respecte mutu, el Consell de la Floresta ha estat el primer –i de moment únic– a impulsar un Pacte per la Convivència, un acord veïnal per al respecte mutu que, alhora, esdevé un espai per a la gestió de conflictes. “Evidentment és una mesura interessant però que no té efecte sobre els robatoris perquè no pots posar els lladres a una taula de negociacióˮ, explica Gibert.

A més, en la darrera reunió del Consell florestà es va donar compte dels avanços de la comissió que tracta la seguretat al barri. Segons els veïns implicats, en la davallada de robatoris prèvia a l’estancament actual es va aconseguir que desapareguessin els robatoris produïts per persones assentades al territori. Ara, com passa a Valldoreix –i també es va comunicar al Consell de Mira-sol–, aquests delictes són produïts per grups organitzats i persones que venen de fora de la ciutat, i en alguns casos del país. La intervenció social és gairebé impossible des d’aquest punt de vista.

“La problemàtica dels robatoris és el fenomen de la desigualtat i la pobresaˮ, argumenta Gibert tot cridant als serveis socials actuar sempre que sigui possible, “si no s’entén així l’única solució seria posar càmeres a tots els carrers, i a més no hi ha prou pressupost per fer-hoˮ. Mentre la majoria de reivindicacions polítiques i veïnals continuen encarades a la presència policial i altres mesures seguritistes, a ulls de la portaveu de la CUP-PC: “No és atractiu dir que és un problema estructural i de llarga durada però és la realitatˮ i “no hi ha solucions ràpides i qui digui que les té, menteixˮ.

Tant els veïns florestans com els de Can Monmany coincideixen a dir que les trobades amb els cossos de seguretat són importants des de dos punts de vista. En primer lloc, per informar-se de quines mesures es poden prendre als domicilis per no ser vulnerables –tant per manca de proteccions com per un excés, és a dir, tanques elevades que provoquen que si algú entra a l’immoble cap veí ho pugui veure–. En segon, perquè es permet gestionar la por, amb dades i informació no edulcorada ni interessada.

El repte urbanístic, la Floresta i Can Monmany com a prova

Mentre les reivindicacions veïnals no s’aturen i el debat sobre la seguretat segueix creixent amb l’intent d’encaix de mesures diverses, Sant Cugat segueix atrapat per la seva pròpia vulnerabilitat. En ser un municipi amb zones de baixa densitat i cases unifamiliars aïllades, els lladres tenen més facilitat per actuar. D’una banda, tenen menys probabilitats de ser vistos. D’altra, tenen vies de fugida fàcils en cotxe. A més, el perfil socioeconòmic de moltes famílies les fa especialment vulnerables davant els furts.

Però no només es tracta del model de ciutat-jardí i els nivells econòmics de les famílies sinó també de la ubicació d’alguns d’aquests barris. Tant la Floresta com el barri de Can Monmany estan envoltats de bosc, el que permet una via d’escapament fàcil i segura per si enxampen els delinqüents en meitat d’un robatori. No és casualitat que, tal com expliquen els veïns de Can Monmany, les cases més afectades siguin les que limiten amb el bosc.

Davant aquesta realitat, Herrada diu que s’ha de treballar amb el Parc Natural de Collserola per veure quines mesures es poden prendre ja que la proposta d’il·luminar el terreny adjacent als edificis ha estat descartada per la contaminació lumínica que suposa. També Gibert entén la realitat urbanística com un repte però, en el seu cas, aposta per pujar el focus al nivell de ciutat, és a dir, apostar per una redensificació dels barris que permeti l’aparició de comerços i vida al carrer que dificultin la delinqüència.

Notícies relacionades