Entre la sobreinformació i els lligams amb el poder, els mitjans locals a debat

Fotos: Jordi Pascual

Que la ciutat tingui quatre mitjans de referència, TOT Sant Cugat, Cugat.cat, Televisió de Sant Cugat i elCugatenc, és una bona notícia per a tothom, per als propis mitjans i per a la ciutadania. Aporten temes diversos, punts de vista diferenciats i, fins i tot, models diferents. Aquest és el principal acord entre els seus representants en el debat sobre mitjans de comunicació organitzat pels Amics de la UNESCO, moderat per Francesc Carol i celebrat dimecres a la tarda a l’Arxiu Nacional. A partir d’aquí, però, les diferències són evidents.

Tots apel·len a la deontologia periodística davant una societat sobreinformada i a una funció de donar a conèixer allò que passa a la ciutat. Si bé, enmig de la immediatesa i internet, hi ha dos mitjans –TOT i Cugat.cat– que aposten per informar ràpid si el fet noticiable s’ho val. Ho ha deixat clar el director del TOT, Josep Maria Vallès: “No podem esperar tres dies a publicar”, el que no implica no contrastar la informació, una tasca bàsica que també reivindica la directora de Cugat.cat, Mònica Lablanca: “És important contrastar més del que es fa habitualment en alguns mitjans”. elCugatenc, però, representat en el debat pel coimpulsor i membre de l’assemblea ciutadana Xavier Boix, relativitza la importància de la immediatesa i, sobretot, de les xarxes, interpretant-ho com “l’inici d’una informació o una eina per amagar altres informacions rellevants”. Romà Ventura, director de Televisió de Sant Cugat, considera, però, que no s’ha de generalitzar sinó que cada mitjà té el seu model en funció del tipus de periodisme que vol fer i els seus recursos.

Malgrat les diferències, tots quatre ponents coincideixen a dir que Twitter i la resta de xarxes socials en cap cas poden substituir la tasca feta des dels mitjans. Tot el que allà s’explica és informació però en mans del periodista està contrastar-la fins poder publicar una notícia, article o reportatge veraç. Alhora, adverteix Lablanca, a les xarxes socials no hi és tothom i, per això, no poden servir com a baròmetre de la societat. Boix també fa una crítica als polítics que empren les xarxes amb la intermediació de gabinets de premsa, el que distorsiona la seva visió. Alhora, Ventura crida a saber apartar-se de les xarxes, que molts cops, assegura, esdevenen un espectacle sense gaire interès informatiu.

Queda, per tant, la feina del dia a dia, les redaccions disposades a fer trucades, apropar-se a gent i fer d’altaveu de les entitats. “Vosaltres sou els nostres lectors i cal que tinguem una relació estreta”, defensa Vallès tot reconeixent les limitacions que tenen tots els mitjans davant una ciutat amb moltes entitats i actes. Lablanca i Ventura posen els seus mitjans a disposició de les entitats, sempre acceptant que hi ha una priorització i limitacions, mentre Boix, acceptant que elCugatenc té una redacció petita, defensa les entrevistes prèvies o posteriors com una forma no només de donar a conèixer la tasca que fa el teixit associatiu santcugatenc sinó també d’aprofundir-hi una mica més que només anunciant un acte.

Les empreses, però, també han de lluitar al mateix temps amb una redefinició total de l’espai comunicatiu. Internet, la caiguda de vendes del paper, la cada cop més important presència de les imatges... Sant Cugat va veure morir al 2015 el Diari de Sant Cugat justament, reconeix Vallès, per la davallada de vendes, mentre el grup TOT Mèdia ha pogut mantenir el TOT per ser gratuït i, per tant, arribar a un públic més ampli. Si bé, el director del TOT reconeix que el paper continua tenint un valor que es transforma; si bé, això pensen almenys Lablanca i Boix que veuen clarament com el paper està tendint cap a la reflexió mentre la informació més pura és cosa d’internet i la ràdio. Ventura, davant la tant apel·lada crisi del periodisme, toca de peus a terra tot i que amb un toc d’optimisme: “Hi ha espai per a totes les coses que es facin bé”.

Però fer les coses bé també implica sostenibilitat econòmica. I per part del públic ha vingut la gran pregunta: Com afecten les subvencions a la feina? –i a aquestes se li poden sumar els grans anunciants–. Vallès diu que el TOT té un 95% dels ingressos per publicitat, la majoria comerços privats i, per tant, assegura que no es veuen condicionats. Lablanca explica que Cugat.cat com a mitjà públic (un 80% del pressupost ve de l’Ajuntament) tenen un Consell d’Administració i un Consell Assessor que vetllen per la independència i pluralitat marcades al Contracte Programa. A més, el Consell de l’Audiovisual de Catalunya també els controla per fer un toc d’atenció si es desvien de la neutralitat.

Boix, per la seva banda, explica que elCugatenc es vol deure sobretot a les subscripcions però, alhora, es blinda amb un codi ètic de publicitat que permet potenciar petits anunciats i una assemblea ciutadana en què els propis lectors implicats poden prendre decisions. Finalment, Ventura adverteix que tots els mitjans tenen algú al darrere i de com s’estructura aquest algú –més col·lectivament o menys i amb més o menys dependència econòmica– depèn el tipus d’informació que publica.

Notícies relacionades