Neus Sotomayor: “El que dona seguretat a les persones és la dignitat de la vida”

Fotos: Jordi Pascual

El curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) arriba enguany a la seva trenta-tresena edició amb la col·laboració del Centre Delàs d’Estudis per la Pau, amb qui desenvolupen un programa per posar en valor el concepte de seguretat humana –que contempla la seguretat des d’una perspectiva de drets per a les persones– en contraposició a la concepció generalitzada de la seguretat, vinculada a l’exèrcit i els cossos policials. Entre el 5 i l’11 de juliol Sant Cugat esdevindrà capital de la pau gràcies a un extens programa de conferència que ha treballat des de fa mesos l’equip de la UNIPAU, encapçalat per Neus Sotomayor, amb qui parlem per conèixer els detalls de la jornada, de la qual farem una cobertura especial a través d’entrevistes a diversos dels ponents. Les inscripcions són obertes a través del seu lloc web i al Centre Borja, on es farà el curs.

Per què seguretat humana?

– El discurs hegemònic vincula la seguretat a la defensa però això no dona seguretat a les persones. El que dona seguretat a les persones és la dignitat de la vida: tenir accés a un habitatge, a l’alimentació, a l’educació, a la sanitat... Això diu el concepte de seguretat humana, definit pel Programa de Nacions Unides per al Desenvolupament als anys 90. La idea d’enguany és no parlar tant dels conflictes, com hem fet altres anys, sinó d’opcions de treballar per la pau i la seguretat d’una forma més positiva.

El context no ajuda: atemptats, crisi migratòria... La gent pensa en termes de seguretat clàssica per fer-hi front.

– La seguretat humana fa temps que és vigent i, en canvi, no va cap aquí la dinàmica global. Es veu clarament en els nous governs i l’evolució de les polítiques: cada vegada més por i més polítiques frontereres. Molts governs d’Europa entenen els refugiats com una amenaça de la qual protegir-se. Als Estats Units s’han pres moltes decisions polèmiques. Any a any s’incrementen els pressupostos de defensa arreu.

És concepció social i, alhora, responsabilitat de les administracions. Si els governs no haguessin potenciat durant tant de temps una seguretat tant militarista potser la gent veuria que hi ha altres maneres de fer-hi front.

– És un aspecte fonamental que volem treballar més enllà del curs d’estiu. El projecte sobre seguretat humana que fem al el Centre Delàs ja fa uns mesos que avança amb un cicle de diàlegs. Una de les coses que comencem a treballar és un llibre blanc en què volem fer una proposta sobre com ha d’abordar l’administració les polítiques de seguretat des de la perspectiva de seguretat humana. És molt ambiciós i segurament no tenim la força suficient per marcar les línies a seguir però com a mínim podem proposar-ho. A més, no només és l’administració estatal, també les locals i autonòmiques.

El repte, però, és que el concepte de seguretat humana és molt més polític.

– Sí, però defensem aquesta ideologia. Actualment ja hi ha administracions que hi treballen, com a Madrid i Barcelona, on s’aposta de forma més clara per l’accés a l’habitatge, a la sanitat, l’educació... Encara que sigui a petita escala, cal obrir camí.

Aquestes experiències han començat a donar reconeixement a la seguretat humana com a concepte?

– Crec que si preguntes a la gent del carrer la majoria de gent continua vinculant seguretat a la defensa. Per això és important treballar el concepte més enllà del curs d’estiu. Cal incidència.

 

Al curs aporteu moltes veus que faran aproximacions diferents al terme...

– Començarem amb una visió més històrica amb una xerrada de John Paul Lederach. A partir d’aquí, volem tractar el concepte des de diferents àmbits: les polítiques locals, com reconvertir els ministeris de defensa en ministeris de pau, com transformar les despeses d’armament en altres tipus de despeses, com abordar polítiques globals de pau... Ens fem preguntes de primer ordre com si és possible tenir cossos de seguretat que no utilitzin la violència. La resposta intentarà donar-la Amadeu Recasens, cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

I faltarà la incidència política.

– Sí, fins aquí costa d’arribar però quan més gent reflexioni més canvis podrem aconseguir. Les consciències i l’educació són capaces de canviar la societat.

Quina valoració fas del recorregut d’UNIPAU?

– Porto des del 2000 al capdavant i crec que és una experiència molt bona justament perquè l’educació és la que mou consciències. Encara que el curs d’estiu és la iniciativa més ambiciosa però també és molt rellevant la feina que fem als instituts amb el programa Teixint Xarxes i la resta de conferències que fem durant l’any. És un petit granet de sorra que estem orgullosos de posar.

Notícies relacionades