L’Ajuntament crea un protocol per abordar les violències sexuals als espais públics d’oci

Fotos: Jordi Pascual

Nascut d’un procés participatiu, l’Ajuntament s’ha dotat d’un protocol per abordar les violències sexuals als espais públics d’oci, un document coordinat per l’àrea de Drets Socials, Igualtat, Ciutadania, Salut i Infància i amb l’auditoria de l’Observatori Noctámbul@s. El document, que parteix d’una anàlisi prèvia i també proposa una comissió de seguiment i avaluació, preveu actuacions a fer per part de la ciutadania en general, per les entitats organitzadores i per part de l’Ajuntament.

Alhora, proposa tres graus d’implementació de les mesures. El grau elevat es reserva per a les festes on s’implementi el Programa de Prevenció en oci nocturn, un document que s’aplica en paral·lel. El grau intermedi és per a les festes on no s’aplica aquest protocol. El grau més baix és per a les festes organitzades per entitats adherides al protocol i per a les Festes Majors dels barris, permetent així que es mantinguin els protocols autogestionats que ja s’han creat en espais com les places de la Festa Major i en el marc d’algunes entitats.

El grau d’aplicació suposa prendre més o menys accions: des de la campanya comunicativa, l’adhesió al protocol i els materials de sensibilització que s’exigeixen a les entitats adherides fins a la lectura d’un manifest, requisits de contractació d’artistes i la presència de punts lila informatius o d’actuació per als graus alts. Aquestes són les accions previstes en funció del grau d’aplicació:

Es preveuen tres nivells de punt lila –un per a cada grau–. El d’atenció està contemplat en el grau més alt i ha de tenir un equip professional capaç d’atendre les víctimes d’agressions LGTBIfòbiques i masclistes, parelles itinerants i la col·laboració amb les persones referents de les entitats, a més d’altres elements com garantir un espai tranquil amb una zona reservada per parlar amb les víctimes. El punt informatiu, per al grau intermedi, no té cap equip professional però pot recollir la informació i derivar els casos al Servei d’Informació i Atenció a la Dona o al Servei d’Atenció Integral LGTBI. El mateix passa amb els punts lila autogestionats, que hauran de tenir una formació prèvia. En els tres tipus de punts lila es registraran els casos detectats.

També es contemplen formacions de quatre hores per als referents de les entitats, per a la Policia Local, per al personal de l’Ajuuntament i per al personal tècnic de l’àrea de Cultura, a més d’altres accions formatives no obligatòries. “L’objectiu del protocol és reduir les violències sexuals identificant-les, definint accions per a l’abordatge i amb un treball transversal i coordinat”, ha defensat Marta Cremades, membre de l’Observatori Noctámbu@s en la presentació pública del protocol aquest dimecres per la tarda. També esperen que els espais d’oci privats es puguin sumar a la iniciativa.

En conseqüència els actors implicats en les accions vinculades al protocol són l’Ajuntament, una tècnica municipal referent per al protocol, l’equip del Programa de prevenció en l’oci nocturn, un referent de cada entitat que s’adhereixi al protocol –que ha de participar en una formació específica i traslladar l’actuació al conjunt de l’entitat–, els cossos de seguretat i d’emergències i el personal de seguretat privada. També es fa un esment a la població en general a qui es demana corresponsabilitat i implicació per rebutjar les agressions, detectar situacions, informar-se i oferir suport. A més, es dissenyen circuits d’actuació específics.

Pots veure el protocol complet a continuació:

La mirada de les entitats

Maribel Guillamón, fundadora de Noestàsola, una de les entitats participants en el procés d’elaboració del protocol que va començar al gener de l’any passat, valora molt positivament l’obertura a la ciutadania i defensa que la proposta final ha de servir per unificar els protocols que ja existien a la ciutat, reconeixent la feina feta per col·lectius amb una preocupació feminista. Reconeix que la pandèmia ha alterat el calendari i el format de les sessions però valora molt positivament que s’hagin tingut en compte les propostes i també demana posar èmfasi en la formació: “És molt important saber com actuar quan una noia demana ajut”.

Des de Noestàsola defensen una mirada feminista transversal en totes les polítiques públiques, amb exemples específics com tenir en compte la perspectiva de gènere en l’urbanisme i també demanen que les campanyes de sensibilització siguin continuades. Tot reconeixent el protocol com un marc teòric, Guillamón recorda que la base del canvi és l’educació per evitar agressions i perquè, quan n’hi hagi, no es qüestioni la víctima ni es legitimi l’agressor.

Anna Sala, membre d’Hora Bruixa, per la seva banda, defensa el protocol com una eina més que no ha de substituir el funcionament dels espais que ja tenien el seu propi protocol, ja que defensa que cada espai té les seves pròpies característiques. Tot reivindicant la tasca feta a la Festa Major Alternativa i posteriorment estesa a altres places de la Festa Major, ha agraït que durant el procés participatiu s’hagin tingut en compte les experiències prèvies.

Tot i això, des d’Hora Bruixa adverteixen que bona part de les agressions sexistes i sexuals es donen en espais d’oci privats i que, per tant, s’ha de treballar per actuar en aquest espais. També demanen que es tingui en compte que l’aplicació del protocol depèn d’unes persones responsables i que, per tant, s’ha d’ajustar a les capacitats de les entitats per aplicar-lo.

Bona part de les peticions de les entitats, ha explicat Cremades, es duran a terme en el marc del grup de seguiment i avaluació, un espai creat amb la intenció de vetllar per la bona implementació i la millora del propi protocol. Es preveu fer una reunió anual on, més enllà dels representants de les entitats, participin tècnics municipals de diverses àrees.

En el procés participatiu han fet aportacions les entitats següents: Adventícies, ASC Nostre Club, la Ciranda, Comissió Feminista de la Floresta, Comissió de Gènere de l’Escola Ciutat d’Alba, elCugatenc, DesPlaça Jove, Dissidència sònica, Escola de Música Tradicional, Castellers de Sant Cugat, Gilgal Solidari, Hora Bruixa, Noestàsola, Sotasons i la Unió Ciclista Sant Cugat.

Un treball sorgit d’una anàlisi prèvia

El protocol presentat aquest dimecres ha tingut una diagnosi feta a través d’una enquesta en línia que han respost 161 persones, un 80% de les quals dones. D’allà s’extreuen dades rellevants com que un 55% de les dones intenten anar sempre acompanyades pel carrer –davant d’un 38% d’homes–, que un 41% ha patit tocaments no desitjats o que un 49% ha sofert la insistència davant la negativa. També que la violència més freqüent és en forma de bromes i floretes perquè no es perceben com a violència amb tanta facilitat com l’agressió o l’assetjament sexual físic.

La tinenta d’alcaldia de Drets Socials i Igualtat, Núria Gibert, també ha recordat que un 20,9% de les agressions que es donen fora del marc de la parella són en espais d’oci. Parla del masclisme com un fenomen estructural que cal afrontar des de diversos fronts, entre els quals hi ha el de l’oci, amb l’activació d’un protocol que, diu, ajunta agents i actors de l’àmbit. Ha fet un agraïment especial a les entitats que hi han participat i a les que, com la FMA, les places de Festa Major i la Comissió Feminista de la Floresta, havien fet protocols propis abans que l’Ajuntament n’elaborés el seu.

Notícies relacionades