La PAHC, escissió de la PAH, critica les formes dels seus antics companys

L’oficina del BBVA de La Floresta era ocupada el passat 25 de març al llarg de tot el dia per membres de la PAHC (La Plataforma d’Activistes per l’Habitatge i Contra el Capitalisme). Demanaven l’aturada immediata de la subhasta que posava en perill la casa de Pere Julià, veí de Vallvidrera. Actualment aquest cas està a espera d’un judici a causa de la demanda judicial interposada per la sucursal bancaria en contra de quatre persones del col·lectiu per l’ocupació d’aquell mateix dia. Aquesta nova corrent crítica que s’ha desvinculat de la PAH ja ha actuat més enllà dels límits de Barcelona, fins arribar a Sant Cugat. Però exactament què és i per què neix la PAHC?

La PAHC és un col·lectiu de persones i entitats que defensen els Drets Humans Universals, on hi destaca la defensa del dret a l’habitatge digne. Tenen com a principal objectiu convertir-se en una promotora d’accions que treballi de manera conjunta amb altres moviments, per tal d’aconseguir una societat conscient, combativa i amb poder propi, segons indica el seu manifest fundacional. Neixen oficialment el març del 2015, moment en que presenten el decàleg que marcarà les seves idees i la seva manera de fer i que també serveix per donar-se a conèixer a la llum pública amb les sigles de PAHC.

Els principals promotors d’aquests nou col·lectiu formaven part de la PAH de Barcelona i són expulsats del moviment “per no respectar les decisions i els espais on es prenen aquestes. Fer bàsicament el que vols i el que creus sense fer cas als criteris comuns”, argumenta Lucia Marin, membre de la PAH de Barcelona. La decisió es pren en l’Assemblea de PAHs catalanes,  un espai de reunió on hi participen més de 50 PAHs de tot el territori català i que es crea per definir, de manera assembleària, els criteris de funcionament o allò que ells anomenen línies vermelles. Aquesta expulsió és el detonant perquè la divisió sigui una realitat i pocs mesos després neixi la PAHC.

Segons els membres de la pròpia PAHC, ells són expulsats “perquè hi ha una cúpula dirigent dins de l’assemblea que manipula les decisions. Pensen que el moviment és seu i que el poden manegar com vulguin”, etziba Sergio Navarro, membre i afectat de la PAHC. Ells diuen que la problemàtica no es posa mai sobre la taula i molt poques vegades es tracta el tema per intentar-lo solucionar, “nosaltres sempre hem volgut tenir un diàleg per davant de tot”, insisteix Navarro. En canvi des de la PAH es viu com un tema reiteratiu i que s’ha intentat solucionar però que mai s’ha arribat a un consens. “Aquesta problemàtica és infinita. Intentes fer entendre una realitat al conjunt dels dissidents però no et volen escoltar. Vam intentar fer mediació professional, però no va servir per a res”, sentencia Marin.

D’aquesta manera doncs, després de moltes converses, segons la PAH, o per decret, segons la PAHC, en una reunió de PAH’s catalanes es decideix que el col·lectiu ha de ser expulsat. La gent que és expulsada ho sent com una imposició, “ningú no em pot dir a mi que no formo part d’un moviment”, explica dolgut Navarro. El mateix Navarro argumenta que els valors inicials i l’estructura horitzontal de la PAH s’ha anat diluint a mesura que la gent amb més experiència ha fiscalitzat el moviment. “Ha estat un cop d’estat, i a més, orquestrat. Canvia l’estructura organitzativa d’horitzontal a vertical. Per aquesta raó ens desmarquem de les sigles PAH”.

La PAHC pretén tornar als orígens del moviment i organitzar-se d’una manera totalment horitzontal on ningú sigui expulsat. Al·leguen que els alts òrgans de decisió del conjunts de PAHs està manipulat, que les decisions es prenen per real decret i que les PAHs estan massa lligades a les decisions que es prenen des de la cúpula. Davant d’aquestes acusacions la PAH ha insistit en que totes les decisions es prenen de manera assembleària i col·lectiva.

Controvèrsia amb l’observatori DESC

A part de les raons organitzatives i del canvi de funcionament que qüestiona la PAHC, també hi ha un altre tema que no agrada als expulsats. Aquest es basa en un document públic en el qual s’indica que l’Observatori DESC hauria rebut 10.000€ de l’Ajuntament de Barcelona per dur a terme un assessorament i acompanyament de persones afectades per execucions hipotecàries i llançaments a Barcelona. L’Observatori DESC és una plataforma que aplega entitats i persones fundada l’any 1998 i que demana subvencions públiques per tal de dur a terme les seves tasques. Tenen com a objectiu principal promoure una visió integral dels drets humans que reconegui que tots són fonamentals de les persones. Dins d’aquest drets fonamentals, un dels pilars que defensa l’observatori és el dret a un habitatge adient. Per dur a terme aquest objectius DESC combina la incidència política amb la investigació i l’organització de cursos, xerrades i assessorament.

Document cedit per la PAHC.

Fins aquí tot correcte. La problemàtica neix en el moment en que hi ha persones vinculades a la PAH que treballen a l’Observatori DESC. “Hi ha gent que treballa al DESC i tenim la sort que la PAH se’n pot aprofitar” argumenta Lucia Marin. Això no vol dir que la PAH rebi cap tipus de subvenció ni de diners ni tampoc que reparteixi sous, sinó que hi ha treballadors del DESC que també estan vinculats a la PAH de Barcelona i decideixen fer l’assessorament a la PAH. Malgrat que no hi hagi un cobrament directe de diners, la gent que treballa al DESC es lucra de manera indirecta ajudant a la PAH. Aquesta manera de funcionar no es acceptada per la PAHC i creuen que representa un problema des del punt de vista del funcionament de la plataforma.    

Camins separats, però un objectiu comú

Tot i aquestes dissidències entre totes dues organitzacions tenen molt clar que volen treballar per aconseguir un objectiu comú: la millora de la societat i el dret a un habitatge digne. Per aquestes raons tots dos col·lectius es desitgen la màxima sort possible en els camins separats que han escollit, encara que sàpiguen que aquest camins són paral·lels. “En molts temes tant la PAH com la PAHC hi estem d’acord. Al cap i a la fi, a totes dues organitzacions ens ha partit el mateix moviment”, reconeix Sergi Navarro. “Els hi desitgem la màxima sort en el viatge que han volgut iniciar. Però nosaltres anirem per un camí i ells pel seu, que ja tenim prou feina”, replica Lucia Marin.

Nodes locals i efecte a Sant Cugat

Tota aquesta problemàtica es viu des de la distància a la PAH de Sant Cugat. Donada a la poca activitat que té la plataforma diuen que a nivell intern no es van assabentar de la problemàtica sinó que ho van conèixer per altres canals informals. Respecte a la dependència del que des de la PAHC anomenen cúpula, Marco Simarro, membre de la PAH de Sant Cugat, ha dit que no existeix. “No ens sentim dependents d’altres nuclis. Funcionem d’una forma molt autònoma i intentem tenir el màxim nivell d’autonomia possible en les decisions que prenem.”

Des de la PAH de Sant Cugat també s’ha indicat que s’ha d’intentar mantenir sempre una organització horitzontal i assembleària, perquè el moviment és precisament això. “Tot i així, donada la realitat sociològica dels membres de la PAH es fa molt difícil una gestió plenament assembleària i surten alguns rols de lideratge de forma espontània. No són fets negatius sempre que el col·lectiu estigui per davant”, sentencia Simarro.

Creuen que mai es pot fer fora del moviment a ningú perquè és un moviment col·lectiu però, a la vegada, Simarro argumenta que s’han de respectar les decisions de l’assemblea. “A la PAH de Sant Cugat no s’ha convidat a marxar ni expulsat mai a ningú, sempre i quan es respectin les decisions col·lectives”.

Notícies relacionades