PAH Sant Cugat: "Qualsevol avenç que s'ha fet en matèria de dret a l'habitatge s'ha guanyat al carrer"

D'esquerra a dreta: Almudena Casas i Lourdes Llorente a Ràdio Floresta. Fotos: Miquel Margalef

Lourdes Llorente i Almudena Casas són membres de la PAH de Sant Cugat. El col·lectiu va presentar a través del grup municipal de la CUP-PC una moció perquè l'Ajuntament exigís una nova llei reguladora de l'habitatge en el marc del Ple municipal d'octubre. Finalment la moció es va aprovar amb els vots favorables de CiU, CUP-PC, ERC-MES, ICV-EUiA i PSC.

En aquesta entrevista les dues activistes expliquen els punts més destacats de la moció i de la llei que proposa. També reflexionen sobre el Pla Estratègic d'Habitatge presentat per l'equip de govern i expliquen la situació de la PAH a Sant Cugat. Al reproductor es pot escoltar a partir del minut 19:50.

Fem una anàlisi dels punts principals de la moció. Què enteneu per mesures de segona oportunitat en habitatge?

Lourdes Llorente (LL): Són aquelles mesures que permeten que les famílies que s'han sobreendeutat i no poden afrontar el pagament del seu préstec hipotecari tinguin una segona oportunitat per refer la seva vida econòmica dins del propi sistema. El problema que ara tenen les famílies és que les execucions hipotecàries normalment no cobreixen el total del deute i, a més de perdre l'habitatge, es queden amb un deute de per vida. Els allunya del sistema econòmic oficial.

Passen a estar en llistes de morosos i, per tant, no els concedeixen cap préstec addicional. No es poden comprar ni una liquadora a terminis. Se'ls obliga a entrar en l'economia submergida. La idea de les mesures de segona oportunitat és que les famílies es puguin recuperar d'una situació de sobreendeutament i de crisi econòmica.

El concepte “segona oportunitat” no significa que no es puguin executar desnonaments sinó que a qui ja se li ha executat no tingui un deute de per vida?

LL: Exacte. També per a les noves execucions. Són mesures que permeten que els deutes hipotecaris acabin amb el pla que s'estableixi.

Quines podrien ser mesures concretes de segona oportunitat que podria contemplar la llei que proposeu en la moció?

LL: La moció fa referència a la dació en pagament retroactiva amb condonació del deute. El sistema hipotecari espanyol permet que els bancs es puguin quedar l'habitatge per un percentatge molt inferior al valor de taxació. Això fa que en alguns casos s'entregui l'habitatge i quedi deute. Aquesta mesura permet que la pèrdua de l'habitatge permeti cancel·lar el deute. També es proposa l'eliminació de clàusules abusives declarades il·legals pels tribunals europeus.

Quin seria un exemple de clàusula abusiva?

LL: Ara està molt candent el tema de l'IRPH. És un índex per calcular els interessos que es paguen per la hipoteca. L'índex impedia saber a les famílies que havien de pagar exactament i, a més, era manipulable per les pròpies entitats financeres. Si el Tribunal Europeu entén que és abusiu, s'hauria d'eliminar de manera automàtica.

Un altre exemple és els interessos de demora abusius. Els tribunals van determinar que alguns eren abusius i havien de ser eliminats de les escriptures, no modulats. Molts cops els jutges els rebaixen fins que no són abusius però el dret europeu vol servir d'ensenyament als bancs. Declara abusiva la clàusula, és inaplicable i es fa un efecte dissuasiu perquè els bancs no empren clàusules abusives.

Almudena Casas (AC): Hi ha bastants més. La clàusula de sòl, per exemple, seria una altra.

LL: Algunes comissions s'estaven cobrant de manera duplicada. Quan et quedaves descobert al compte bancari et cobraven interessos de demora i, a més, unes comissions. Era una duplicitat que no obeïa a cap causa.

Eliminar això per controlar-ho és una mesura de segona oportunitat. Destacaríeu algun altre punt en aquest sentit?

LL: Sí, l'eliminació de tots els elements restrictius que recullen les lleis actuals per acollir-se als beneficis de segona oportunitat. Ara existeixen regulacions a nivell estatal que permeten dacions en pagament o restructuracions del deute però no està previst de manera general per a totes les famílies i per a tot tipus d'habitatge. Per a ciutats menors d'un determinat nombre d'habitants, l'habitatge no et podia haver costat més de 150.000€ per acollir-te a les mesures. A Sant Cugat això no existia.

Hi ha un altre punt que potser és el més polèmic o més ambiciós: no poder executar el primer i únic habitatge per exigir responsabilitat als deutors i avaladors.

Aquesta, de fet, quan la vau presentar en el Ple municipal, el regidor del Partit Popular, Álvaro Benejam, va recriminar que si no es pot executar el primer habitatge, els bancs seran més reticents per donar hipoteques.

LL: Segurament això és així. Entenem que el préstec hipotecari s'ha de poder retornar amb els ingressos ordinaris d'una família i no posar en risc tot el seu patrimoni. Fins el 2007 hi ha hagut un festival hipotecari en què a tothom se li oferia hipoteca. Això no ha sigut bo perquè ara la gent s'ha quedat sense patrimoni i amb deute de per vida.

Els bancs hauran de ser més rigorosos per donar préstecs hipotecaris i aquest país haurà de començar a apostar per l'habitatge de lloguer o per qualsevol altre tipus de propietat compartida o a llarg termini.

O sigui, que els bancs donen menys hipoteques amb més criteri també és una mesura positiva per a la PAH?

LL: Probablement a la llarga sí ho sigui. Tal vegada s'ha d'apostar més per un habitatge públic. L'habitatge de propietat privada purament especulatiu hauria de tenir un mercat més restrictiu.

AC: S'ha de valorar que una hipoteca no és l'única forma d'accedir a un habitatge. Hi ha la vida social, el lloguer o les formes que apareguin per tenir una casa.

Em quede amb el lloguer perquè un altre dels plantejaments de la moció és el lloguer digne. Què és lloguer digne? Un lloguer assequible?

AC: Hi ha diferents punts. Per exemple, una casa que tingui tots els subministraments bàsics per viure-hi, llum, aigua o calefacció. També ha de ser un habitatge habitable amb condicions salubres.

LL: Hi ha un seguit de condicions en el contracte que són més subtils però que dignifiquen el dret a l'habitatge, per exemple, assegurar-ne l'estabilitat en la tinença. La reforma de la llei de lloguers que va fer aquest govern limita els contractes a tres anys. Això pot generar moltíssima inestabilitat en la part més dèbil del contracte, l'inquilí.

Si jo vaig a signar un contracte de lloguer amb un arrendatari hauria de poder ser tranquil·lament de 10 anys?

LL: O a cinc. Tampoc plantegem tornar a renda i contractes antics que podien ser per a tota la vida. Per a famílies més vulnerables hauria d'haver una primera prorroga automàtica i obligatòria.

Plantegeu també l'habitatge garantit. Entraria dins del marc del lloguer digne i que el primer habitatge no es pugui treure a la família?

LL: Té una altra variant, si creiem o no creiem que l'habitatge és un dret fonamental de les persones. Si creiem que és un dret fonamental, ha d'estar garantit. Plantegem que els grans propietaris d'habitatge garanteixin un lloguer social als deutors de bona fe. Això està regulat en una llei catalana que veurem quant de temps dura en vigor si el govern no la impugna.

Hauria d'haver una previsió en ajudes a pagaments de lloguers de persones en situació d'emergència habitacional, una garantia de reallotjament per a famílies sense garanties, la creació d'un parc públic d'habitatges suficientment ampli i amb preus adaptats a les famílies que compleixin un seguit de requisits...

Què us sembla l'habitatge públic de Sant Cugat?

LL: Penso que es va apostar moltíssim per l'habitatge públic de propietat. Conceptualment és un error. Fer habitatges que acabaran en mans privades amb diners públics no és un concepte correcte. L'habitatge públic hauria de revertir a tot el municipi.

En forma de lloguer?

AC: Existeix especialment entre els joves però s'hauria d'ampliar a altres col·lectius. Espanya és el país europeu on hi ha més desnonaments i on més cases buides existeixen. Si creiem en l'habitatge digne com a dret, hauríem d'aturar aquesta situació.

Un altre dels punts que plantegeu és els subministraments bàsics, és a dir, que un habitatge tingui tots els requisits per considerar-se com a tal i que una família hi pugui viure.

LL: Creiem que el concepte d'habitatge digne inclou un habitatge amb tots els subministraments bàsics.

Això a nivell públic pot ser bastant senzill de controlar perquè es pot posar el requisit en la construcció però com s'exigeix a un privat?

LL: Més que una garantia perquè el subministrament estigui donat d'alta, és una garantia perquè no s'arribi a tallar en cas d'impossibilitat de pagament. Pot fer-se a través d'ajuts públics o de les pròpies elèctriques, que tenen uns gran beneficis i són bastant indecents, perquè es corresponsabilitzin i tornin a la societat allò que reben.

AC: Com a societat no ens podem permetre que una família que no pot pagar la llum o l'aigua es trobi al mes de gener sense calefacció.

LL: Això passa en moltes famílies amb pobresa energètica.

De fet, el Parlament va aprovar una Llei de Pobresa Energètica i d'Emergència Social. Això que plantegeu en aquesta moció per a prendre mesures a nivell estatal no està molt vinculat amb aquesta llei?

LL: Sí però no del tot. El Parlament va aprovar una llei de mesures urgents en els àmbits d'habitatge i pobresa energètica. Es recullen algunes idees que nosaltres incloem en aquesta moció però el repartiment de competències provoca que alguns punts probablement siguin impugnats. Entenem que això s'ha de regular a nivell general i que un dret com el de l'habitatge no quedi sotmès a diferents regulacions autonòmiques.

A nivell estatal es poden fer coses que no es poden realitzar a nivell autonòmic. Catalunya no té competències per canviar la Llei Hipotecària o d'Enjudiciament Civil. Hi ha temes que es poden regular des d'aquí, temes que es poden regular d'una manera dubtosa i temes que no es poden regular.

Explicàveu en el Ple, pel que fa al procés independentista, que està bé que hi hagi el procés però, en qualsevol cas, inclús esdevenint Estat, s'ha de tenir la consideració i solidaritat.

AC: Com dius, és un tema de solidaritat. Passi el que passi a Catalunya és desitjable que a tota Espanya es gaudeixi del dret a l'habitatge.

LL: La moció obeeix a una campanya general a nivell estatal. Ens vam plantejar si a Catalunya podia haver certa reticència en plantejar aquest tipus de mocions perquè estem en un procés molt peculiar. Entenem que pel principi de solidaritat o per pragmatisme mentre se'ns apliqui la llei espanyola, no tenim una normativa estatal que ho reguli.

Si mirem qui va aprovar la moció, no s'ha notat el debat. Els que van votar en contra no són favorables a la independència de Catalunya. El darrer punt que plantegeu en la moció és la creació d'un Observatori de l'Habitatge. Què és i quina funció fa?

LL: La moció ho explica molt millor que el que jo vaig dir en el Ple [riu]. És un organisme que analitza la situació de l'habitatge a nivell estatal. Elaboraria censos d'habitatges buits, faria un seguiment de les polítiques públiques, redactaria informes, controlaria, seguiria, denunciaria i realitzaria propostes legislatives de millora. Estaria format per diferents institucions i entitats de la societat civil que permeti enriquir l'aplicació de la llei.

Per què feu una proposta que afecta nivell estatal des d'un Ple municipal tot i no tenir competència?

LL: És una campanya general. A més d'anar a cercar el suport a nivell municipal per pressionar, creiem que l'Ajuntament es troba en la primera línia de trinxera de les persones que es queden sense casa. Són les administracions que més afronten el problema habitacional. Tenen major sensibilitat. També es parla amb partits perquè quan es constitueixi el nou Congrés es creï la llei.

Quins partits donen suport i quins no a partir de les converses que hi ha actualment?

LL: Ho desconec.

Amb l'actual correlació de forces que hi ha al Congrés, creieu que seria possible aprovar-la?

LL: No. Ja es va entrar una ILP i la van tombar.

Cal un canvi en la correlació de forces perquè la llei pugui existir.

CA: És evident.

LL: La correlació actual ha impugnat diversos articles que intentaven lluitar contra la pobresa energètica. La sensibilitat no es veu.

Per això també és important que els Plens municipals facin pressió sigui quin sigui el govern que hi hagi a partir del 20 de desembre?

AC: Suposo que qualsevol pressió es bona per instar a millorar la regulació.

LL: Qualsevol avenç que s'ha fet en matèria del dret a l'habitatge s'ha guanyat al carrer amb les lluites de les plataformes, encadenant-se a les portes, rodejant els accessos, visibilitzant la problemàtica a nivell social...

Deixem la moció per parlar del Pla Estratègic d'Habitatge que va anunciar l'equip de govern on es parla de penalització als pisos buits i d'un 2.000 habitatges sense residents a Sant Cugat. Què penseu des de la PAH a partir de les explicacions que ha donat l'equip de govern i allò que han pogut publicar alguns mitjans?

AC: A la PAH ens vam assabentar d'aquest pla el mateix dia de la moció quan van contestar a la nostra proposició. Aquesta és la informació i la que hem llegit als mitjans és la que tenim ara per ara.

Com valoreu la proposta?

LL: La proposta de multar pisos buits i prendre mesures coercitives ja existeix. No és una cosa que s'inventi l'Ajuntament de Sant Cugat. L'Ajuntament de Terrassa, per exemple, va ser pioner en l'aplicació de les multes i ha guanyat tots els judicis pels recursos presentats per entitats. La llei catalana és molt més ambiciosa i fins i tot parla de cessió obligatòria de l'habitatge.

A Barcelona, l'equip municipal ja ha requerit a la Sareb 400 habitatges i sinó engegaria aquest procediment. Ens semblem mesures positives ja que permeten mobilitzar un parc d'habitatges buits i famílies necessitades.

2.000 pisos buits a Sant Cugat.

LL: A nosaltres ens havien parlat d'entre 3.000 i 4.000 habitatges a Sant Cugat.

El còmput no és correcte?

LL: Ho desconeixem. Un organisme de Terrassa va fer un còmput que parlava de més de 3.000 però ho desconeixem. Són suficients com per començar a tenir influència sobre el preu de l'habitatge a Sant Cugat perquè els joves i la gent gran no marxi.

Un altre dels punts clau és la crítica de l'oposició per la creació d'un nou pla quan ja hi ha un vigent fins el 2017. Sembla, a més, que no és tan diferent al que hi ha ara. Què en penseu?

AC: Segons la meva informació, no s'ha acabat de complir el pla que hi havia fins ara. La redacció d'un nou pla sempre és positiva sempre que s'apliqui tot el que recull. Estem d'acord amb tot el que hi posa però esperem que tingui un efecte pràctic.

LL: Que no s'utilitzi el pla per posar-se medalles. No sé si calia la creació d'un nou pla o no. No està malament que un nou equip de govern es plantegi com s'ha de gestionar l'habitatge durant els propers cinc anys. Si per això veu convenient crear un nou Pla d'Habitatge, si es pensa aplicar, benvingut sigui.

Suposo que la crítica ve més del color polític de l'Ajuntament que no ha canviat. No es va fer bé en el primer moment?

LL: La legislació ha canviat, els recursos són diferents, la conscienciació sobre la problemàtica l'habitatge ha canviat a nivell social i polític...

En qualsevol cas és una proposta i seguirem com evoluciona i si finalment s'aprova. Acabem l'entrevista parlant de la PAH de Sant Cugat. Expliqueu-me quanta gent sou, quants casos esteu tractant i el que vulgueu. També el contacte per si algun oient o lector necessita o coneix algú que necessita ajuda.

AC: La PAH de Sant Cugat és molt petita en comparació amb altres catalanes. Ens reunim cada dilluns a les 8 a Cal Temerari i és obert a tothom que vulgui venir. La força és una mica minsa últimament en quant a persones però amb noves empentes tornem a tirar endavant aquest projecte. A Sant Cugat mai no hem tingut molts afectats.

LL: Hi va haver una primera època en què hi va haver un boom. Són casos que van quedar solucionats amb eficàcia però, com a totes les PAH, hi ha daltabaixos. Amb les noves regulacions legals, nous recursos públics a disposició de la ciutadania... es canalitzen casos que havien vingut tradicionalment a la PAH.

Notícies relacionades