Fins i tot l’ordenança de terrasses pot tenir mirada de gènere

Fotos: Jordi Pascual

Els pressupostos són l’eina econòmica per a l’aplicació de la ideologia a través de les polítiques. Destinar més o menys recursos i més o menys esforços a un àmbit davant d’un altre provoca que les desigualtats creixin o disminueixin. La determinació concreta de les polítiques a través d’ordenances, normatives i plans és el darrer pas que pot permetre tenir una societat més o menys cohesionada. Per tant, tot es pot veure des de la perspectiva de la igualtat, també pel que fa al gènere. Aquesta és la visió que defensa ICV-EUiA en una moció que presentarà amb el suport de Podem en el proper Ple municipal. Així ho han fet saber en un acte celebrat dijous a la Casa de Cultura sobre la perspectiva de gènere en els pressupostos amb la presència de Maria Freixanet, senadora d’En Comú Podem, i Iolanda Fresnillo, experta en finances.

L’exemple més il·lustratiu, i potser sorprenent, d’aquesta idea l’ha donat Fresnillo. L’ordenança de terrasses –perquè els bars puguin treure taules al carrer– pot afectar a les dones de manera diferent que als homes. Si una plaça es prioritza per a la restauració, diu, segurament els nens no podran jugar a pilota i les dones, que acostumen a desenvolupar la tasca d’acompanyament i educació dels fills durant més temps, es veuran desplaçades a altres llocs. Alhora, ubicar terrasses a zones amb poca activitat pot revitalitzar el barri i donar un plus de seguretat davant de possibles casos de violència de gènere i assetjament. Per això, alterar la taxa per ocupació de l’espai públic segons àmbits és una mesura pressupostària amb mirada de gènere més enllà de les partides reservades específicament a la igualtat o la lluita contra la violència masclista.

Ambdues defensen que un pressupost inclou multitud de partides que poden o no beneficiar les dones i que, per això, cal fixar una mirada crítica i fer anàlisis per veure com afecten les partides d’ingressos i despeses a cadascun dels sexes. Freixanet defensa que la funció de l’administració ha de ser la redistribució de recursos, que no només ha de fer-se en el sentit de la renda o classe social sinó també del gènere que, de fet, acostuma a ser un agreujant de les situacions límit; és a dir, una dona acostuma a ser més vulnerable que un home. Així i tot, fer una anàlisi global del pressupost és per a Fresnillo un error ja que s’acaba tenint una visió molt global però poc aprofundida. Al seu parer, és de l’anàlisi qualitativa de la que es poden derivar propostes polítiques que fomentin la igualtat des dels pressupostos.

Entre els exemples exposats per l’experta, s’hi pot posar mirada de gènere a nivell municipal en l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) amb bonificacions per viudetat, per exemple; en les subvencions a famílies monoparentals, i en els preus públics entre d’altres. De fet, Fresnillo posa en valor la proposta impulsada per l’Ajuntament de Sabadell de retirar la taxa per ús d’equipaments esportius per als equips femenins, com a forma de foment de l’esport entre les dones, que acostuma a ser inferior que entre els homes. Hi ha altres casos molt més evidents com els preus de les escoles bressol o les partides directament destinades a programes d’atenció a la dona.

De fet, Freixanet alerta que fins i tot aquí cal tenir cura ja que de vegades la quantitat pressupostada no acaba executant-se fins al punt que a nivell estatal, critica, només es van complir un 60% de les partides destinades a igualtat i un 80% de les destinades a evitar la violència masclista al 2012. A això se li sumen les retallades dels anys de la crisi i l’eliminació del treball de cura de la cotització a la Seguretat Social. Per això critica que el neoliberalisme i la retirada de l’Estat d’alguns sectors han perjudicat les dones amb retallades en dependència o canvis en el reconeixement de la discapacitat, ja que són elles les que acostumen a fer les tasques de cura. Per això considera que “el conservadorisme és molt dur per a les dones”.

Per evitar uns pressupostos neutres que acabin perpetuant les desigualtats, ambdues proposen bonificacions o avantatges per a les dones que tot i no estar en el mercat de treball reconegut oficialment es dediquin a fer tasques de cura. També demanen que en l’anàlisi dels pressupostos des de la perspectiva de gènere no només participin experts sinó que la ciutadania també hi tingui incidència a través de processos de participació. Alhora, expliquen que per al bon funcionament dels pressupostos participatius, cal donar el context de tots els comptes als ciutadans perquè prioritzin actuacions en què hi ha una mancança d’inversió o entenguin els efectes sobre les desigualtats socials, econòmiques i de gènere que pot suposar cada proposta.

 

La moció plantejada pels ecosocialistes proposa que els pressupostos de l’Ajuntament incloguin la perspectiva de gènere i que durant el 2017 s’avaluï l’impacte que han tingut els pressupostos del 2016 sobre cada sexe, tot i que accepten poder acotar-ho a alguns àmbits en concret. També proposen construir un Consell Sectorial participatiu que tracti la igualtat de gènere amb entitats de dones amb la voluntat que arrenqui aquest mateix any i s’encarregui de treballar l’anàlisi dels pressupostos de l’any passat, del qual ha de sorgir la reelaboració de les polítiques de cara als següents anys. Demanen, així mateix, que totes les dades públiques surtin disgregades per sexe i que als pressupostos vigents s’inclogui una partida per formar els treballadors per fer la diagnosi corresponent. Ramon Gutiérrez, regidor d’ICV-EUiA, explica que actualment encara parlen amb els grups, entre ells el del govern, perquè la moció tingui els suports necessaris per ser aprovada.

Notícies relacionades