Ni un refugiat a la ciutat refugi

Fotos: Jordi Pascual

Sant Cugat ha viscut el dia internacional de les persones refugiades, celebrat dilluns, amb cap nouvingut arran de l’incompliment en l’acollida que segueix mantenint l’Estat. El bloqueig ha estat simbolitzat per un mar de cadires buides a la plaça d’Octavià amb els noms d’aquelles persones que segueixen atrapades a les fronteres i als camps. És una reivindicació coorganitzada per Oxfam Intermón i la Xarxa Solidària de Sant Cugat.

Ni Abbas, ni Rashid, ni Viana ni Karim, entre molts d’altres noms recollits a les cadires, han pogut commemorar a la ciutat el seu dia però no tota la culpa és de l’Estat. L’Assemblea de Voluntaris per als Refugiats explica que hi ha unes quantes organitzacions que lloguen pisos en què acollir les persones refugiades amb estades subvencionades que es poden allargar fins a prop d’un any i mig i que contemplen la inclusió laboral. És un mecanisme, que forma part d’un programa estatal, al qual en diverses ocasions han animat a acollir-se tant a l’Ajuntament com a l’EMD de Valldoreix a través de l’ONG CEPAIM però que cap de les dues institucions ha acceptat tot seguint el pla d’asil establert per la Generalitat.

El gran repte per a l’assemblea és arribar també a les persones a títol individual per explicar-los que tenen tota la garantia a través d’aquesta o d’altres vuit ONGs que reconeix l’Estat i la Generalitat. Es tracta d’una forma ràpida i senzilla de començar a ajudar les persones que s’han quedat atrapades en el camí cap a Europa i, a més, no suposa cap despesa ja que, de fet, són les organitzacions les que lloguen el pis.

L’acte central, acompanyat d’emblemes de “Sant Cugat ciutat refugi”, cartells demanant l’acollida i samarretes d’Stop Mare Mortum, ha acabat esdevenint una foto de família dels activistes prorrefugiats acompanyats de diversos representants polítics. Just a continuació les Xandrines han interpretat Del foc de guerra al foc de festa, una història que conta la unió del foc de la guerra i el dels correfocs a través de les vivències ficcionades d’una refugiada i una santcugatenca.

La Global i l’Ateneu Roig de Gràcia han posat la cirereta del pastís amb la representació teatral d’Us portem taronges, un seguit de monòlegs en primera persona de les vivències de les persones refugiades en plena guerra de Síria. S’explica com perden la quotidianitat i part de la família fins veure’s abocades a quedar-se al seu país i morir o fugir a una altra banda buscant pau i estabilitat, enfrontant-se a rutes perilloses i estats que volen aturar el flux migratori.

L’acte ha estat acompanyat d’un manifest en què es recorden els 400.000 morts i 11 milions de desplaçats de la guerra a Síria; els bloquejos de les fronteres, també per part de l’Estat espanyol amb devolucions en calent i pilotes de goma; la ineficàcia de les intervencions militars; les reivindicacions de kurds i de la llibertat d’expressió de totes les religions; la solidaritat amb tots els pobles que pateixen, i reivindicant l’esperit inicial de les Primaveres Àrabs del 2011, que demanaven democràcia.

Notícies relacionades