Més de 30.000 persones tenen problemes per fer front al lloguer o la hipoteca a Sant Cugat

Foto: Jordi Pascual

Un 5,9% de la població santcugatenca té moltes dificultats per fer front a les despeses de l’habitatge i un 36,8% en té algunes, és a dir, un total d’un 42,7% de la ciutadania [prop de 30.500 persones majors de 16 anys] té problemes per fer front al lloguer o la hipoteca, segons les xifres que es desprenen de la primera edició del Baròmetre Inclusiu municipal amb dades del 2017. Alhora, en diversos indicadors del document es percep una escletxa entre la població més rica i la més pobra. En el cas de les despeses de l’habitatge, un 6,7% de la ciutadania [prop de 4.800 persones] diu poder fer-ne front amb molta facilitat.

La dificultat per pagar el lloguer o la hipoteca és especialment palpable entre les persones residents als barris de Sant Francesc-Monestir, Torreblanca, el centre i Sant Domènech est, les que afirmen que viuen en un habitatge precari, les migrades d’origen no europeu, les vilatanes amb problemes de salut, les que estan mancades de suport familiar i les que no tenen un nivell d’estudis superior. El govern encara no ha fet cap presentació pública del Baròmetre ni ha valorat el seu contingut.

El nou Baròmetre, que analitza dades d’inclusió social de la ciutadania amb una mostra de 401 enquestes telefòniques a veïnes i veïns de més de 16 anys, té un marge d’error del 5%. La primera onada es va fer entre el 12 de setembre i el 21 d’octubre de l’any passat amb algunes dades que han posat en alerta l’empresa encarregada de l’anàlisi, Neòpolis, tal com es veu en l’informe executiu abreujat. Entre d’altres, pel que fa a l’arrelament, el document adverteix: “Un de cada set ciutadans del municipi [prop de 10.200 persones majors de 16 anys] no disposa d’una mínima xarxa de solidaritat local, una dada gens menyspreable que caldria tenir molt en compteˮ.

El document és especialment contundent en l’anàlisi de l’exclusió i la pobresa. Un 11,4% de la ciutadania [prop de 8.200 persones majors de 16 anys] es troba en una situació de forta necessitat econòmica que li impedeix fer front a despeses bàsiques com l’habitatge, els subministraments o la compra. A més, d’aquestes persones, un 28% pateix més d’una problemàtica al mateix temps. És una situació estesa entre les persones migrants no europees, amb baixos nivells d’estudis, amb poc domini del català, residents dels barris del nucli i de Collserola (la Floresta, les Planes, Can Bell...), amb poc arrelament familiar i/o que viuen en llars no tradicionals. També és més habitual sobre la ciutadania que viu de lloguer, que representa un 34%, sis punts per sobre de la mitjana catalana.

A més, el treball ha deixat de ser un factor determinant per aturar la pobresa ja que un 56,5% de les persones pobres treballen i només un 8,7% rep ajut de l’Ajuntament: “Això no vol dir que a la resta l'administració local els hi negui l’ajuda sinó que és possible que una part d’aquest col·lectiu prefereixi rebre suport o ajuda d’altres persones o organitzacions o, com podria desprendre’s de les dades, es decanti per fins i tot no dir-ho a ningú, per bé que també podria ser per desconeixement dels recursos existentsˮ. A més, el Baròmetre adverteix, en comparació amb el seu entorn, que “les persones pobres del municipi estan en una pitjor situació ja que acumulen un nombre major de carències materialsˮ.

Es calcula que la pobresa severa arriba a un 7,4% de la població [quasi 5.300 persones majors de 16 anys], sent especialment greus, en comparació amb la resta del país, la incapacitat de fer front a les despeses bàsiques i la impossibilitat de tenir un automòbil propi. A més, es calcula que un 5% de la ciutadania que no es troba en situació de pobresa [3.200 persones] està en risc de patir situacions d’exclusió social, especialment per manca de suports. Si es fa el càlcul a mig o llarg termini, el risc de patir vulnerabilitat i exclusió arriba fins un 15% de la població que avui dia no es troba en situació de pobresa [9.500 persones].

Les dones i les persones migrades, més vulnerables

Per tal de copsar la vulnerabilitat tenint en compte diversos factors, l’enquesta del baròmetre inclou un seguit de preguntes sobre l’origen, el domini de la llengua, l’edat, el gènere, l’associacionisme, l’arrelament i el suport social, entre d’altres. Tot i que la majoria d’aquests paràmetres són significatius en els casos de vulnerabilitat, el gènere i l’origen són elements claus en la majoria d’indicadors.

En el cas del gènere, entre d’altres dades, hi ha un 22,6% de les dones amb un nivell baix d’estudis, mentre aquesta xifra entre els homes és d’un 8,9%. Alhora, les dones tenen menys participació social i política i, en el mercat laboral, registren una taxa d’ocupació menys elevada –62,7% mentre entre els homes és d’un 71,1%–. A més, totes les persones inactives que han respost que es dediquen a tasques de la llar (10,6%) són dones. De les ocupades, un 85% ho fan al sector serveis mentre la presència femenina és mínima en el sector industrial i de la construcció.

Pel que fa a l’origen, a Sant Cugat s’han de diferenciar dos tipus d’immigració. De l’11,5 de persones migrades [8.200 aprox.], un 41,8% [3.400 aprox.] són comunitàries, un 26% [2.100 aprox.] són nascudes a l’Amèrica Llatina i un 6% [500 aprox.] ho són a l’Àfrica. Les migrants comunitàries presenten menys indicis de vulnerabilitat, amb més nivell d’estudis, domini lingüístic, enxarxament i capacitat per fer front a les despeses. En canvi, les persones extracomunitàries presenten més riscos. Per a totes elles –i també per a les persones nascudes a altres indrets de l’Estat–, però, la distància respecte a la família és un element de vulnerabilitat pel que suposa de manca de suport i enxarxament. L’escletxa és especialment visible en l’associacionisme ja que un 43% dels nacionals no espanyols forma part d’alguna entitat del municipi mentre aquesta xifra arriba a un 77% entre els autòctons.

Notícies relacionades