Sant Cugat aixeca un mur contra les violències masclistes en un any d’increment dels casos detectats

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

Desenes d’assistents a l’acte institucional del dia per l’erradicació de la violència vers les dones, 25 de novembre, traslladat al Celler Cooperatiu en motiu de la pluja, han aixecat un mur simbòlic amb blocs de color lila. Ha estat el simbolisme buscat pel consistori per aturar les violències masclistes en un any (2021) en què els casos detectats pel Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD) han crescut en un 51,1% respecte a l’any anterior, a falta de tenir les dades definitives a final d’any.

L’alcaldessa, Mireia Ingla, ha intervingut a l’acte per reivindicar que les administracions s’han de dotar d’eines per combatre la violència masclista i, alhora, han de fer una tasca de visibilització amb accions com el propi acte del 25N o les primeres jornades sobre violències masclistes celebrades aquesta setmana a la Unió. La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, ha defensat que cal desconstruir les masculinitats hegemòniques i ha apostat per la coeducació com una forma de fer front a la violència de gènere.

Desenes de persones han acudit a veure l’acte, entre les quals representants dels grups municipals, de l’EMD de Valldoreix i també treballadors de l’Ajuntament, un d’ells amb un cartell per demanar la fixesa per al personal interí i laboral, una mostra, diuen, de violència institucional que afecta especialment a les dones.

Un manifest unitari

L’acte, celebrat aquest dijous al migdia, ha comptat interpretació musical. També s’ha guardat un minut de silenci en memòria de les dones i nenes assassinades durant aquest any, 15 a Catalunya. A més, s’ha fet lectura del manifest de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, de la Delegació del govern, de les quatre diputacions, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de Municipis de Catalunya en motiu del 25N, un text que ja va ser validat a la Junta de Portaveus i al darrer Ple municipal.

“En un món cada cop més accelerat i canviant hi ha estructures que es resisteixen, com són les causes que generen tots els tipus, formes i àmbits de les violències masclistes”, recull el manifest, en què es reivindica la reforma de la llei de dret de les dones a l’erradicació de les violències masclistes, on s’han incorporat per primera vegada la violència obstètrica, la vulneració dels drets sexuals i reproductius així com les violències fins ara considerades de segon ordre com les represàlies, les humiliacions i les persecucions a persones que fan suport a víctimes de violència masclista.

El manifest també aborda la violència digital pels danys psicològics i físics que poden causar: “És al mateix temps un tipus i també un nou àmbit, i lamentablement és urgent treballar-hi perquè en totes les seves formes gaudeix de gran impunitat”. Tot i això, també es reivindiquen les xarxes com un instrument de suport mutu i sororitat. “També es reconeix la violència en l’àmbit de la vida política i l’esfera pública de les dones: la violència masclista que es produeix en espais de la vida pública i política, com les institucions polítiques i les administracions públiques, els partits polítics, els mitjans de comunicació o les xarxes socials”, apunta el manifest, en referència a la reforma de la llei.

L’escrit, llegit per l’alcaldessa, Mireia Ingla, i per representants dels grups polítics (Pilar Gorina pel PSC, Núria Gibert per la CUP-PC, Esther Madrona per ERC-MES, Cristina Paraira per Junts i Aldo Ciprian per Ciutadans), esdevé un crit de suport a les víctimes i, especialment, a les supervivents: “Davant de totes aquestes violències masclistes tenim un gran repte: actuar de forma estructural, preventiva i comptar amb tota la població i tots els territoris”. Pots llegir el manifest complet a continuació:

Creix el nombre de casos detectats

Gibert va anunciar ahir les dades de violències masclistes detectades pel Servei d’Informació i Atenció a la Dona (SIAD), que durant el 2021 han crescut en un 51,1%. Durant el període 1 de gener - 1 d’octubre es van fer 987 atencions, amb 103 dones per casos de violència masclista, molt per sobre de les 601 atencions, 68 dones per violència masclista, del mateix període del 2020. La majoria de les atencions són de dones d’entre 30 i 65 anys, amb fills a càrrec, treballadores, amb estudis secundaris i universitaris i amb casos de violència psicològica i física.

A més als CAPs durant el 2021 s’han detectat 18 casos (un 38% més que al 2020) i als Mossos d’Esquadra 49, dels quals amb la presentació de denúncia per part de 43 dones (un 7,5% més que al 2020). No hi ha una dada unificada de totes les deteccions ja que hi ha dones que poden haver estat ateses per més d’un servei. Tot i això, s’evidencia la tendència a l’alça, una situació que Gibert valora com a conseqüència d’un increment real de les violències i el creixement del grau de coneixement i consolidació del servei d’atenció.

“Hem pogut millorar el servei, el que atribuïm a la incorporació de la treballadora social que ha permès que les víctimes hagin tingut un seguiment amb més visites i més atencions”, apunta la tinenta d’alcaldia, “el SIAD té tots els recursos que necessitava però, si en cal més, s’anirà reforçant”. Des del govern també defensen que s’han iniciat formacions al personal de l’Ajuntament perquè tothom sigui agent de transformació i, alhora, que des dels serveis socials hi ha circuits específics quan es detecta un cas de violència masclista: “Les dades no ens indiquen que estiguem en el camí de l’erradicació, tot el contrari”.

Notícies relacionades