La Unipau tanca el curs d’estiu cridant a aturar el sistema d’apartheid global

Foto: Jordi Pascual

Després d’una setmana de reflexions al voltant de les fronteres físiques i mentals, el curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) ha acabat amb la conferència de cloenda de Luca Gervasoni, president de Lafede.cat. En la seva intervenció, amb què ha intentat concentrar algunes dels aprenentatges i temes tractats durant els darrers dies ha fet un paral·lelisme entre l’apartheid de Sud-Àfrica i el sistema actual.

A ulls de Gervasoni, també amb una certa voluntat de generar incomoditat, les desigualtats travessen el món, essent especialment importants les de lloc de naixement, que no oculten les més tradicionals vinculades a la classe i el gènere. La manca d’oportunitats, la pobresa i les guerres provoquen moviments migratoris que a ulls de la dinàmica global han de ser aturats, d’aquí la importància de les fronteres.

En aquest marc, el president de Lafede.cat considera que la seguretat ja no es considera un dret sinó que s’ha de comprar, tal com demostren les persones refugiades que busquen un lloc seguir on residir-hi. Paral·lelament el món desenvolupat es tanca en ciutadelles envoltades de fronteres verdes –per importar matèries– i vermelles –per prohibir l’entrada de persones migrades. El sistema s’acaba de perfeccionar amb el control intern i l’aplicació de mesures suposadament antiterroristes que serveixen en última instància per perseguir la dissidència.

És en aquest marc que les ONGs catalanes federades a Lafede.cat aposten per un nou sistema basat en la justícia global. Aquest és un terme que fa anys que és sobre la taula tot i que mai ha arribat amb força al debat polític. Gervasoni diu que s’ha d’educar per una ciutadania global, el que passa per reivindicar l’amor a totes les persones i que això no sigui considerat bonisme. Tot plegat passa per mobilitzacions, viatjar, defensar el concepte en tots els àmbits i, també, votar partits que fomentin aquesta mirada.

 

La segona de les grans accions a fer és aturar el negoci de la guerra, que actualment suposa 1,8 bilions de dòlars a nivell mundial. A nivell individual Gervasoni proposa fer objecció fiscal a la despesa militar, canviar de bancs i donar suport a campanyes com la de Boicot, Desinversions i Sancions a l’Estat d’Israel. Defensa que també s’han de prendre mesures per reconèixer les persones que defensen aquests valors, aconseguir una nova governabilitat global en què la ciutadania tingui un paper central i aconseguir que les accions individuals –estalvi, consum i treball– siguin conseqüents amb aquestes idees.

El president de la Unipau, l’economista Arcadi Oliveres, ha recordat que les fronteres s’expliquen per l’oposició a les migracions i que aquestes es donen per les desigualtats del sistema capitalista. Recorda que amb els diners destinats al rescat bancari s’hagués pogut acabar 200 cops amb la fam al món segons els càlculs de les Nacions Unides.

A més, denuncia la lògica extractiva de les principals economies mundials i de les empreses trnasnacionals mentre se sotmet els països més pobres a situacions inestables i deutes –amb els seus corresponents interessos– inassumibles. Prenent les xifres d’Oxfam Intermón, Oliveres insisteix que avui dia les 26 persones més riques del món tenen tanta riquesa com la meitat de la població mundial. A més, diu que entre aquestes grans fortunes es troba Amancio Ortega, propietari d’Inditex.

A l’igual que Gervasoni, Oliveres també ha cridat a algunes possibles solucions. Al seu parer el canvi ha de passar per tenir la informació del que passa, fomentar debats i diàlegs amplis, canviar a poc a poc l’economia a través d’iniciatives de l’economia social i solidària i, finalment, practicar la desobediència civil. Amb aquestes dues intervencions ha clos un curs d’estiu dedicat a les fronteres. Aquí pots recuperar les entrevistes que elCugatenc ha realitzat en el marc d’aquestes jornades.

Notícies relacionades