Maria Aguareles: “Les matemàtiques ens ajuden a preveure quan i on es produirà un robatoriˮ

Fotos: Jordi Pascual

És possible preveure els robatoris? Més enllà de les dades dels fets delictius i de la percepció d’inseguretat, hi ha alguna forma d’avançar-se als lladres per aconseguir així una prevenció adequada? Un grup d’investigadors del Departament d’Informàtica, Matemàtica Aplicada i Estadística de la Universitat de Girona (UdG), encapçalat per Joan Saldaña, s’ha proposat utilitzar les matemàtiques per tractar d’esbrinar el lloc i el moment dels futurs furts. Pot semblar quasi impossible però tenint en compte les dades dels robatoris anteriors es pot aconseguir una aproximació que ajudaria els cossos de seguretat en la prevenció.

Maria Aguareles és, conjuntament amb Marta Pellicer, Albert Avinyó i Jordi Ripoll, una de les investigadores d’aquest grup i impulsora de la proposta gràcies a un contacte als Mossos d’Esquadra. Van publicar el treball al 2018 tot i que no s’ha desenvolupat més per les dificultats d’arribar a un acord amb el Departament d’Interior que permeti aprofundir en la recerca i la seva aplicabilitat als municipis catalans.

Amb el vostre treball podem preveure on i quan hi haurà un robatori?

– Encara som lluny d’aconseguir-ho. El que hem fet és un inici.

Per què vau decidir intentar-ho?

– Durant molts anys les matemàtiques bàsicament es feien servir en la física i la tecnologia. Això es va trencar gràcies a alguns matemàtics que van decidir obrir el camp i també persones d’altres àmbits que es van apropar a les matemàtiques. El primer cop que criminòlegs i matemàtics s’ajunten per intentar predir quan i on tindran llocs robatoris és als Estats Units. Sembla difícil perquè tot el que depèn de l’ésser humà és aleatori però, en realitat, som més previsibles del que sembla.

Allà els barris a les afores de les ciutats són molt semblants: una quadrícula d’illes rectangulars amb cases quasi idèntiques una al costat de l’altra. Els investigadors es van adonar que quan es produeix un robatori a una casa, aquella casa esdevé més vulnerable perquè els lladres veuen que hi ha vidres trencats i desperfectes que els mostren que és possible accedir-hi. El veïnat, llavors, també esdevé vulnerable perquè totes les cases són semblants i els delinqüents saben com actuar al barri, tot i que no necessàriament seran els mateixos lladres els que actuaran.

Com es trasllada això a les matemàtiques?

– Es van inventar uns models que tenien en compte aquestes hipòtesis: que si una casa ha estat robada té més possibilitats de tornar-ho a ser immediatament després i que la vulnerabilitat es difon a les cases de l’entorn. Tenint en compte que els carrers dibuixaven una quadrícula, van poder escriure models matemàtics –amb equacions derivades parcials–, les solucions dels quals indicaven en quines cases i quan entrarien a robar. És a dir, les matemàtiques ens ajuden a preveure quan i on es produirà un robatori.

A partir d’això, han seguit investigant i fins i tot han desenvolupat un software informàtic que venen a policies d’arreu del món perquè s’avancin. Tot i així sempre hi ha d’haver un punt de partida: uns primers robatoris que permetin aplicar els models i preveure els futurs furts. Així poden decidir on situar les patrulles. Funciona molt bé als barris de les afores però no tant a les ciutats. A partir d’aquí hi ha hagut diversos matemàtics que s’han posat a explorar les equacions derivades parcials i d’altres que han seguit treballant per a l’aplicabilitat.

Com arriba la proposta a Catalunya?

– Des de l’òptica d’optimització de recursos als Mossos d’Esquadra se’ls obre una oportunitat ja que ara s’envien les patrulles sense cap més experiència que la que pugui tenir el cap de torn. Però no sempre són decisions ben fonamentades ja que, per exemple, fer molt patrullatge no serveix per a res si t’entren per l’altra banda del carrer quan ja han marxat els agents. Saben perfectament que la presència per ella sola no és òptima tot i que pugui tranquil·litzar el veïnat.

És per això que un dels matemàtics dels Mossos, Pere Boqué, va començar a treballar dades per veure com preveure delictes. El vaig conèixer i em va explicar l’experiència dels Estats Units. Amb els companys de l’UdG ens vam proposar desenvolupar un model nou perquè no té sentit treballar sobre un urbanisme en forma de graella de baixa densitat que a Catalunya gairebé no existeix.

Justament per això hem fet un model amb poques hipòtesis, per poder tunejar les lleis en funció de la ciutat on s’apliqui. Això provoca que puguem saber quan es produiran els robatoris però no ben bé on. No és un gran problema perquè es poden agafar nuclis d’anàlisi petits, com un barri.

Per què no ho heu pogut desenvolupar del tot?

– Perquè ens va resultar molt difícil tenir accés a les dades i no vam poder tancar un conveni amb els Mossos per aconseguir-les. Ara han tret una aplicació (el mapa de la delinqüència) on sí s’hi recullen.

Els Mossos no han col·laborat?

– Només l’informàtic a títol individual, que inicialment el seu cap li permetia treballar amb nosaltres perquè considerava que era un projecte interessant. Però, de sobte, l’interès que ens havien mostrat en una reunió es va desinflar quan vam demanar un conveni que no suposava cap cost econòmic; només tenir accés a dades.

Les dades són clau...

– Sí, tot i que no són gaire fiables perquè hi ha denúncies falses i robatoris que no es denuncien. A més, a l’hora de recollir les dades hi ha mancances. Quan s’agafa la denúncia es registra el tipus de delicte però ningú revisa cada atestat per extreure les dades.

Què creus que heu aportat de nou?

– A l’equip tenim matemàtics que han treballat en l’àmbit de la biologia, especialment en la lògica depredador-presa. El nostre model matemàticament és de població estructurada per edats. En aquest cas el factor edat és el temps que fa que cada casa ha estat robada i que cada grup de lladres ha robat.

No és el mateix una zona de platja que un nucli urbà o que una zona amb urbanisme dispers...

– Ni és el mateix l’agost que el febrer. Aquesta és la gràcia del nostre model, que es pot adaptar en funció de les dades.

Si ja hi ha una aplicació desenvolupada en base a l’experiència dels Estats Units, per què no l’han adquirit els Mossos?

– Vaig ser a una reunió en què s’explicava l’eina i no crec que tingués gaire aplicabilitat a Catalunya.

Ja teniu unes conclusions publicades. En quint punt us trobeu?

– No hem treballat més. Esperem que els Mossos s’animin a signar un conveni per poder mantenir reunions per ajudar-nos mútuament. És important saber si les nostres hipòtesis tenen sentit des d’una perspectiva policial. És un diàleg que vam poder tenir per la bona fe del matemàtic que ens va ajudar però no hem pogut anar més enllà per detectar paràmetres de vulnerabilitat a tenir en compte.

Ara quins heu identificat?

– De moment hem utilitzat els mateixos que feien servir als Estats Units. No podíem ficar-nos amb paràmetres concrets perquè quan vam publicar les conclusions no teníem dades.

Amb més resposta dels Mossos, hi treballaríeu més?

– Suposo que sí perquè hi hauria qui ens estirés.

Quan es parla de dades i seguretat cal tenir en compte que no sempre la percepció ciutadana va de la mà. Aquest mateix estiu hem tingut un interès mediàtic sobre un suposat augment de la inseguretat a Barcelona que el propi Col·legi de Criminòlegs ha advertit que no era tan greu i que, a més, s’ha esbombat sense tenir en compte factors elementals com la desigualtat i la vulnerabilitat d’alguns col·lectius.

– Cert. En tot cas, nosaltres hem fet un model per intentar prevenir més enllà de si hi ha molts o pocs casos.

Notícies relacionades