Publicitat

Laura Riba: “La COVID-19 s’ha instrumentalitzat per legitimar la violència cap a les persones que es desplacen”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

L’entitat ciutadana STOP Mare Mortum, que treballa per pressionar políticament per la consecució de vies segures per a les persones que migren i demanen asil, ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) amb la conferència Vies legals i segures per accedir a drets i protegir la vida. Lluita ciutadana davant de polítiques migratòries de mort impartida per l’activista Laura Riba. En aquesta ha fet un dibuix de la situació i de la manca de vies segures per a la migració tot i que aquest 2021 (segons dades de l’ACNUR) s’ha marcat el màxim històric de persones desplaçades al món, 82,4 milions de persones. Riba ha atès elCugatenc després de la seva intervenció.

Al 2017 el Parlament de Catalunya va prendre el compromís de construir un corredor humanitari. Aquell mateix any vam viure la major mobilització per l’acollida a nivell europeu. Què ha passat perquè quatre anys després encara no tinguem el corredor ni moltes altres opcions de vies segures?

– Hi ha una connexió clara entre la mobilització de la ciutadania i la incidència política. STOP Mare Mortum i moltes altres entitats vam treballar molt a un grup de treball del Parlament per arribar a la resolució. Tot i tenir-la aprovada, cal seguir de prop la política perquè no quedi només com una declaració i perquè tingui dotació pressupostària i el compromís de l’administració pública en la seva execució. Tenir figures com la de Ruben Wagensberg, que havia estat actiu al carrer i després ha esdevingut diputat, ajuda perquè ha pogut cuidar el procés i mantenir la pressió.

Precisament perquè és a la institució, no es podria anar més ràpid?

– Bé, hem de pressionar amb l’objectiu que l’administració pública s’ho apropiï ja que ho ha aprovat.

El context fronterer és europeu i generalment les polítiques són estatals. Què pot fer el Parlament?

– Tot i que la competència és de l’Estat, hi ha escletxes per a l’administració catalana i els ens locals. També les universitats poden emetre visats d’estudi, que són una forma de crear ponts.

Pel que fa a l’acollida, Catalunya tindrà més competències. Pel que fa al corredor, fins ara les experiències europees han estat privades i com a pla pilot. Això obre portes i Catalunya hauria de fer el mateix: demanem que es comenci per un pla pilot amb un nombre no gaire gran de persones per després convertir-ho en una acció permanent.

A la conferència has parlat del Pacte Europeu de Migracions i Asil que tot just es debat. Explicaves que discursivament es ven com un canvi de model i que a la pràctica aprofundeix en l’externalització de fronteres i en el retorn. Passa el mateix a Catalunya i a Espanya?

– Penso que la mobilització ciutadana ha permès que l’administració públic estigui més disposada a treballar aquestes qüestions, tot i que és evident que fins ara ha estat més discursiu que real. Moltes vegades les administracions s’escuden en la manca de competències tot i haver possibilitat de fer algunes accions.

Com ha impactat la pandèmia sobre les migracions i les peticions d’asil?

– Ho veurem sobretot durant el 2021 i els anys següents. Al 2020 van arribar menys persones pel tancament d’aeroports, que és la principal via d’entrada de persones a Espanya. Tot i que inicialment es preveia que les persones amb necessitat de refugi es poguessin desplaçar, a la pràctica no ha estat així. Aquesta situació se suma a la gestació d’una crisi econòmica a diversos països d’Àfrica per la pèrdua de llocs de treball i de les remeses arribades des de la península. Per això augmenten les arribades per vies més perilloses.

La COVID-19 s’ha instrumentalitzat, especialment durant els mesos més durs de la pandèmia, per sumar-la al discurs de la seguretat, de la protecció de l’estil de vida europeu... Ha estat una excusa per bloquejar fronteres i per legitimar la violència cap a les persones que es desplacen.

Sobre la taula hi ha el discurs de l’onada, de l’arribada massiva... tot i que al 2020 van venir moltes menys persones que els anys precedents. És possible, de fet, que durant els propers anys en siguin més tenint en compte les que no van poder migrar al 2020.

– També cal sumar el gran nombre de persones que sí que van arribar però no van poder accedir als procediments de protecció perquè les oficines estaven tancades. Aquestes persones també intentaran accedir als seus drets de protecció internacional. Ho veurem durant els propers anys coincidint amb un moment de creixement del discurs xenòfob.

STOP Mare Mortum denuncia l’externalització de fronteres.

– És un dels pilars de la política migratòria europea. S’amplia el radi de fronteres amb acords bilaterals amb estats, que es fan a canvi d’uns suposats beneficis de la ciutadania d’aquells països. A la pràctica se’ls hi deriva l’execució del control migratori. És a dir, se’ls paga per contenir la migració.

Líbia és el cas més greu. Europa ha d’entendre que el tercer país amb qui es pacta és segur per a les persones que migren. Però Líbia és un estat fallit, controlat per milícies, amb molta violència i explotació de les persones.

Demaneu la presa de noves accions però, sobretot, que les formes de garantir vies segures que ja existeixen s’apliquin.

– Exacte. El corredor humanitari, per exemple, és un mecanisme que s’ha aplicat molts cops en el marc de conflictes armats. Ara volem que s’apliqui de forma permanent.

Les vies legals i segures existeixen però depenen de la voluntat política. Per exemple, la llei espanyola preveu que es pugui demanar asil a les ambaixades espanyoles però el mateix Estat ho intenta bloquejar. Per tant, volem que les vies ja existents es materialitzin i que tinguin més abast, com el reassentament i la reubicació, que s’apliquen de forma mínima.

Esteu en contacte amb les fronteres?

– Tenim contacte amb xarxes que treballen a la frontera sud. També tenim un projecte jurídic d’acompanyament i estada digna a persones que es troben a camps de refugiats de Grècia. Hem arribat als tribunals per assegurar la protecció d’aquestes persones en concret i per promocionar les vies legals i segures.

Notícies relacionades