Miquel Àngel Padilla: “Al judici no van poder demostrar res contra el Guillem”

Fotos: Jordi Pascual

El noi de la dessuadora taronja, el valldoreixenc Guillem Padilla, va ser detingut el 18 d’octubre del 2019 al davant de la Prefectura Superior de Policia de la Via Laietana en el marc de les protestes per la sentència del procés. Les imatges difoses per diversos mitjans de comunicació mostren com un grup d’agents va anar a per ell mentre la resta de manifestants fugien. No es va adonar de l’inici de la càrrega perquè tot just guardava un paquet de mocadors a la motxilla.

El passat 14 d’abril es va celebrar el judici, amb una acusació de desordres públic i atemptat contra l’autoritat i una petició de pena per part de la Fiscalia d’un any de llibertat vigilada i 43 dies d’allunyament de la prefectura. Segons la Policia Nacional, el jove valldoreixenc va llençar llambordes als agents. No hi ha cap imatge que ho demostri, només les declaracions dels mateixos agents. Amb el judici vist per sentència, el jove es mostra tranquil. També el seu pare, Miquel Àngel Padilla, i el grup de suport, que ens han concedit aquesta entrevista. Confien en l’absolució.

Esperàveu que la Fiscalia mantingués les acusacions?

– Miquel Àngel Padilla [MAP]: Sí però ens va saber greu que no es retiressin perquè al judici no van poder demostrar res contra el Guillem. Deien que havia agafat llambordes i que les havia llençat contra els agents però no van aportar cap prova després de més d’un any en què han pogut buscar vídeos i fotos. En les imatges és clar: el Guillem era assegut. A més, a l’hora que el van detenir encara no hi havia hagut aldarulls.

Quan vau donar a conèixer el cas, vas explicar a elCugatenc que l’hora de la detenció de l’atestat policial era errònia perquè posava que la detenció era a les 12:30h. i a aquesta hora tot just agafàveu el tren des de Sant Cugat per anar a Barcelona.

– MAP: Exacte, érem al tren o encara no l’havíem agafat. És a dir, érem junts.

Espereu l’absolució?

– MAP: Sí, jo vull creure en la justícia tot i veure com actua en contra dels qui pensem diferent. Vaja, que fins que el sac no està lligat... no podem esperar res.

En cas de condemna, un any de llibertat vigilada i 43 dies sense poder apropar-se a la prefectura. És l’únic dels detinguts a qui demanen l’allunyament. Per què?

– MAP: Suposem que és perquè el vídeo s’ha fet viral i, en conseqüència, el Guillem és més conegut que la resta.

Com heu viscut aquest més d’un any d’espera?

– MAP: Durant dos mesos el Guillem va tenir una llibertat vigilada com a mesura cautelar. Com que era bastant incòmode, l’intentàvem acompanyar. Ens havíem de quedar fora de la comissaria. Ens deia que eren preguntes tipus test per saber què feia dia a dia. Al principi vam tenir molts nervis però gràcies al grup de suport i a Alerta Solidària hem tingut més tranquil·litat. Ens han ajudat i ens han respost tots els dubtes.

En una entrevista a TV3 el mateix Guillem i una representant del grup de suport van dir que esperaven un judici més dur.

– MAP: És millor ser previngut. Esperàvem més pressió. Suposo que no podien pressionar perquè no tenien cap prova gràfica.

Per tant, la seva versió només se sustenta sobre la declaració dels agents. El periodista Sergi Baixas explica a Nació Sant Cugat que els agents van coincidir parlant del llançament de llambordes però que després cadascun va dir coses diferents: mirades d’odi, força inusual, llançament d’àcid...

– MAP: Jo a aquella hora no era a Via Laietana però a les fotos es veu clarament que el terra era net, i no va ser fins al vespre que hi va haver aldarulls. Fins llavors l’ambient era molt festiu. Ja ens van advertir que dirien això de les mirades d’odi. Quan jo vaig a les manifestacions també veig mirades d’odi, de ràbia i superioritat per part seva. Són mirades! És la seva feina i ho han d’aguantar.

Vau presentar una querella per maltractes i tortura que finalment no es va acceptar. El teu fill parla d’insults, cops, de retenir-lo mirant a terra o a la paret... No hi ha forma de demostrar-ho perquè estava aïllat.

– MAP: Exacte. La seva paraula contra la dels agents. Costa entendre que això és possible fins que parles amb persones que han passat per situacions similars, cosa que he pogut fer arran de la detenció del Guillem. Un xaval de 16 anys no té tanta imaginació com per inventar-se aquestes coses si no les ha viscut.

Ell va acudir a la manifestació amb els amics.

– MAP: De fet, era la segona manifestació a la qual anava. A la primera s’ho va passar tan bé que va voler repetir. Com que la seva mare i jo ja tenim una edat, li vam dir que anés amb compte perquè eren dies difícils. Li vam recomanar que s’emportés unes ulleres d’esquí per si de cas. Llavors ens han preguntat per què portava les ulleres. Doncs per precaució!

Quan dius que tens una edat significa que la situació et recorda a mobilitzacions d’anys enrere?

– MAP: Bé, he anat a moltes manifestacions. Soc independentista des dels 14-15 anys. Sé quan pots arriscar-te. Ara bé, abans avisaven quan anaven a carregar i en el cas del Guillem no ho van fer.

També va demanar que no li posessin objectes a la motxilla.

– MAP: Va veure com una agent li posava un ganivet a la motxilla i li va demanar que per favor no li’l posessin. La resposta va ser un altre clatellot.

M’ho va dir només em va trucar per telèfon. Li vaig fotre la bronca perquè no me’l creia. Li he demanat perdó una infinitat de vegades. De fet, quan em van trucar i em van dir que l’havien detingut per llençar objectes, els vaig dir que em sabia greu perquè el meu fill no és així. Llavors em van dir que era l’únic pare que reconeixia que el seu fill era a la manifestació. Clar que ho reconeixia, si havíem baixat junts!

Quant vau trigar a poder parlar amb ell?

– MAP: Em van trucar a dos quarts de set aproximadament, just quan vam arribar a Sant Cugat. El van detenir una mica més tard de les tres però no ho sabem segur perquè les primeres detencions van ser entre la una i les dues. No coneixia de res els altres detinguts.

També heu denunciat que va estar tot el temps emmanillat, també al CAP.

– MAP: Si, a la revisió mèdica també va estar emmanillat i amb un altre noi. Quan et fan una revisió mèdica has d’estar sense manilles, sense cap agent i sense cap altre detingut.

Sabeu terminis per tenir la sentència?

– MAP: No. Dues o tres setmanes, o potser un mes... Ens avisarà l’advocada.

Algunes de les coses que expliqueu són comunes a altres casos similars. Quines semblances hi ha entre aquest cas i d’altres que s’han donat a Sant Cugat?

– Enric López, membre del grup de suport [EL]: Al darrere de tot això hi ha l’objectiu de generar por. S’inventen una causa, la munten amb mesures desproporcionades per la petició de penes o per les mesures cautelars i, quan arriba el judici, tot es desfà. En canvi, la por i la repressió queda.

– MAP: Algunes de les persones del grup de suport del Guillem tenen una causa oberta. Com si no fos prou, es posen a ajudar una altra persona. Tenen una qualitat humana brutal. És gent que ajuda a canvi de res.

Us ha ajudat molt tenir el grup de suport?

– MAP: Sí, ens ha donat tranquil·litat i també hem après moltes coses. A més, arran del cas de Guillem he anat a més mobilitzacions.

Tot sovint, i el Guillem també ho ha dit, les persones que es veuen immerses en causes així després tenen més ganes de mobilitzar-se.

– EL: Volen desmobilitzar però moltes vegades aconsegueixen l’efecte contrari. En resposta al cas de Guillem hem trobat suport i voluntat d’estar encara més actives.

La defensa legal, els dubtes, les emocions –en aquest cas d’un menor–, la viralitat... Com s’afronta una situació així de forma col·lectiva?

– EL: Una de les funcions del grup de suport és que la persona represaliada no s’hagi de menjar el procés sola o només amb la família. A partir d’aquí hem d’intentar que no hi hagi una sobreexposició. La vessant emocional també és molt important. Si la repressió és col·lectiva perquè pretén ficar-nos por a tots, el suport també ha de ser col·lectiu.

Els grups de suport són de casos concrets i moltes persones potser veuen les causes com qüestions separades –el noi que va anar a la mani, les que van tallar les vies el 8M...– i no com una repressió general. Cal treballar més per visibilitzar-ho com a conjunt?

– EL: Potser sí, i s’ha treballat una mica com la coordinadora de grups de suport. Alerta Solidària fa una molt bona feina treballant en diversos casos, evidenciant que hi ha un fil conductor entre fronts relacionats.

De vegades, quan es parla de repressió s’oblida la causa. Cal reivindicar més, en aquest cas, l’independentisme?

– MAP: És que la repressió és a l’independentisme per no opinar el mateix, perquè se’ns considera que som dolents.

– EL: Al final, ens reafirmem més. Veient com actuen es veu clar quin bàndol és el bo i quin el dolent. Si tenen una lògica repressora és perquè no encaixem en el seu model de societat.

En qualsevol cas, si ho plantegeu com una qüestió de fronts, és evident qui té la força.

– MAP: Però tenim relleu. El jovent puja amb molta força. Veient com actua l’Estat, hi ha persones amb altres idees polítiques que reconeixen que se n’han passat. La gent no és bleda.

– EL: L’objectiu dels grups de suport també és que ningú quedi enrere, és a dir, que ningú abandoni la lluita.

També hi ha veus que demanen rebaixar tensions, no buscar fronts... Com viviu això mentre segueix la causa contra el Guillem?

– MAP: Jo era de la generació del lliri a la mà però ens han defraudat. No sé què s’ha de fer però cal actuar amb més determinació. Generalment els joves tenen les coses més clares. Hem de donar més canya als que ens manen perquè es decideixin d’una vegada. Sembla que s’apoltronen quan arriben al poder. Nosaltres ens mobilitzem als carrers i a les urnes per tenir accions.

– EL: El problema és que no ens escolten. Els joves no tenim cap resposta per al nostre futur. Som la generació de les dues crisis, tenim un futur incert... Al final no queda cap altra alternativa. Ho hem vist en les mobilitzacions contra l’empresonament de Pablo Hasél, que també era un descontent per la situació del jovent. La resposta és silenci o porres i detencions.

Com està el Guillem un cop passat el judici?

– MAP: Va ser sortir del judici i li va canviar la cara. Ara té uns altres nervis però està tranquil perquè s’ha demostrat que ell no va fer res.

Notícies relacionades