El Ple debat aprofundir en la detecció de persones vulnerables a través d’agents cívics

Reunió de Serveis Socials al 2013. Foto: Ajuntament de Sant Cugat

La sessió plenària de febrer ve marcada per vuit mocions dels grups municipals i una institucional, entre elles una del regidor no adscrit, Dimitri Defranc, que pretén aprofundir en la detecció de persones vulnerables a través de la figura dels agents cívics amb la voluntat que puguin ser ajudades pels Serveis Socials. La proposta inclou mantenir i augmentar les mesures necessàries “per treballar en la identificació i integració dels col·lectius més vulnerables”. També inclou l’aplicació de noves tecnologies i el big data per afrontar la prevenció de manera més eficient.

Tot i que amb el redactat pot semblar una moció força oberta, el regidor no adscrit explica que és el resultat del treball conjunt amb el govern per veure quins són els límits legals i de personal per poder actuar en conseqüència. Segons Defranc, inicialment se centrava en les persones que recullen ferralla al carrer però s’ha ampliat el ventall. Com són col·lectius molt vulnerables que, segons explica, ara per ara Serveis Socials no detecta, cal una aproximació suau amb gent que esdevingui de la seva confiança. Per això aposta pels agents cívics.

Aquesta tasca de recerca ha de permetre a l’administració trobar un vincle amb un grup vulnerable visible però no detectat així com conèixer els casos mitjançant entrevistes per actuar segons les necessitats. Inicialment Defranc proposava tenir mediadors per desenvolupar aquesta tasca però el govern li va dir que això no era possible per una qüestió de recursos. Un altre repte és que la recollida de ferralla sense autorització no està permesa i, per això, algunes de les persones que es dediquen a això temen possibles sancions.

Alhora, el big data ha de servir per fer un mapeig de la vulnerabilitat per barris i així poder adaptar-se a les necessitats de cada zona. La principal trava administrativa és que Serveis Socials només poden actuar sobre els casos de residents a la ciutat. Tot i que Defranc defensa que puguin tenir protecció al lloc de feina, encara que aquesta sigui il·legal, entén la complicació legal que això implica i accepta que es puguin establir contactes amb altres consistoris quan es detectin persones d’altres municipis. Tot i així, explica que el problema a Sant Cugat no és especialment greu perquè no creu que arribi ni al tres per cent de la població, a diferència d’altres ciutats com, posa per exemple, Sabadell.

El regidor no adscrit assegura que ja té el suport de tot el govern (Convergència i PSC), el que ja suposaria la majoria absoluta per tirar endavant la proposta. Així mateix, apunta que Ciutadans i ERC-MES veuen amb bons ulls la iniciativa, el que podria ampliar els suports en la sessió plenària del mes de febrer.

Quina tasca fan ara Serveis Socials davant de la vulnerabilitat econòmica?

Ara per ara l’atenció a les persones més vulnerables se centra en sis espais de la ciutat, la Casa Mònaco, el Xalet Negre, el Centre Sociosanitari de La Floresta, el Casal de Les Planes, el CAP del Turó de Can Mates i l’EMD de Valldoreix. Així es desenvolupa un model que, segons la memòria de Serveis Socials del 2015 (la darrera feta pública), és de proximitat.

Al 2015 l’administració va atendre 10.113 persones i 5.206 famílies, el que implica un augment del 28,07 i del 47,75% respectivament des del 2011, molt per sobre del 4,54% d’augment poblacional de la ciutat. Representa, per tant, que un 11,40% de la ciutadania va ser tractada en atenció bàsica social. D’aquestes 10.113, 2.470 (un 24,42%) van ser ateses per motius de dependència mentre 7.643 (un 75,58%) per motius econòmics.

Durant tot el 2015 Serveis socials va donar 3.962 ajuts d’urgència amb un valor total de 567.148,40 euros. Un 44% dels ajuts anaven destinats a habitatge seguit de l’alimentació (23%). Subministraments és el tercer ajut més gran (9%). Totes tres línies d’ajuts han crescut des del 2011 i només el darrer ha tingut una frenada en sec de l’aportació econòmica entre el 2014 i el 2015.

Segons la memòria de Serveis Socials, al 2015 hi va haver 171 persones amb una Renda Mínima d’Inserció (PIRMI) de la Generalitat d’entre 400 i 500 euros, el que representa una davallada important des del 2011, quan hi arribava a 276 persones.

Un altre indicador de vulnerabilitat econòmica és la quantitat de beques menjador atorgades. Al 2015 en van ser 907 entre primària, ESO i escoles bressol, amb un total de 839.168,13 euros. La tendència és a un augment de les beques de primària i secundària i un estancament de les dels més petits. Segons va comprovar elCugatenc revisant les subvencions i ajuts del 2016, les beques menjadors van suposar 815.452,26 euros durant l’any passat, el que suposaria una davallada d’uns 19.000 euros respecte al 2015.

Notícies relacionades