Laura Gené: “No tinc por, dono la cara i seguiré lluitant”

Foto: Dionisio Giménez

“Em presento per donar la cara i per dir a la policia i a la fiscalia que no m’amago i que el que vam fer al rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona va ser defensar l'ensenyament públic, i que ho tornaríem a fer les vegades que facin falta”. No li ha tremolat la veu a aquesta dona, llicenciada en Ciències Polítiques, ni s’ha acovardit davant els cotxes dels Mossos d'Esquadra que una i altra vegada s’han vist amb l’obligació de circular per davant de l'Ajuntament, fet que ella ha atribuït a l’ordre de crida i cerca que des de fa dies pesa sobre ella. “Fa un mes –ha prosseguit Laura– que tres companyes van ser detingudes, i ara quatre més, de Gràcia, Sant Andreu, de Barcelona i jo mateixa, de Sant Cugat, estem en crida i cerca. No tinc por, no hem fet res dolent i demano que es revisi punt per punt aquest procés, que s'arxivi, ja que hi ha molts errors, moltes acusacions que no es corresponen amb els fets objectius, amb la veritat”.

El procés judicial de Som 27 i més té el seu inici a la primavera de 2013, quan uns 200 estudiants de la UAB van ocupar el rectorat per exigir el compliment dels acords democràtics presos en l'assemblea del Claustre. Aquests punts, votats i aprovats per estudiants, professors i treballadors de la universitat, exigien, entre altres reivindicacions (algunes procedien de les mobilitzacions contra el Pla Bolonya), el rebuig a la pujada del 66% de les taxes universitàries i l'exigència dels títols de transport públic per als estudiants. Després de la vaga, i després de l'ocupació del rectorat, el conflicte va entrar en una fase superior d'enfrontament, ja que el rector no només no va atendre les demandes plantejades pels estudiants, sinó que no va acceptar el diàleg amb els representants elegits pel Claustre. Un d'aquests representants era Armengol Gassiot, secretari general de la CGT-Catalunya i professor de la UAB.

Aquest enfrontament es va saldar amb l'obertura d'una causa judicial incoada pel ministeri fiscal, amb la petició d'unes penes desorbitades d’11 anys i cinc mesos per a 20 dels acusats, i amb una multa administrativa complementària, fixada inicialment en prop de 400.000 euros, que més tard va quedar reduïda a 11.000. La petició fiscal contempla també l'estranya (per no dir delirant) penalització dels processats (fossin culpables o no) de no accedir durant cinc anys a la universitat, per la qual cosa, òbviament, de concretar en una hipotètica sentència, molts d'ells no podrien acabar els seus estudis. Per als set processats restants, grup en el qual hi ha Laura Gené, el fiscal demana 13 anys i nou mesos de presó. La duresa d'aquestes penes ha alarmat la comunitat educativa, que aquests dies ha reclamat una mica de seny en un procés que molts qualifiquen no només de desorbitat, sinó que neguen d'arrel els delictes incoats per la fiscalia als estudiants.

Xavier Pellicer: “Tot això són tres voltes més d'una bogeria incomprensible”

El representant d'Alerta Solidària, Xavier Pellicer, ha estat especialment crític amb la “composició progressista del rectorat” i molt especialment contra la vicerectora, Sílvia Carrasco. “Resulta incomprensible que aquesta militant d'ICV elaborés una llista negra que més tard lliuraria als Mossos d'Esquadra, amb els noms dels estudiants que van participar en l'ocupació del rectorat, i que fet i fet van servir per processar 27 d'ells. Com és possible –es pregunta– que la policia i el govern de la Generalitat qualifiquessin a aquests companys com una banda armada molt perillosa? Un disbarat. Laura està fent un gran esforç per lluitar contra aquesta adversitat institucional, té una situació complicada, ho sabem, però compta amb el nostre suport i solidaritat, i esperem que s'acabi com més aviat millor aquest contrasentit, un contrasentit que ara se suma als presos polítics i la situació general de Catalunya”.

L'última intervenció, aquesta de Maria Sirvent (CUP), ha estat, igualment, de suport a Laura Gené. “No és delicte defensar l'ensenyament públic, sinó tot el contrari. Des de la CUP volem expressar el nostre suport i solidaritat a la Laura, com també ho fem a totes les dissidents polítiques que pateixen persecució i presó. Tirarem endavant”.

Notícies relacionades