L'oportunitat de l'educació a l'aire lliure

Il·lustració: Rui Cavaleiro / Fotos: Pau Urgell i Esplai Sarau

Cada vegada més escoles d’educació primària miren cap a enfora, als patis i a les zones verdes, per estendre l’activitat acadèmica més enllà de les aules. Les possibilitats de l’escola a l’aire lliure cada vegada estan més acceptades i tenen més seguidors. En molts centres ja fa temps que ho han implementat com una part més de l'aprenentatge, però ara, amb l'amenaça de contagi pel coronavirus, es veu encara amb més bons ulls pel fet que suposa no estar en un espai tancat.

Una de les pioneres d’aquesta línia pedagògica va ser Rosa Sensat amb l’Escola al Bosc de Montjuïc als anys 20, en la qual tota l’escolarització es feia a l’aire lliure. Els primers alumnes que hi van accedir eren fills d’obrers de les fàbriques de la ciutat que hi anaven per prescripció mèdica.

A Sant Cugat no hi ha cap escola verda o escola bosc, tot i que sí que hi ha centres que estan més acostumats a sortir a fora, sobretot si es troben en un ambient natural. Des d’elCugatenc hem consultat a diferents sectors sobre l’educació a l’aire lliure que ens han ofert punts de vista diferents.

Gala Montseny: “Les famílies volem potenciar l’ús dels espais exteriors”

Una de les membres de la junta de l’AFA del Turó de Can Mates, Gala Montseny, creu que la crisi sanitària és una oportunitat clara per sortir més a l’exterior. Amb la idea de potenciar les possibilitats educatives dels patis, des de l’AFA van iniciar un procés de millora de les zones d’esbarjo. Defugint del protagonisme de la pista de futbol, han augmentat els jocs simbòlics, els gronxadors, han col·locat circuits amb desnivells, han construït una àgora feta de troncs, etc. amb l’objectiu que el pati es pugui utilitzar també durant l’hora de classe.

Montseny assegura que el contacte amb la natura té beneficis en la salut física i mental dels infants: “Millora el sistema immunitari, redueix l’estrès, augmenta la curiositat i la capacitat de concentració i de sorpresa de veure coses noves”, uns avantatges que no només es limiten als alumnes sinó que també als mestres. Montseny també fa èmfasi en la importància de l’aprenentatge vivencial: “Tot allò que es pugui tocar, olorar, desperta molt més l’interès” i anima a l'escola a sortir del centre i aprofitar els parcs i boscos que hi ha a Sant Cugat per poder explorar la naturalesa de manera directa. Entre les accions que ha dut a terme l’AFA del Turó de Can Mates destaquen les batudes de neteja de l’entorn de l’escola i la compra de material educatiu per poder adaptar les classes a l’exterior.

Professora de primària: “Per aprendre s’ha d’estar còmode”

Els docents que comparteixen la idea de fer classe a l’exterior a vegades es fan enrere en el moment de sortir perquè sorgeixen incomoditats. Una professora d’un centre de Sant Cugat explica que a l’hivern és més difícil sortir a l’exterior: “Els primers mesos del curs intentàvem fer més sessions a l’aire lliure però aquí l’hivern és molt humit i el sol molesta als alumnes”. 

La professora explica que no totes les matèries es poden adaptar a l’exterior i que s’han de plantejar activitats vivencials: “Hi ha matèries en les quals no necessita tant de material, com l’educació física i els racons de lectura, i són fàcils d’adaptar. Altres, com les matemàtiques les fem al pati amb guixos a terra. Han de ser coses una mica dinàmiques perquè asseguts amb la humitat tampoc estan còmodes per aprendre”.

La mascareta és un dels majors inconvenients durant l’exercici pedagògic. Als mestres els costa entendre què diuen els infants, no els senten bé, no els veuen la cara, han d’estar pendents que la tinguin ben posada: “Els professors ens adaptem i ho intentem fer el millor que podem perquè no tenim més opció”.

Pau Urgell: “Estem acostumats a veure el nostre entorn, però no a mirar-lo”

Pau Urgell és un guia de natura i d’educació ambiental i des de l’inici del curs, a través del Pla de Dinamització Educativa de l’Ajuntament, s’ha dedicat a fer sortides interpretatives per parcs de la ciutat i rutes per Collserola, amb alumnes de primària i d’instituts. En les sortides ensenya la flora i la fauna de les zones verdes Sant Cugat: “Explico quins eren usos de les plantes en l’antiguitat i algunes curiositats. També parlem d’insectes, d’ocells i de les empremtes que deixen els animals pel camí”.

Entre les zones més recurrents de sortida estan el parc del Torrent de Ferrussons i el parc del Pont de Can Vernet, on per efectes del rierol s’ha generat un ecosistema ric. “Als nens els agrada molt; quan veuen que en sé sobre plantes i animals, se’m tiren a sobre”. Urgell ha afegit que la proximitat amb la natura potencia una major sensibilitat per la conservació i el manteniment del medi ambient: “El primer pas per defensar la natura és estimar-la. De fet els nens són bastant més conscients que els seus pares”. Tot i que durant els mesos d’hivern el ritme de sortides ha disminuït, Urgell espera que a la primavera es reprengui.

Manolo López: “Allò important és que l’aire estigui lliure de contaminació”

Manolo López, pneumòleg de la Vall d’Hebron, explica que per no contraure malalties respiratòries és necessària una bona qualitat de l’aire, ara bé la ventilació exterior no sempre ho garanteix: “Per una millor salut respiratòria no és estrictament necessari que els infants estiguin a l’aire lliure, sinó que respirin un aire net”, afegeix que no és el mateix que una escola estigui ubicada a un entorn natural o en un d’urbà, “en els centres de les grans ciutats l’aire té  partícules contaminants principalment provinents dels fums dels vehicles que tenen uns efectes nocius en la salut de tots els ciutadans i dels nens principalment”.

Segons les investigacions del projecte Inma, d’infància i medi ambient, la contaminació ambiental afecta al desenvolupament neuroconductual, inmunitari i sexuals dels infants, fins i tot durant l’embaràs. Partint d’aquesta tessitura López sosté: “Val més tancar les finestres de l’aula si l’escola dona a un carrer on hi ha molta contaminació”. López afegeix: “Tot i que el risc de contagi de COVID-19 a l’aire lliure baixa moltíssim, una aula amb les finestres obertes és suficientment segura”.

Esplai Sarau: “Aprofitem els parcs i carrers de Sant Cugat per a fer jocs”

L’esplai Sarau és una entitat d’educació en el lleure, amb seu al Club Muntanyenc, on  participen 120 infants i 31 monitors voluntaris com Ona Serra i Lluís Closa que, a més a més, són estudiants d’educació infantil i primària. Serra explica que l’Esplai és un espai complementari a l’escola formal: “Els infants són el centre del seu propi aprenentatge i donem molta importància al joc, l’experiència i el procés pedagògic”.

Closa explica que gairebé totes les activitats que s’organitzen a l’Esplai es fan a l’exterior, encara que plogui: “L’aire lliure és l’hàbitat natural de l’ésser humà i dona possibilitat de moviment cosa que els infants agraeixen”. Entre els jocs que preparen ho destaquen les gimcanes pel poble o als parcs, utilitzen recursos naturals per fer objectes creatius: “Nosaltres podem fer tot això perquè som moltíssims, sis monitors per cada grup de vint infants”, i afegeixen, “a més no ens hem de cenyir a un temari, ni currículum, perquè ens dediquem a transmetre valors que sovint van implícits en les accions”. Així i tot, Serra creu que l’educació en el lleure topa amb el model de ciutat de Sant Cugat: “No agrada que juguem al carrer, ni que fem soroll, hi ha moltes places on no es pot jugar a pilota, a moltes persones els genera rebuig”.

Pilar Gorina: “Que es facin més activitats a l’aire lliure amb la COVID-19 i sense la COVID-19”

La regidora d’Educació, Pilar Gorina (PSC), explica que dins de les mesures preventives per la COVID-19 s’ha fet una cessió de parcs i d’espais municipals als centres educatius que ho han demanat, com per exemple el parc de la Creu de Coll Favà, a l’escola Gerbert d’Orlhac, el parc de la Guineu, a l’escola La Mirada i els carrers adjacents a l’escola Joan Maragall.

Per a Gorina la decisió de sortir més o menys a l’exterior recau en el mateix centre i presenta algunes limitacions: “A l’escola li ha d’agradar la idea, ha d’haver-hi personal, dos professors per grup com a mínim i una intenció educativa darrere”. Així i tot, segons Gorina, a les escoles de primària cada vegada és més habitual sortir a fora: “Ho trobo genial, els infants aprenen molt a l’aire lliure és una transformació de moltes les escoles de Catalunya”. Gorina afegeix els avantatges del model educatiu: “Els infants no han d’estar tot el dia quiets, poden fer servir els racons de lectura, observar els animals dels parcs del costat, parlar en rotllana...”

En ser preguntada sobre quina és  la situació dels instituts respon: “Als instituts les relacions que s’estableixen són diferents, tenen un altre tipus de necessitat. A l’hora del pati, fan esport i parlen entre amics”.

Florencia Scarpato: “El moviment del cos ajuda a connectar amb els altres”

La situació de pandèmia i la sensació de risc afecta l’aprenentatge dels alumnes. La psicòloga especialitzada en EMDR, Florencia Scarpato, explica que en una situació de perill continuat, el sistema nerviós pot arribar a col·lapsar-se. Per tant, per a Scarpato l’espai més segur serà el més adient per aprendre, on l’infant se senti lliure i en calma.

A més, Scarpato posa èmfasi en adoptar mesures que puguin prevenir estres i traumes generats per la crisi sanitària en els infants. Una de les eines més efectives és el moviment del cos i proposa fer exercicis físics a l’aire lliure, com per exemple la dansa, per ajudar als infants a connectar amb l’entorn i els altres de manera saludable.

Notícies relacionades