Deures o no deures, aquesta és la qüestió

Foto: lernergagliuffi.blogspot.com

Tot i que el debat sobre si s’ha de posar deures o no ve de llarg, ha estat en aquests últims darrers anys quan s’ha fet més visible. També a Sant Cugat. És un debat que es planteja en general a tot el territori espanyol. Segons publica El País, La Confederació d’Associacions de Pares i Mares d’Alumnes (CEAPA), que representa a 12.000 associacions de famílies, demana que els nens i adolescents no tinguin deures fora de l’horari escolar i que es faci un debat en profunditat. La pàgina web Sense Deures, es fa ressò dels drets dels nens pel que fa als deures i al temps de lleure.

Cal plantejar les següents preguntes: El moviment “no deures” és degut al boom d’escoles d’educació alternativa que plantegen que els escolars no han de tenir deures? Com afecten els deures al rendiment escolar? I al lleure? Si bé hi ha estudis sobre els resultats de l’educació alternativa, no ens consta si hi ha estudis sobre com afecta a la llarga en l’educació el fet de no haver tingut deures.

Els nens i adolescents espanyols són uns dels que més hores dediquen a fer deures, però el seu rendiment és dels més baixos de la OCDE i un dels països on hi ha més fracàs escolar. Està relacionat? Els deures provoquen ansietat, desmotivació i baix rendiment?

En l’àmbit municipal de Sant Cugat, en el manifest del col·lectiu de Educació Viva i Activa no hi ha cap referència als deures. Jordi Piquero, portaveu del col·lectiu, assegura que: “No fer deures ho veiem normal en aquest tipus d’escoles d’educació viva, així com que es barregi nens de diferents edats en una mateixa classe”. “La càrrega escolar és molt gran”, afirma Piquero. Per la seva part, Carme Roca, presidenta de la coordinadora de l’AMPA, no es vol pronunciar ja que, segons el seu parer, és una qüestió personal. Roca assegura que: “Els deures s’han de posar amb criteri, i els mestres han d’estar coordinats”. “El millor seria que els nens tinguin temps lliure després de l’escola perquè ja tenen un horari prou ampli, tot i que hi ha nens que necessiten reforçar”, afegeix. També fa referència a la desigualtat que pot crear el fet de tenir deures, ja que no tots els pares tenen la formació per ajudar al seu fill a fer-los, ni tots els pares es poden permetre pagar un professor de reforç. “S’intenta suplir amb deures les mancances dels sistema pedagògic i educatiu, i això no és la solució i no fa més que carregar més al nen”, sentencia Carme.

La presidenta de la coordinadora d'AMPA explica els dos punts de vista a favor i en contra dels deures. Qui està en contra dels deures pensen que s’ha de fer tot a l’escola, i els que estan a favor argumenten que serveixen per agafar hàbits i perquè aprenguin a responsabilitzar-se.

Hem parlat amb alguns pares i mares de la ciutat. Això ens han dit. Maria Jesús opta per un augment gradual dels deures: “Els petits haurien de fer una mica de repàs però no gaire, a secundària haurien d’estudiar a casa per agafar l’hàbit i en cursos superiors fer estudis més a fons”. El fill del Sergi té 6 anys i per tant no té gaire deures, només llegir, activitat a la que dedica 15 minuts. La Marta assegura que els seus fills de 10 i 11 anys dediquen uns ¾ d’hora a fer els deures. Assegura que són ràpids i que els hi queda temps per jugar i fer altres activitats. “Penso que els nens haurien de fer deures perquè és un moment que necessiten per estructurar-se i estudiar”.

També hem parlat amb estudiants. Una noia assegura que dedica 1:30 a fer els deures i després altre 1:30 a estudiar. Un altre noi afirma que dedica ¾ d’hora a fer els deures i que si tenen temps pel lleure.

Notícies relacionades