Reflexions sobre l’accés a l’habitatge: de l’experiència del 1937 a les cooperatives de cessió d’ús actuals

Fotos: Jordi Pascual

El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) conjuntament amb l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) han reflexionat sobre l’accés a l’habitatge i el concepte d’habitatge assequible en un acte celebrat dimarts a la tarda a Sant Cugat. Els organitzadors han ajuntat quatre experiències diferents que posen un enfoc diferent sobre la problemàtica, des de la perspectiva històrica del decret de municipalització de la propietat urbana al juny del 1937 fins a les actuals cooperatives de cessió d’ús com Sostre Cívic, passant pel paper de l’administració, el món financer i iniciatives nascudes des de les universitats.

En l’acte ha quedat clar que la reflexió sobre el model d’habitatge ve de lluny, tant que en el procés revolucionari que va viure Catalunya l’any 1937 aquest va ser un dels temes clau. El sociòleg Miquel Fernández, que ha investigat l’afer, explica que en aquell moment la municipalització estava vista com una mesura per garantir la continuïtat del benefici burgés ja que els sectors més esquerrans, la CNT i el POUM, havien apostat directament per prendre les propietats abandonades de la burgesia i sindicalitzar-les, és a dir, gestionar el dret a l’habitatge directament des de la col·lectivitat i sense la intermediació de cap administració pública.

Van ser, diu, els liberals republicans i els estatistes (PSUC, principalment) els que van apostar per la municipaltizació, que va arribar a la seva màxima expressió el juny del 1937 amb un decret de municipalització de la propietat urbana, que va permetre que l’administració pública prengués la propietat d’alguns dels edificis presos per la CNT i el POUM. D’aquesta manera, es va perdre l’administració popular urbana impulsada pels anarcosindicalistes donant pas a un comissariat de l’habitatge que va acabar substituït per una branca sindical del sector creada per la UGT. Enmig d’aquesta nova economia urbana, que havia de transformar les relacions socials des de l’entramat i la propietat a les ciutats, gran part dels arquitectes compartien una visió revolucionària impensable avui dia.

Ara per ara l’administració ha de bregar contra la idea contra la idea estesa del sòl i l’habitatge com a bé de mercat i els mecanismes d’incidència en aquest mercat són més limitats que els que es plantejaven l’any 37. L’arquitecte de l’Ajuntament de Barcelona Roger Clot ha acudit a l’acte del COAC i l’ETSAV per explicar a grans trets la proposta pionera municipal d’obligar els promotors a reservar un 30% dels habitatges de les promocions a protecció oficial privat –de venda o lloguer– i, alhora, que l’administració tingui dret preferent de compra a través de la fórmula del tanteig i retracte.

És una iniciativa copiada per l’Ajuntament de Sant Cugat ja que just el dia anterior a l’acte el Ple municipal va aprovar inicialment la modificació del Pla General Metropolità (PGM) que ho ha de fer possible. Si bé, en el cas santcugatenc no hi ha obligatorietat per a les promotores tot i que en cas de negar-s’hi el consistori té dret a compra preferent a preu de mercat. La mesura, en clau barcelonina, ha de permetre, tal com explica Clot, augmentar el nombre d’habitatges protegits al centre de la ciutat. Va ser una proposta nascuda de diferents col·lectius socials i segueix l’estel d’allò estipulat a la llei d’Urbanisme i de mesures que ja es prenen a grans ciutats com París i Londres.

Mentre l’administració local es veu lligada de mans i mànigues per la legislació vigent, segueixen sorgint iniciatives, algunes de la mà de la mateixa administració, que busquen les escletxes per garantir l’accés a l’habitatge de forma assequible. És el cas del projecte del col·lectiu Re(acció) Ressò al barri de Sant Muç de Rubí. Es tracta d’un grup de joves que, a través de la universitat, han elaborat un projecte que ara desenvolupen amb el suport de l’ajuntament de la ciutat veïna. Proposen un procés de densificació d’aquest barri nascut de l’autoconstrucció amb el cohabitatge com a forma per poder fer-hi front, és a dir, l’ampliació dels habitatges es pot fer gràcies a l’ingrés extra de l’entrada d’una nova unitat familiar a l’immoble i als baixos costos de l’autoconstrucció i la col·laboració amb l’àmbit educatiu. Sense moure’s de casa, els actuals inquilins guanyen una millora en eficiència energètica i comencen el camí cap al cohabitatge.

Sostre Cívic, per la seva banda, també planteja el cohabitatge com una de les claus de la majoria dels seus projectes ja que proposen que una cooperativa cedeixi l’ús dels immobles als seus inquilins, sent aquests els membres de la cooperativa. D’aquesta manera, es crea una dinàmica de vida en comú i de pressa de decisions col·lectiva i es garanteix la continuïtat del projecte. Amb el paraigua de Sostre Cívic s’evita que la cooperativa es perverteixi i s’acabi venent la propietat per acord dels socis. És el model seguit al carrer Princesa, 49, de Barcelona i l’aposta que també desenvolupen a falta d’acabar els tràmits urbanístics a les cases dels mestres de La Floresta. Ara per primer cop s’han animat a la compra d’un solar a Cardedeu via títols participatius per poder replicar el model en un edifici de construcció pròpia. De moment, explica David Guàrdia, representant de la cooperativa, el treball conjunt amb l’administració ha estat clau i ha obert la porta a anar més enllà.

Finalment, el COAC i l’ETSAV també han convidat Anna Guanter, representant de Solvia, vinculada al Banc Sabadell. Amb la seva participació han volgut posar en valor la investigació en nous models d’habitatge assequible que permetin créixer o adaptar-se en funció de les necessitats de la família resident. A través d’un concurs, explica Guanter, han pogut trobar dissenys d’habitatges adaptables per compartimentació i creixement, i ja n’han pogut edificar-ne alguns. A més, l’entitat gestiona lloguers socials que, segons la seva representant, afavoreixen gairebé 7.900 famílies, 5.000 de les quals també tenen un contracte social per fomentar la reinserció laboral entre d’altres aspectes més enllà de l’habitatge.

L’acte ha estat molt ben valorat pels organitzadors, que consideren que des del món acadèmic i professional s’han de donar a conèixer les iniciatives que avui dia ja són una realitat i poden marcar el camí cap a la garantia de l’habitatge com un dret i no només com un bé de consum. Entenen que hi ha propostes diverses i amb punts de partida i perspectives diferents però és justament aquí on rau el fet interessant de la jornada, en la seva capacitat de reflexionar des de diferents prismes d’un dels grans reptes de la nostra societat avui dia, el de garantir un habitatge digne a tothom.

Notícies relacionades