Gràfic i fotos: Jordi Pascual

De 140 articles d'opinió publicats durant el mes de juliol als tres principals mitjans digitals de la ciutat, TOT Sant Cugat, Cugat.cat i elCugatenc, només 28 tenen signatura femenina. Mentre que les dones són el 51% de la societat, als espais d'opinió locals només representen el 20%.

Cugat.cat és el mitjà amb més equitat, tot i que molt lluny de la igualtat absoluta. Dels 34 articles classificats en la seva secció d'Opinió durant el mes de juliol, 8 eren de dones. Això significa que el 76,48% dels articles els signen homes mentre que el 23,52% tenen empremta femenina.

elCugatenc aconsegueix una marca similar ja que, havent publicat també 34 articles a la secció Sent Cugat, 25 estaven signats per homes, 7 per dones i 2 en nom d'una entitat i, per tant, consensuats per homes i dones. El percentatge queda 73,52% per a homes, 20,58% per a dones i 5,88% per a entitats. Si aquesta darrera categoria es distribueix en parts iguals entre homes i dones, els percentatges queden idèntics als del mitjà públic.

El TOT Sant Cugat és el mitjà que més invisibilitza les dones a la seva secció d'Opinió i que fa baixar el percentatge de representació femenina a nivell global dels tres mitjans. Dels 72 articles classificats en la secció d'Opinió només 13 estaven signats per dones deixant un percentatge 81,95% a 18,05% a favor dels homes. És significatiu que, mentre més que duplica el nombre d'articles totals publicats respecte als altres mitjans, no arriba ni a duplicar els signats per dones.

Es compleix a nivell local la tendència denunciada per On són les dones, que critica la poca presència femenina als mitjans de comunicació catalans. Aquest és un col·lectiu que es dedica a analitzar la presència femenina en l’opinió dels mitjans. De ràdio i televisió pren les tertúlies; de la premsa impresa, les opinions i anàlisis amb pes important de l’autor, i dels digitals, tots els continguts classificats com a opinió.

Pel que fa als mitjans en línia, el col·lectiu analitza Nació Digital, VilaWeb i El Nacional. En les dades que van fer públiques el 28 de juliol, referents a les tres primeres setmanes del mes, la presència femenina mitjana és d’un 23%, una xifra idèntica a la de Cugat.cat, molt similar a la d’elCugatenc –depenent de com es comptabilitzi el 5,88% corresponent a entitats– però llunyana de la marca del TOT, a 5 punts.

Les excuses dels mitjans

On són les dones considera que les justificacions donades pels mitjans perquè la presència femenina sigui tan baixa no són certes. Es podrien agrupar en tres grans blocs. D’una banda hi ha la meritocràcia. S’agruparien tots els arguments sobre que els mitjans fan un esforç per trobar els millors opinadors o que hi ha més homes qualificats que dones. Tal com van dir en la presentació, és un argument fals perquè també hi ha moltes dones expertes i, si la qualificació fa referència als coneixements acadèmics, són elles les que treuen millors notes als estudis.

D’altra, hi ha els arguments d’impossibilitat de les dones. Hi trobaríem els de “s’han despenjat en l’últim moment”, “no han volgut participar” o “no els interessa aparèixer en mitjans”. Hi ha tres factors que ho determinen. La gran presència de temes masculinitzats en què les dones se senten soles, la por a una crítica ferotge amb atacs masclistes i que les dones acostumen a encarregar-se de les tasques domèstiques i de cura i, per tant, tenen menys disponibilitat. Si bé, diuen, amb el temps suficient per acudir a les tertúlies o escriure articles i fomentant un espai de respecte, la tendència podria canviar.

Finalment, la pròpia falta de visibilitat de les dones en molts àmbits. Això ve determinat per les mateixes raons per les quals les dones no apareixen als mitjans. La proposta d’On són les dones és donar-los veu utilitzant cercadors especialitzats i creant bases de contactes femenins que puguin servir per donar a conèixer dones expertes que fins el moment havien quedat en l’anonimat.

Què haurien de fer els mitjans locals segons On són les dones?

Per tal de revertir la baixa presència femenina als mitjans, el col·lectiu va presentar el 28 de juliol al Col·legi de Periodistes set propostes d’acció. La primera fa esment directe a la Llei per a la igualtat de dones i homes a tots els mitjans de comunicació gestionats o subvencionats per les administracions públiques de Catalunya. Es demana responsabilitat i l’aplicació de quotes per forçar que les dones guanyin presència.

Això ha d’anar sumat a més antelació en l’avís per a participar en programes o enviar articles, crear espais de respecte sense comentaris masclistes ni superioritat dels homes i explicar de quins temes i per què es busca l’opinadora ja que “la societat educa els uns en la sobreconfiança en les seves capacitats i a les altres en la infraconfiança”. Totes tres mesures haurien de donar seguretat a les dones i aconseguir que opinin.

Els mitjans, segons On són les dones, també haurien d’ampliar l’agenda de contactes amb cercadors que permetin trobar expertes en diferents àmbits, com ara el Cercador d’Expertes de l’Institut Català de la Dona. D’aquesta manera, els hauria de resultar molt més fàcil trobar dones que opinen perquè les podrien tenir incorporades com a fonts o autores habituals.

La sisena proposta demana que hi hagi més presència femenina en les direccions dels mitjans. Això implicaria que la visió de gènere estaria situada fàcilment en els òrgans de comandament. Si bé, és una mesura que a Sant Cugat es compleix a mitges. Cugat.cat com a mitjà més paritari té una directora dona, Mònica Lablanca. Si bé, el TOT Sant Cugat, amb una cap de redacció dona, Àgata Guinó, és el mitjà amb menys presència femenina a les opinions. elCugatenc, amb un cap de redacció home, Jordi Pascual, però amb decisions preses per tota la redacció –3 homes i 1 dona–, és entre 2,5 i 5 punts més paritari que el TOT – segons com es comptabilitzin els articles d’entitats.

El darrer esforç, segons el col·lectiu, hauria de venir de part dels homes. Proposen que es neguin a participar en tertúlies sense dones i en aquells mitjans menys paritaris. Alhora, diuen que s’ha de premiar aquells mitjans més paritaris o que, com a mínim, treballen per ser-ho. D’aquesta manera, es pressionaria per modificar l’agenda d’opinadors per a una major presència femenina.

Un manifest per demanar el compromís als mitjans

On són les dones, en l'acte al Col·legi de Periodistes, van presentar un manifest en què critiquen la subrepresentació femenina i demanen als mitjans que actuïn. “Cada 8 de març, els mitjans de comunicació ens recorden que les dones estem en franca posició de discriminació amb relació als homes. Els convidem, doncs, a pensar-hi la resta de l'any i a canviar allò que és a les seves mans: oferir espais d'opinió més igualitaris”, diu.

Més enllà de les prop de 50 dones que formen el col·lectiu, el manifest té el suport de més de 2.500 persones. El tenen penjat al seu blog, on segueixen l'anàlisi de la presència femenina als espais d'opinió dels mitjans d'abast nacional, i qualsevol persona s'hi pot adherir.