De Sant Cugat a Itàlia per demanar l’obertura de fronteres i respecte als drets de les persones migrades

Foto: Jordi Pascual

Aquest diumenge acaba la ruta de la caravana Obrim Fronteres, una iniciativa que agrupa centenars de persones d’arreu de l’Estat espanyol per denunciar la política fronterera que aplica la Unió Europea. Després d’haver acudit el 2016 a Grècia i el 2017 a Melilla, enguany la ruta, que va arrencar a Catalunya el passat 13 de juliol, ha portat els voluntaris cap a Itàlia, aturant-se en diverses regions i municipis en què han pogut conèixer de primera mà la història de persones migrades, refugiades i voluntàries així com iniciatives contra el racisme, la xenofòbia i l’Europa fortalesa. En aquest viatge hi és la santcugatenca Maria Creixell.

“Sempre he estat implicada en molts àmbits i he fet voluntariat”, explica, “quan vaig conèixer la caravana vaig veure que era una gran oportunitat per realitzar activitats diverses i conèixer iniciatives”. Ella és l’encarregada de la comunicació, creant contingut que permeti visibilitzar les mancances que es troben les persones migrades i refugiades un cop arribades al vell continent. El seu gran objectiu és trencar estereotips i aconseguir més visibilitat perquè és d’aquí d’on pot néixer la incidència política perquè canviïn les coses.

Tot i així, Creixell toca de peus a terra: “El que podem veure a la caravana no és tant diferent al que tenim a Catalunya cada dia”. Per a ella, la realitat que viuen els manters i els sense sostre que han creuat la Mediterrània per buscar un futur al nostre país no dista tant de moltes de les situacions que expliquen les persones amb qui han pogut parlar en el trajecte de la caravana. Entre els seus grans objectius destaca la voluntat de reduir la pressió policial a les fronteres i que les persones refugiades puguin demanar asil al primer país d’arribada, per evitar així que creuin més fronteres de manera il·legal i sotmeses a les màfies.

Just quan la santcugatenca atén elCugatenc, està descobrint de la mà de la resta de voluntaris les iniciatives de Catània (Sicília), amb oposició clara a la gestió de la immigració marítima amb forces militars. Allà han conegut el Centre d’Acollida de Sol·licitants d’Asil de Mineo que supera amb escreix el nombre màxim de persones que pot acollir, amb més de 3.000 sol·licitants esperant un futur segur. “L’espera de l’asil s’ha bloquejat”, diu Creixell, “quan tots ells només volen tenir un permís de residència que els permeti treballar i refer la seva vida a casa nostra”.

La tria d’Itàlia com a destí no ha estat casual. Obrim Fronteres pretén així visibilitzar la ruta migratòria que uneix Líbia amb Europa –un 80% de les persones que arriben a Itàlia ho fan des costes líbies–. “Denunciem la militarització i l’externalització de la frontera”, prossegueix Creixell, “no marxen dels seus països per viure de l’assistència sinó per trobar feina, com tothom”. Aquest crit és compartit per moltíssims italians, malgrat que el seu ministre de l’Interior, Matteo Salvini, s’hagi fet conegut just pel contrari. A Palerm, per exemple, van organitzar una manifestació amb més de 2.000 persones amb la seva arribada i es van poder reunir amb l’alcalde.

Per marxar amb un bon sabor de boca, acaben la seva estada a Itàlia a Riace, un petit municipi de menys de 2.000 habitants de la regió de Calàbria que s’ha fet conegut mundialment per acollir desenes de persones refugiades que l’han ajudat a revitalitzar el poble i aturar el despoblament. Un cop tornats a Catalunya, es reuniran amb representants institucionals amb la voluntat que la seva iniciativa tingui també una translació legislativa que millori les condicions dels nouvinguts a Catalunya i Espanya. Mentrestant, seguiran visibilitzant la seva lluita a través de les xarxes socials i de la mà d’altres col·lectius com Stop Mare Mortum.

Notícies relacionades