Onada de solidaritat amb el Sàhara Occidental arran de l’esclat de la guerra

Fotos: Sahara Press Service i Front Polisario

El trencament de l’alto al foc entre el Marroc i el Sàhara Occidental ha copsat les entitats catalanes que fan suport al poble sahrauí en el seu camí cap a l’autodeterminació. Que el president de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD), Brahim Ghali, donés per trencat l’alto al foc el dissabte passat i que des de llavors l’Exèrcit d’Alliberament Popular Sahrauí actuï amb accions de guerra esdevenen mostres d’un trencament de la no-agressió que es mantenia des del 1991 i que hores d’ara sembla que no té solució.

Ho va advertir Abidin Bucharaya, delegat del Front Polisario a Catalunya, a aquest mitjà durant la seva visita a Sant Cugat al setembre en motiu del desè aniversari del pis de l’esperança de l’associació Sant Cugat amb el Poble Sahrauí (SCAPS): “Als camps de refugiats hi ha una generació nascuda després de la firma de l’alto al foc i que ha crescut amb la decepció. No creuen en els organismes ni el dret internacional. Cada dia exigeixen a la direcció política que hem de tornar a les armes perquè sembla que Marroc no entén un altre llenguatge mentre la comunitat internacional mira l’escenari però no mou fitxa”.

La Delegació Sahrauí per a Espanya va explicar la situació el divendres previ a l’esclat de la guerra amb un comunicat: “Avui les Forces Armades marroquines han violat deliberadament l’acord d’alto al foc signat entre les dues parts del conflicte al Sàhara Occidental (Front Polisario i Marroc) en enviar forces militars a través de tres rutes a l’est de l’escletxa il·legal de Guerguerat cap als civils sahrauís que es manifestaven pacíficament en la zona des del 21 d’octubre”.

Aquest fet ha estat el detonant de la situació actual, amb manifestacions en suport a la guerra a ciutats de la zona ocupada, repressió als manifestants, atacs al mur i milers de voluntaris sumant-se a les files armades del Front Polisario, segons expliquen diversos mitjans del Sàhara Occidental com el Sahara Press Service, Equipe Media i el Confidencial Saharaui. Ghali, per ara, no rebaixa el to tot i les peticions de les Nacions Unides: “Estem en guerra i continuarem la lluita fins a la victòria. No volíem derramar sang però el règim marroquí ens ho ha imposat i ens hi ha obligat”.

Bucharaya, preguntat per la situació del conflicte, explica a elCugatenc que l’única solució possible és que el Marroc deixi d’ocupar el territori sahrauí i que, en qualsevol cas, la decisió de deixar les armes vindrà determinada per les ofertes que rebin. “No som amants de la guerra i és dur que les mares s’hagin d’acomiadar dels fills als campaments pensant que potser és l’última vegada que els veuran”, valora el delegat del Polisario, “però hem optat per existir”.

El representant sahrauí a Catalunya explica que el Guerguerat és només un punt insignificant que ha esdevingut el detonant d’una guerra molt més àmplia: “El front de batalla és tot el mur, on ja s’han bombardejat les principals bases militars marroquines”. El Polisario culpabilitza el Marroc i titlla l’ONU d’immobilista però també apunta a França, a la qual acusen de còmplice del Marroc, i a Espanya, que consideren que ha tingut una actitud de deixadesa. Per això crida a la ciutadania europea a pressionar els seus governs perquè alhora pressionin l’ONU per fer complir els acords del 1991 i, en conseqüència, fer el referèndum que ha de permetre iniciar la descolonització i la desocupació del seu país.

Les reaccions locals a l’esclat bèl·lic

Enmig de la pujada de tensió, la presidenta de SCAPS, Neus Bosc, explica que hores d’ara només poden visibilitzar la situació que viu el Sàhara Occidental. Amb aquesta finalitat s’han sumat a un comunicat urgent del moviment solidari amb el poble sahrauí a Catalunya, que ha tingut el suport de 96 entitats catalanes. Defensen el caràcter pacífic de la protesta al Guerguerat, que buscava reclamar la fi de l’ocupació marroquina, de l’espoli de recursos naturals i la celebració del referèndum d’autodeterminació pactat al 1991.

“L'Estat Espanyol té una gran responsabilitat vers la comunitat sahrauí, ja que el Regne del Marroc ocupa il·legalment els seus territoris des del novembre de l’any 1975, en què Espanya, signant els acords tripartits de Madrid, va fugir del Sàhara Occidental deixant la població sahrauí abandonada i sense promoure un pla de descolonització, tal com obligaven les Nacions Unides”, expliquen al comunicat, “la Missió de les Nacions Unides per al referèndum al Sàhara Occidental (MINURSO) ha fracassat durant 29 anys, amb el beneplàcit de la comunitat internacional i amb l’Estat espanyol al capdavant”.

Davant la vulneració de drets, les entitats solidàries amb el poble sahrauí demanen que les administracions públiques es posicionin a favor del dret d’autodeterminació del poble sahrauí i en contra de l’ocupació del Marroc. També insten al govern espanyol a assumir les seves responsabilitats com a potència administradora del territori, exigint el nomenament d’un representant del secretari general de les Nacions Unides (càrrec vacant des del 2019). Sota el clam de “no a la guerra, sí al referèndum!”, emplacen la societat civil i les entitats a fer suport a l’autodeterminació sahrauí.

En la mateixa línia apunta la declaració de la Coordinadora Catalana d’Ajuntaments Solidaris amb el Poble Sahrauí (CCASPS) que l’Ajuntament de Sant Cugat ha acollit al Ple ordinari del dilluns passat. La declaració demana al Marroc que compleixi els acords signats i es retiri de la zona, a la comunitat internacional que vetlli per la celebració d’un referèndum d’autodeterminació i que es designi el nou enviat especial per al Sàhara Occidental. També s’insta els governs a promoure un mecanisme d’observació i protecció dels drets humans de la població sahrauí i que es prenguin mesures davant l’explotació il·legal de recursos naturals per part del Marroc.

“La bretxa del Guerguerat és en sí mateixa una violació de les clàusules de l'Acord Militar Nº1 signat pel govern de la RASD i Marroc l’any 1991”, es recorda en la declaració, “per aquesta raó, el govern de la RASD ha declarat que la irrupció de qualsevol element marroquí, ja sigui militar, de seguretat o ciutadà civil en aquesta zona alliberada del seu territori, coneguda com a ‘zona de separació’ serà considerada una agressió flagrant a la que la part sahrauí respondrà amb fermesa, en legítima defensa de la seva sobirania nacional”.

La regidora santcugatenca Gemma Aristoy és també la presidenta de la CCASPS i reconeix que la capacitat d’incidència és baixa: “No perquè sigui poca cosa deixarem de fer pressió”. L’entitat ha convertit la declaració en una moció perquè més municipis s’hi puguin acollir. Aristoy explica que el dimarts de la setmana passada es va fer una reunió d’urgència de l’Intergrup per la Pau i la Llibertat del Sàhara del Parlament de Catalunya per instar una actuació al govern espanyol com a potència administradora del territori així com demanar posicionaments ferms a l’ONU i a la Unió Europea, que fins ara han demanat rebaixar tensions.

Hores d’ara, explica la regidora i presidenta de la CCASPS, és difícil prendre mesures més urgents ja que tot dependrà de com avancin els esdeveniments. Properament faran una reunió amb el Fons Català de Cooperació al Desenvolupament per si cal reforçar els ajuts a la població civil sahrauí. Bosc, per la seva banda, explica que SCAPS està pendent de la situació als campaments de refugiats de Tindouf (Algèria), on diu que de moment no ha arribat el conflicte.

Manifestacions com a resposta

Mentre la situació al Sàhara Occidental segueix avançant cap a un conflicte armat cada vegada més gran, el moviment solidari amb el poble sahrauí a Catalunya crida a la mobilització per demanar la solució a l’escalada de tensions amb la celebració del referèndum acordat al 1991. Avui (18 de novembre) a les 17:30h. al davant del consulat del Marroc (C/Pujades, 63, Barcelona) se celebra la primera de les concentracions.

Bosc explica a elCugatenc que el dijous 19 de novembre a les sis de la tarda hi haurà una convocatòria en clau comarcal per agrupar totes les entitats i col·lectius del Vallès Occidental que se solidaritzen amb la lluita del poble sahrauí. Serà al davant de l’Ajuntament de Sabadell (plaça de Sant Roc, 1).

Es manté l’activitat de SCAPS però amb atenció a l’evolució del conflicte

El pis de l’esperança es manté actiu a Sant Cugat però sotmès a les limitacions de la COVID-19, que impedeixen l’arribada de nous infants malalts i el retorn dels que ja s’han recuperat. Bosc explica que segueixen pendents de la reobertura de les fronteres perquè hores d’ara no només no poden volar civils sinó que tampoc es pot fer arribar cap tipus de subministrament. Tot i això, de moment, l’abastament no ha fallat per ara als camps de refugiats.

“La situació ens afecta perquè hem de ser molt curosos quan l’expliquem als nens”, apunta la presidenta de SCAPS, “les famílies no els van dir res expressament perquè així ho podia fer una monitora sense generar alarmismes”. Tot i això, l’entitat ha demanat suport a l’Ajuntament per si en algun moment precisen d'un cop de mà per gestionar la situació. Per ara, diu Bosc, no els han comunicat cap necessitat específica als camps però no dubta que SCAPS i moltes altres entitats hi seran si els demanen alguna cosa: “Si cal ajut ja farem alguna crida”.

Notícies relacionades