Matias Maturana: “Als immigrants no els hi agrada viure a les afores i sentir-se marginats“

Foto: Patricia Cirera

Anna Poquet i Patricia Cirera

Entrevistem el Matias Maturana, coordinador del projecte “Marseille” en el que un grup d’arquitectes durà a terme a la ciutat del mateix nom i en el qual es treballaran sobre tres eixos: Infraestructures, barris d’immigració i buits urbans. El projecte està enfocat a realitzar millores a la ciutat considerada com la porta d’Europa i unes de les que té més població immigrant. L’objectiu final és conscienciar la gent sobre la situació dels refugiats.

En què consisteix el projecte “Marseille”?

El primer dia de classe quan van arribar els professors ens van preguntar què trobem nosaltres a faltar cada vegada que obrim els diaris o la televisió tenint en compte que la immigració és un tema que està de moda i que és d’actualitat. Aleshores el projecte “Marseille” consisteix en donar-nos compte de com s’ha gestionat el tema dels refugiats a Marseille, com aquests van arribar en una època i com ara s’han integrat s’han integrat en la societat. Vam pensar que Marsella és un bon exemple de com els refugiats es poden convertir en membres de la societat, per això vam decidir que havíem de fer una intervenció per aprendre de les coses bones que han fet i dels seus errors per saber com podem actuar en el futur en altres països.

Consisteix en la construcció d’habitatges, per exemple?

En principi el tema dels habitatges és el primer en que pensem alhora de pensar que fer quan els immigrants arribin.

I perquè estem en una escola d’arquitectura.

També, però insisteixo molt en el tema. Quan ho pensa en arquitectura sempre pensa en fer cases, edificis...Però clar, nosaltres quan vam anar a Marsella, no només vam estar mirant les coses i com les van fer. Sinó també l’aspecte social. És a dir, no és simplement construir una casa, sinó és també pensar en la gent que hi viurà en aquestes cases. Hem d’aprendre de les cultures, de com es comporten a Marsella, per saber nosaltres donar resposta a unes raons socials que ells necessiten per viure d’una manera que no siguin marginats. No és simplement crear una casa, sinó una llar perquè hi visquin.

El projecte està basat en tres eixos: Infraestructures, barris d’immigració i buits urbans. Ho podries explicar?

Quan vam arribar a Marsella, vam anar a veure un dels llocs que estan més desenvolupats que es va construir de sobte perquè tots els immigrant que arribaven de sobte estiguessin en uns bons habitatges. Però clar, ells van pensar en fer una casa i fer uns blocs de pisos impressionants en dos barris que estan molt al sud i a més no estan ben connectats amb la resta de la ciutat. Quan nosaltres vam anar a Marsella i van anar en aquests edificis no hi havia immigrants. En uns edificis que estaven pensats per immigrants no hi havia immigrants. Hi havia francesos, que deien que als immigrants no els hi agrada viure a les afores i sentir-se marginats. Els hi agrada estar en el centre en el centre i formar part d’una ciutat i la cultura francesa. Quan tenim que fer un lloc perquè hi visquin els refugiats ha d’estar ben connectat amb la resta d’infraestructura que hi ha a Marsella, siguin centres cívics o escoles.

Aquest projecte es durà a terme a Marsella, però creus que Sant Cugat seria bon lloc per dur a terme un projecte com aquest?

Sant Cugat és un bon lloc. Principalment treballarem a Marsella perquè podrem trobar els espais buits, els espais que estan ben comunicats però que estan abandonats. Es pot fer un paral·lelisme aquí a Sant Cugat. Ara mateix s’estan construint molts pisos i hi ha obres que estan caso abandonades. Però aquests pisos tenen capacitat i estan mitjanament bé comunicats amb la resta de Sant Cugat, i Sant Cugat està ben comunicada amb Barcelona. Hem de dir-ho, Sant Cugat realment és un bon lloc per viure. Però es pot fer aquest paral·lelisme amb aquesta intenció de trobar una forma de fer que els refugiats puguin sentir-se d’aquí.

Perquè feu el projecte a Marsella quan Sant Cugat serà ciutat acollidora de refugiats?

Estem d’acord. Però el tema és que nosaltres, abans de fer conclusions - perquè nosaltres encara estem molt joves en el tema de Marsella, estem molt motivats tots i estem fent totes les coses que podem per aprendre i per trobar solucions - com Marsella té aquesta cultura de rebre immigrants volem saber si nosaltres sabem incorporar un sistema allà, abans de fer-lo aquí.

En quin procés es troba ara el projecte?

Ens hem dividit en grups de tres persones, i cadascun, després d’haver anat a Marsella i de veure les zones buides, vam trobar llocs diferents per tota la ciutat i vam decidir treballar per zones. Cada grup té una zona que està ben connectada amb la resta de Marsella. Ara el que hem treballat les diferents cultures que podrien arribar a Marsella com també arribarien a altres parts del món. Com viuen, com són, quines són les seves manies..estem buscant l’àmbit social, entenent els problemes, les raons socials, per què després quan nosaltres projectem, projectem pel seu bé. no crear “guetos” de barris musulmans o el barri dels jueus. No, volem crear una zona que sigui on totes les persones puguin viure de bona manera.

Això trigarà un temps imagino.

Això trigarà. Ara mateix ens acaben de dir que hem de trobar una forma de com adaptar aquest lloc que està buit o que està abandonat perquè tota la gent de diferents ètnies visqui conjuntament sense que hi hagi problemes. Estem pensant en possibles estratègies perquè la gent hi pugui viure.

Notícies relacionades