Publicitat

La zonificació escolar dificulta l’existència d’escoles de barri

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

“A Mira-sol 15 famílies no han pogut entrar a la primera opció i dues ens hem quedat sense escola de proximitat”, explica Jaume Valldeperas, que el curs vinent haurà de portar la seva filla a l’escola l’Olivera, a Volpelleres, tot i haver demanat el Ciutat d’Alba i el Turó de Can Mates, les escoles més properes al seu domicili, com a primeres opcions en la preinscripció. El seu és un dels casos recorreguts als serveis territorials amb el suport de les Associacions Federades de Famílies d’Alumnes de Catalunya (aFFaC), evidenciant les disfuncions de tenir dues zones escolars.

Aquest model, explica Xènia Amorós, representant de la Coordinadora d’AFAs al Consell Escolar Municipal (CEM), suposa posar a competir les escoles públiques entre elles en base al seu projecte pedagògic. Quan un centre escolar esdevé especialment atractiu, pot tenir molta més demanda que oferta i això genera que moltes famílies quedin excloses d’aquest centre i redistribuïdes per altres escoles de la seva zona o de l’altra. “A Sant Cugat hi ha més segregació escolar que residencial, amb escoles que concentren fins un 20% d’alumnat amb necessitats educatives especials i d’altres que no arriben a l’1%”, denuncia Amorós.

Preguntada per l’efecte crida que pot generar el nou projecte de l’escola la Mirada i que, en conseqüència, l’escola al nou edifici exclogui gent del barri davant de l’alta demanda; l’alcaldessa, Mireia Ingla, respon que el CEM treballarà sobre la zonificació escolar sense plantejar necessàriament un canvi ja que, segons diu, “no tenim necessitat de canvi perquè la majoria de famílies entren en la primera opció”. El conseller d’Educació, Josep González-Cambray, que també va participar en la roda de premsa de presentació del projecte de la Mirada, va dir que en un context de davallada demogràfica serà més fàcil garantir una distribució equilibrada de les inscripcions.

Amanda de Luis, membre de la comissió de sostenibilitat de l’AFA del Joan Maragall, dubta que hi hagi un canvi de zonificació ja que, veient la proposta de la Mirada i mantenint la zonificació, considera que s’aproxima més a una escola de ciutat que de barri. “Cal prioritzar l’escola de barri”, defensa tot dient que mantenir el model actual suposa aprofundir en el racisme d’algunes famílies que decideixen no portar els seus infants a les escoles on més famílies nouvingudes hi ha, “és un sistema fallit perquè crea guetos i, encara que a Sant Cugat no és especialment evident, quin sentit té portar els infants a escoles llunyanes mentre ens diuen que totes són excel·lents?”

“Triar escola és un privilegi perquè suposa poder desplaçar-te a portar els fills i perquè has de tenir el nivell cultural suficient per saber què és un projecte pedagògic”, denuncia Amorós, “el més ideal per evitar la segregació és tenir poques escoles a elegir”. El debat topa alhora amb una descompensació de places ja que, segons les darreres dades d’inscripció, sobren moltes més places en primera opció a la zona B (48) que a la A (3) als centres públics mentre les concertades religioses segueixen perdent demanda –a les públiques han sobrat 18 places i a les concertades 81 un cop assignades les totes les places, segons les dades facilitades per Amorós.

Una zonificació amb conseqüències en l’aprenentatge

Fa anys que la Coordinadora d’AFAs situa sobre la taula el debat de la zonificació escolar, amb propostes com ara la zonificació dinàmica que tingui el domicili com a nucli de la zona amb un número definit d’escoles a escollir al seu voltant. Però aquest debat es reobre periòdicament ja que la rotació de famílies i de les juntes de l’agrupació d’AFAs dels centres públics de la ciutat precisa de tornar a explicar els termes del debat cada poc temps. Hores d’ara, diu Amorós, tot just tornen a posar el tema sobre la taula tot i que encara no s’ha obert la discussió per prendre una posició com a Coordinadora.

En aquest debat preocupa especialment el risc de segregació escolar. “Hi ha estudis que demostren que als centres on es concentra molt d’alumnat vulnerable, en 15 anys els alumnes vulnerables van 2,5 anys per darrere que la resta de companys pel que fa a l’aprenentatge”, apunta Amorós, defensora de la barreja d’orígens i classes com a element de cohesió i de reducció de les desigualtats, “per això sempre dic que l’escola, com a mínim, ha de representar la realitat del seu entorn”.

Segons un informe d’Obrim l’Educació (2020), una iniciativa de la Fundació Bofill, Sant Cugat es troba entre els 44 municipis de més de 10.000 habitants amb més segregació escolar de Catalunya. Ocupa la posició 34 en dissimilitud a primària i la primera (empatat amb Badalona i Barcelona) a secundària. “A les AFAs lluitem per una educació pública de qualitat i per aconseguir-ho la zonificació actual hauria d’acabar”, defensa de Luis.

Un problema ambiental

La distribució d’infants per escoles llunyanes als seus domicilis també suposa un repte des d’una perspectiva ambiental tenint en compte que molts dels desplaçaments acaben fent-se en cotxe. “Tenim el cotxisme a les venes i hi ha una màniga ampla per part de les autoritats, que no sancionen moltes de les infraccions de les famílies que van a recollir els infants en cotxe a la porta de l’escola”, denuncia Valldeperas, “ara les escoles públiques es venen com un producte i, alhora, generen un problema de mobilitat”.

El pare, a més, explica que l’Ajuntament ha mostrat permissivitat amb els padrons falsos –famílies no empadronades a la ciutat que escolaritzen les seves criatures a centres santcugatencs– per permetre que no es trenqui l’arrelament arran de l’expulsió de les classes populars per la crisi habitacional: “No ho criticaré i està bé que ho reconeguin però això no ha de passar perquè algunes famílies no puguem anar a l’escola que tenim a tocar de casa”.

Amorós se suma a la mirada de Valldeperas tot dient que el context d’emergència climàtica també és un motiu per canviar la zonificació escolar. De Luis li suma l’element del veïnatge: “Si vivim a prop de la resta de famílies, podem demanar que recullin els nostres infants un dia que no puguem fer-ho però això difícilment serà possible si vivim molt lluny de l’escola i de la resta de famílies”.

La lluita encaixa perfectament amb la Revolta Escolar, una mobilització per pacificar els entorns escolars i reduir els nivells de contaminació que a Sant Cugat s’ha impulsat des de les AFAs del Joan Maragall, el Collserola i el Gerbert d’Orlhac, on també està implicada de Luis: “Tot depèn de quina mirada política hi ha en quant a l’educació pública. Si volem les mateixes oportunitats també hem de cuidar els pulmons dels nostres infants”.

Paral·lelament avancen iniciatives per una mobilitat sostenible per anar a l’escola: des de projectes de camins escolars segurs com a la Floresta o al Pi d’en Xandri a pacificacions de l’entorn com al Ciutat d’Alba passant també per l’impuls del bicibus, una trobada de famílies per anar en bicicleta plegades a l’escola; una proposta que a nivell local va néixer al Pi d’en Xandri i que s’ha estès per altres centres de la ciutat.

Pendents del debat del CEM

Amorós confirma que el compromís de l’alcaldessa i de la regidora d’Educació, Pilar Gorina, per revisar la zonificació en el marc del CEM es comença a aplicar tot i que de moment, explica, tot es basa en una anàlisi acurada feta per les tècniques municipals. Posteriorment s’haurà de debatre la proposta en el marc de la comissió permanent del CEM. Segons Amorós, s’haurà de triar entre tres opcions: zones fixes, dinàmiques/concèntriques o una combinació de les dues.

La representant de la Coordinadora d’AFAs diu que l’objectiu és poder tenir una proposta al setembre per ratificar-la a l’octubre. Després d’això, caldrà elevar la proposta als serveis territorials del Departament d’Educació, “que normalment accepten la proposta que surt del municipi”. En aquest sentit, Amorós celebra que hagi quedat enrere la idea de fer una zona única, proposada al mandat anterior i que tem que empitjoraria les disfuncions de segregació i mobilitat explicades en aquest article.

Notícies relacionades