Rocío Luna: “Quan la sanitat comença a ser un negoci, es condiciona l’atenció”

Foto: Cedida per l'entrevistada

Ginecòloga a un hospital públic, la seva presència a la primera assemblea de la Marea Blanca Sant Cugat va ser molt ben rebuda perquè un dels reptes del col·lectiu és, precisament, anar de la mà del personal sanitari. Rocío Luna es mostra crítica amb el sistema sanitari català, per al qual reivindica molts canvis, especialment a l’atenció primària, que al seu parer s’ha de reforçar i coordinar d’una manera més eficient amb els hospitals. Atén elCugatenc per telèfon i, enmig de les noves restriccions per la COVID-19, és indispensable començar parlant de la pandèmia.

Com t’ha afectat la pandèmia a nivell professional?

– La primera acció al meu servei va ser la reubicació de la sala de parts per garantir un circuit net. Els parts de pacients amb COVID-19 s’han centralitzat a un altre hospital però, clar, això no ens eximeix de complir els protocols, que passen per no rebre visites. Potser el més complicat ha estat la cancel·lació de proves, cirurgia i visites. Si es tornen a aturar els quiròfans, les llistes d’espera s’allargaran molt.

Què suposa això per a les pacients?

– Depèn de cada cas però generalment hi ha molèsties i dolors. En funció de la patologia retardar una operació pot significar que la intervenció sigui més complicada, es poden cronificar dolors, mantenir sagnats i anèmies... En la vida professional això significa que les baixes s’allarguen.

Com ha estat l’acompanyament a l’embaràs?

– Pitjor que abans sobretot perquè les pacients han hagut d’anar soles a les visites i potser no han pogut tenir un seguiment molt personalitat. Moltes de les visites de la llevadora s’han substituït per atenció telefònica. Això està bé per comunicar que un resultat està bé però es complica molt per a un seguiment d’un embaràs perquè la pacient té dubtes, necessita acompanyament, orientació... S’ha de tenir en compte que són persones que han estat molt soles perquè no han pogut participar en grups d’acompanyament, no han tingut classes prepart, no s’han pogut sumar a grups de lactància...

Els protocols són clars?

– Al principi era molt difícil perquè cada setmana teníem un protocol nou. Va passar el mateix amb el material de protecció. Però va ser així per a tothom. L’error va ser al febrer: assumir que no hi havia transmissió comunitària i que només les persones que venien de països de risc eren sospitoses. És evident que no era així! I clar, els protocols deien que no féssim servir mascareta si el pacient no venia de la Xina o d’Itàlia. Molts companys es van encomanar en aquest moment.

La Marea Blanca reivindica l’atenció primària. Què podria aportar en el marc de la pandèmia que no s’està aprofitant?

– Moltíssimes coses. Es podrien fer diagnosis precoces, fer seguiment de pacients amb simptomatologia baixa, fer rastreig... Però estan saturats i per això s’haurien de definir circuits específics per no donar tota la càrrega a metges que ja van saturats fora d’aquestes circumstàncies.

Reforçar personal?

– Ja calia fer-ho abans!

Al setembre el govern de la Generalitat va anunciar l’elaboració d’un pla per potenciar l’atenció primària. S’ha notat en alguna cosa?

– Pel que m’expliquen companyes que treballen a l’atenció primària, no.

S’han fet adaptacions polèmiques: tancament i posterior reobertura parcial dels consultoris de la Floresta i les Planes, centralització de l’activitat COVID-19 i redistribució de la resta d’atencions en altres centres... S’han fet moltes crítiques però potser amb els recursos existents no hi havia gaire més a fer.

– Clar, però podríem tenir molts més recursos si no s’hagués optat per la privatització i una degradació continuada d’anys. Ara és molt fàcil dir que no estenen recursos i per això es reorganitza el personal. Per exemple, la Mútua de Terrassa està fent diners amb això. Si fos pública, el marge de benefici s’empraria per tenir més recursos.

A Catalunya tenim un sistema amb una alta presència de mútues i altres fórmules de col·laboració público-privada. Condiciona l’atenció?

– Quan la sanitat comença a ser un negoci, es condiciona l’atenció; segur! A més, si ho sectorialitzes, va a més. Per exemple, bona part de les cirurgies que no s’han pogut fer per la pandèmia s’han derivat a centres privats com l’Hospital Universitari General de Catalunya, és a dir, s’afegeix un segon benefici: el de la Mútua de Terrassa i ara el de l’HUGC.

La Mútua deriva les cirurgies perquè assumir-les li sortirà més car i necessiten tenir els comptes bé. És igual si la ciutadania segueix pagant per aquestes derivacions perquè com ho fa el CatSalut a ells no els afecta. Vaja, que a la ciutadania li surt més car i a ningú li importa. Si el sistema estigués unificat, es podria mirar el global i no només els comptes tancats.

Una reforma general del sistema?

– I tant! Però hi ha gent que s’hi enriqueix i aquest és el problema. Una comunitat governada per la dreta durant tants anys ha permès arribar a aquests extrems. Però passa el mateix en l’educació, amb escoles d’elit concertades. A Catalunya hi ha gent que s’enriqueix amb diners de la Generalitat. Tot això hauria de ser públic perquè, de fet, és molt més barat. Però llavors la persona que s’enriqueix pel mig no hi és i no interessa que sigui així.

Els hospitals privats potser se n’han beneficiat però no sempre els seus treballadors. La plantilla dels centres privats intervinguts, com l’HUGC, on no van tenir dret a la paga extra per la COVID-19 i l’empresa només els va facilitar un cap de setmana lliure com a compensació.

– És el que passa al sector privat! Els beneficis es capitalitzen sobre molt poca gent.

Al marge de la pandèmia, què cal millorar al sistema sanitari i, especialment, a l’atenció primària?

– Són molts problemes però el més important és la sobrecàrrega del personal. Un metge de primària no pot veure 50 pacients en un dia. És impossible que ho faci bé perquè no té el temps suficient. No només ha de tenir més temps per pacient i entre pacient i pacient, també ha de tenir temps per preparar-se l’agenda, per formar-se, per preparar coses extres com esdevenir un metge de referència d’algunes patologies, el que ajudaria a descarregar l’hospital,... Però no es tracta només del benestar del metge, també del pacient. També podem parlar de sous, que són molt baixos i obliga els metges a treballar també a urgències o fent guàrdies.

Cal més coordinació entre els hospitals i l’atenció primària?

– Sí, és molt important! Realment és molt difícil, no hi ha hagut mai una coordinació real. El pacient acaba anant d’un lloc a l’altre quan segurament hi ha moltes coses que es podrien resoldre directament des de primària, com per exemple un seguiment durant els mesos posteriors a una operació.

Hem passat dels aplaudiments de les vuit durant el confinament a la constitució d’una plataforma contra el tancament dels consultoris i de la Marea Blanca. Com ho valores?

– És molt interessant i per això m’hi vaig interessar però s’han de fer tantes coses! És un sistema que s’ha de reformar completament. És molt difícil fer-ho i és molt complicat que el personal sanitari hi participi. Costa que el moviment ciutadà, que demana una millor atenció, s’uneixi amb el sanitari, que demana millors condicions laborals, però en realitat tot va al mateix lloc: al tracte al pacient i a la millora de la salut de la població.

La pròpia Marea explica que és difícil arribar al personal sanitari però que, a més, hi ha dificultats de coordinació entre els sanitaris pels diferents rangs professionals.

– És així. És com si els metges pensessin que les reclamacions de les infermeres no els suposessin cap benefici quan, precisament, és al contrari: una infermera amb unes condicions laborals millors repercuteix positivament sobre tot el sistema. Històricament ha estat molt difícil que els metges s’impliquin en aquestes lluites.

Notícies relacionades