Sant Cugat en clau de gènere

Fotografia: Xavier Boix

Segons dades d’IDESCAT del 2014, Sant Cugat té 87.118 habitants, dels quals les dones representen més de la meitat amb 44.690. Les dades del 2014 ens deien que a Sant Cugat hi havia 2.088 dones a l’atur i 1.848 homes sense feina. És un reflex que les dones han patit més la crisi econòmica.

Segons dades de la Memòria d’Igualtat 2011-2014, el servei Dona Informació ha ofert suport psicològic a 45 dones al 2014, mentre que al 2011 va atendre a 22. L’assessorament jurídic a les dones no ha variat gaire en aquest 4 anys (97 al 2011, 113 al 2014)

Segons l’Informe de l’Impacte de la Violència Contra les Dones al 2014 va haver un creixement de dones amb estudis superiors, que en quatre anys ha passat del 37,9% al 41,2%; però hi ha hagut una reducció del més del 20% de dones amb treball remunerat.

Sigui com sigui, és necessari tenir una política de gènere, ja que és un fet transversal que afecta a la societat i a la vida quotidiana - l’educació, el llenguatge, els gestos, els pressupostos, l’habitatge, la feina, etc. - . Per aquest motiu a elCugatenc ens hem proposat analitzar quina és la situació de la igualtat de gènere i oportunitats a Sant Cugat.

Els informes de Sant Cugat en Femení i Sant Cugat en Masculí que ens ha facilitat l’ajuntament sobre la situació dels homes i dones per avaluar la igualtat de gènere no estan actualitzats, ja que les dades d’un són del 2010 i de l’altre del 2011. Tot i que sí que hi ha un informe de l’impacte de la violència contra les dones realitzat al 2014 - però nosaltres ens centrarem en la igualtat que no pas en la violència -.També l’ajuntament ens ha facilitat una Memòria d’Igualtat amb l’evolució de les dades des del 2011 fins al 2014.

Des del departament de premsa de l’ajuntament destaquen que el que és important no és que les dades siguin del 2010 o 2011, sinó que es facin aquests informes, ja que hi ha molt pocs ajuntaments que no el tinguin. De fet, aquests informes els va utilitzar la Generalitat com a exemple a altres ajuntaments. Tot i així, el seguiment i l’actualització de dades també vol dir interès real i compromís.

Sant Cugat compta amb gairebé 3.000 empreses ubicades a la ciutat, segons fonts de l’ajuntament (que remet a les dades del Departament de Treball de la Generalitat). En aquest sentit falten dades actualitzades dels informes mencionats i manquen dades sobre la igualtat de gènere i oportunitats a les empreses de Sant Cugat, quantes dones emprenedores hi ha a la ciutat o quantes ocupen càrrecs directius o als consells d’administració.

“Intentem que tots els departaments de l’ajuntament també treballin amb visió de gènere. Per exemple, des de la regidoria de cultura saben que quan s’apropen el 25 de novembre o el 8 de març, s’intenta que les obres de teatre tinguin una temàtica relacionada, o si hi ha alguna cantant o actriu doncs que faci una reivindicació o una referència”, explica Susanna Pellicer, tinent d’alcaldessa de Benestar i Ciutadania. Respecte a l’educació, Pellicer assegura que totes les escoles de Sant Cugat tenen un Pla de Dinamització Educativa que inclou una línia d’igualtat.

“Sant Cugat, a través de Dona Informació, és un dels ajuntaments que promou l’Observatori de les Dones als Mitjans de Comunicació i arran d’això participem en un concurs adreçat als alumnes perquè facin un anunci no sexista”, explica Rosa Botella, responsable del servei.

Tot i que es fan accions durant tot l’any, 16 durant el 2014 (un 65% de les que l’ajuntament tenia previstes), el fet que l’ajuntament les concentri majoritàriament pel 25 de novembre (dia contra la violència masclista) i 8 de març (dia de la dona treballadora) per una major visibilitat de cara als mitjans, que les dades no estiguin actualitzades o que simplement no hi hagi dades, fa que les polítiques de gènere, d’igualtat i d’oportunitats sigui clarament insuficient, i que com diu l’Alba Elvira del col·lectiu feminista de Sant Cugat Hora Bruixa, no és un tema prioritari.

Segons l’Alba el pressupost del Pla d’Igualtat de l’ajuntament és insuficient. Respecte al repartiment de les tasques reproductives com portar el fill a l’escola o cuinar, l’Alba explica que teòriques feministes proposen que hi hagi un salari per les mares per la doble càrrega de la feina i de la cura familiar com a signe de reivindicació, ja que consideren que és una feina però que ningú reconeix.

Pel que fa a la ciutat, l’Alba reivindica un Pla d’Igualtat decent amb un pressupost assignat amb uns índex d’avaluació. També proposa la prohibició d’anuncis sexistes al carrer, així com educació sexo-afectiva a l’escola com, per exemple, com posar un condó, qüestionar i fer cursos sobre l’amor romàntic, què es la violència masclista, com es pot prevenir, com es pot detectar i com saber actuar. Considera que aquestes tasques no es fan i afirma que els professors i professores no saben com actuar.

L’Alba també fa una crida i diu que a Sant Cugat hi ha poques escoles bressol i són molt cares, això implica que la dona s’ha de quedar a casa cuidant el fill. També alerta de la soledat i la pobresa de les dones grans perquè al treballar menys per càrregues familiars tenen pensions més baixes. Ella proposa el foment del repartiment de tasques de la llar i que els homes s’agafin la baixa de paternitat.

L’activista qüestiona el grau de coneixement que tenen les dones sobre el servei de Dona Informació i considera que la ciutadania no ha d’anar al servei sinó que s’ha de fer un esforç perquè el servei vagi a la ciutadania. “No totes les dones tenen el coneixement d’aquests recursos. Cal que aquest servei estigui a l’abast de tota la població sense importar l’edat, el barri o procedència”, explica l’Alba.

Respecte aquest servei, Susanna Pellicer reconeix que Dona Informació és un servei específic per la dona, no tant de gènere, i afirma que en el cas dels homes l’ajuntament ofereix serveis com ara els jurídics.

“Dona Informació, a més d’atendre dones, atenen a dones amb problemes derivats del gènere i de com han estat educades”, explica Rosa Botella, responsable del servei. Un exemple són les noies joves que s’han quedat embarassades, o que tenen problemes familiars, famílies monoparentals, etc.

Els i les joves són les menys conscients en quant a igualtat de gènere i oportunitats, en aquest sentit és un punt a incidir.

El paper dels homes

Està clar que perquè hi hagi igualtat de gènere també s’ha de comptar amb la figura de l’home i involucrar l’home.

“Igualtat vol dir igualtat per a tothom. Hora Bruixa està formada per dones, però fem tallers on poden participar homes i tenim una llista de col·laboradors on també hi ha homes. Però el procés de presa consciència de compartir com a dones, i detectar les violències que vivim, creiem que les detectem millor entre les dones”, afirma Alba Elvira.

ADE Vallès al ser una associació de dones, no té contemplat integrar homes. “Falten polítiques de gènere tant per dones com per homes, pel que el fet de ser dona no fa que siguis conscient”, afirma Blanca Moreno.

El gènere a les empreses

De la igualtat de gènere a les empreses en parla la Blanca Moreno, directora de l’Associació  Directives i Empresàries del Vallès (ADE Vallès). “No hi ha estudis específics anual d’empresàries, ni autònomes ni emprenedores de Sant Cugat, i m’atreviria a dir, enlloc”, afirma la Blanca.

Segons ella “una de les característiques que tenim les dones és que intentem ser molt sostenidores de l’empresa que fem o que tenim”. “També necessitem compartir, nos ens fa res preguntar perquè emocionalment som més potents, i sabem gestionar els temes generals des de les emocions”, afegeix.

Un dels principals problemes amb el que es troben les dones que formen part  d’ADE Vallès és la dificultat de conciliació laboral i familiar, segons explica la Blanca. La raó és molt simple, si redueixes horaris ets menys competitiu. “Nosaltres apliquem mesures igualitàries dins de les empreses, però hem de ser conscients que hem de competir amb entorns que no ho són. És aquí on està el debat social”, explica la Blanca. Dues solucions de les que parla ella són la reforma horària i crear moltes més aliances.

“Falta que les dones es visibilitzin més i trencar estereotips, que no se’ns vinculi sempre al servei de les persones, a la cura de les persones, a la bellesa o a l’estètica. Hi ha enginyeres, economistes, sociòlogues…”, afirma la Blanca.

Respecte al paper de l’ajuntament, la Blanca comenta que “seria potent fer sempre una col·laboració público-privada que dinamitzés bé una xarxa de l’empresariat femení ben entès. és a dir, donar visibilitat a projectes innovadors, no només reunir-nos”. També afegeix que seria interessant fer estudis específics de quina és la situació de l’empresariat femení.

La Blanca Moreno també ha fet referència a informes existents a que a les dones a les reunions se les escolta menys i perden molt més cops la paraula. També afirma que cada cop més empreses sol·liciten els serveis d’una assessoria per implantar polítiques de gènere i d’igualtat.

A Sant Cugat hi ha aprop de 3.000 empreses segons fonts de l’ajuntament, que no hi hagi dades també és significatiu i deixa veure que la igualtat de gènere en aquest àmbit també està relegat a un segon o tercer pla. Tot just abans de l’estiu es va nombrar a la Sílvia Solanellas com a nova directora de la Fundació Sant Cugat Actiu per reforçar la captació d’empreses. Per tant, una raó de més per tenir dades sobre la situació de les dones treballadores, siguin directives, empresàries o no, a Sant Cugat.

El gènere als noms dels carrers

Segons el plànol que hem obtingut a l’ajuntament, 29 carrers tenen noms de dones, dels quals 10 porten noms de santes i altres tres estan vinculats a la religió. Per tant, només 16 carrers porten noms de dones il·lustres o rellevants no religioses. Els barris on es concentren més carrers de dones són Volpelleres i el nucli. L’EMD de Valldoreix només té tres carrers amb nom de dona, una d’elles amb nom de santa.

El gènere als programes electorals dels partits

Tot i que ja han passat les eleccions municipals, com que estem amb la mirada posada a les eleccions autonòmiques i generals no està de més fer un repàs al programa electoral dels partits per veure quines són les seves propostes per la igualtat de gènere i oportunitats.

El grup CUP-PC sí que té publicat a la pàgina web de les eleccions municipals del 24 de maig cinc mesures concretes sobre la igualtat de gènere. A  la candidatura de les autonòmiques, en el document del marc polític sí que fa referència a polítiques de gènere, concretament el punt 9.

ERC-MES al seu programa electoral per les municipals també inclou un punt referent al gènere amb 22 apartats amb mesures concretes.

ICV-EUIA no té penjat el programa electoral de les eleccions municipals. Als apartats que té de “dones amb iniciativa” (a la pestanya d’altres webs) i a les seccions de “feminismes” i “LGBT+” (a la pestanya documents) estan buides.

PSC a la seva web, a la pestanya d’idees i propostes sí que té apartats específics de dones i LGTB amb uns pocs punts concrets. Tot i que al programa electoral per les eleccions del 27-S no hi ha res referent a la igualtat de gènere. El punt 2 es titula “agenda per la igualtat”, però és referent a a educació, sanitat i altres sectors que no el gènere.

Ciutadans en fa una petita referència al seu programa de les eleccions municipals sobre la conciliació familiar i el paper de les dones en el apartat 4.

CiU no té el programa de les eleccions municipals ni autonòmiques penjat a la web.

El PP al seu programa per les municipals també fa una petita referència a la conciliació laboral i familiar i a les famílies, però cap menció concreta sobre igualtat de gènere i oportunitats.

En quant a les eleccions autonòmiques, la candidatura Junts pel sí no fa referència concreta a polítiques de gènere, només un pocs punts dedicats a les famílies. D’altra banda, la candidatura de Catalunya sí que es pot resum el seu programa en 100 prioritats distribuïts en 4 grans blocs, entre els quals hi ha “Ciutadania: gènere, igualtat i diversitat”. Pel que fa al gènere té un punt dedicat a “Catalunya feminista” amb cinc propostes i altre dedicat al col·lectiu LGTB+ amb dues propostes concretes.

En total, al Ple de l’ajuntament, dels 25 regidors, 11 són dones, una mica menys de la meitat. De les 11 , 7 són del grup CDC, inclosa l’alcaldessa. Dels partits de l’oposició, només tres dones són portaveus (Mireia Ingla d’ERC-MES, Núria Gibert de CUP-PC i Roser Casamitjana d’ERC-EUIA), tot i que Munia Fernández de C’s és regidora.

Notícies relacionades