La municipalització de l’aigua haurà de passar per l’AMB

Foto: Jordi Pascual i Malarrassa

Una sentència obliga a l’Ajuntament a dependre de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en tot allò relacionat amb la gestió de l’aigua. Per això, els propers passos de la municipalització hauran de fer-se d’acord amb l’AMB, que com a titular de la gestió. Tot i que no s’ha integrat el servei, està obligada a decidir el model de contracte o gestió directa, com passa amb el transport urbà. La tinenta d’alcaldia de Transparència, Lourdes Llorente, explica que es treballa amb l’entitat metropolitana per veure com es pot encaixar la municipalització amb aquest context de gestió metropolitana.

Des de la seva creació, l’AMB ha estat la titular del servei d’abastament d’aigua a tots els municipis metropolitans però amb un matís: “El servei de subministrament d’aigua per al consum humà en determinats municipis metropolitans es pot prestar per mitjà de formes de gestió específiques, directes o indirectes, sens perjudici que, en el cas de les modalitats de gestió indirecta i un cop extingit el contracte administratiu, el servei municipal s’incorpori al servei metropolità integrat”.

El Consell Metropolità va canviar aquest article del Reglament Metropolità del Servei del Cicle Integral de l’Aigua. La modificació d’abril del 2017 incloïa un punt clau que permetia que municipis com Ripollet i Sant Cugat comencessin els tràmits per a la municipalització del servei: “Mentre no s'adopti un acord d'integració al servei metropolità dels serveis municipals que actualment presten els ajuntaments, aquests seguiran prestant-los en la forma i modalitat que considerin escaients”.

La gestió i abastament de l’aigua no estan integrades i això fa que la majoria de municipis (23) estiguin en mans d’Aigües Barcelona, Empresa Metropolitana de Gestió del Cicle Integral de l’Aigua (SA), empresa mixta amb l’AMB i la Sociedad General de Aguas de Barcelona (Agbar). Precisament l’empresa mixta i Agbar són les empreses que van presentar el contenciós que ha donat peu a aquesta resolució. Sant Cugat i cinc altres municipis, en canvi, no tenen una gestió mixta i depenen totalment de Sorea (filial d’Agbar).

La sentència del passat 20 d’octubre deixa sense efecte diversos dels punts de la modificació promoguda pel Consell Metropolità al 2017, entre els quals el que permet que els ajuntament siguin autònoms mentre no es produeixi la integració. Llorente reconeix que això genera incertesa i que treballen a nivell intern i amb l’AMB per seguir amb el procés de municipalització, que haurà de tenir el vist i plau del Consell Metropolità. Per ara el tripartit no avança quines fórmules han començat a estudiar tot i que la tinenta d’alcaldia explica que l’opció més ambiciosa seria un canvi legislatiu del funcionament de l’AMB.

En aquestes converses, explica Llorente, el vicepresident d’Ecologia, Eloi Badia (En Comú Guanyem), s’ha mostrat favorable a la recuperació de la gestió pública de l’aigua, una decisió que, en qualsevol cas, haurà de consensuar amb més forces polítiques per aconseguir la majoria suficient. Mentrestant, el tripartit espera un informe de la intervenció sobre la liquidació del contracte amb Sorea (que data del 1974) i l’aprovació de l’informe sobre els pros i contres de la internalització del servei, que, segons Llorente, és favorable a la municipalització.

La tinenta d’alcaldia explica que arran de la tramitació d’aquests informes, l’empresa concessionària els ha demanat tots els expedients elaborats fins el moment. També diu que han rebut una carta instant-los a aturar tot el procés tenint en compte les responsabilitats en les quals incorrerien en cas de decidir la forma de gestió d’un servei sobre el qual no són competents. N’ha facilitat el final de l’escrit:

Per aquest motiu, és exigible, en base al principi de responsabilitat per la gestió pública i lleialtat institucional, deixar sense efecte els tràmits i actuacions dutes a terme fins ara, procedint al seu arxiu, havent-se obligatòriament d’abstenir de continuar aquest expedient o qualsevol altre amb aquesta finalitat, en tant que un eventual exercici de la competència sobre el servei d’abastament d’aigua i la seva modalitat de gestió, seria 4 clarament nul de ple dret, a la vegada que podria derivar en responsabilitats de diferent índole.

Míriam Planas, membre d’Aigua és vida, plataforma que aposta perquè la gestió del cicle integral de l’aigua sigui pública, diu que aquesta és una pràctica habitual de les empreses: “Amenacen amb contenciosos, acaben posant-los i de tant en tant sona la flauta i els hi donen la raó. Alguns juristes parlen d’abús de poder que fan amb els diners de la factura de l’aigua”.

L’Aigua és vida fa una valoració similar a la del govern, és a dir, la sentència no suposa que s’hagi d’aturar la municipalització però aquest camí haurà d’estar participat per l’AMB. Segons Planas, Sant Cugat es troba davant una oportunitat única per tirar endavant la municipalització, que defensa que ha de ser el més local possible ja que considera que la sentència és un toc a l’autonomia local: “L’AMB ha fet una gestió opaca de l’aigua i, de fet, al 2012 la va posar en mans d’Agbar amb la constitució de la societat mixta [que va ser impugnada i finalment avalada pel Suprem]”.

Sorea, per la seva banda, ha respost a la petició d’aquest diari remetent-li un comunicat de premsa en què defensa que la sentència deixa clar que la competència és de l’AMB: “La modificació impugnada de l'article 3 infringeix les competències atribuïdes legalment a l’AMB, al permetre el manteniment de la titularitat municipal del servei d’abastament d’aigua per un període indeterminat, sense fixar límits temporals ni reconeixement de la situació d’excepcionalitat o transitorietat que suposaria aquesta situació”.

L’empresa concessionària diu que, en conseqüència, ha de ser l’AMB la que ha determinar com s’ha de gestionar el subministrament de Sant Cugat: “Sorea continuarà prestant el servei d’abastament d’aigua fins que l’AMB exerceixi la seva competència, reconeguda en la sentència referenciada. Volem transmetre un missatge de tranquil·litat a la població perquè el servei d’abastament està totalment garantit i seguirem treballant pel municipi amb el mateix compromís i rigor que hem mantingut sempre”.

L’afer ha sorgit a la llum a nivell local en una roda de premsa de Junts per Sant Cugat. Cristina Paraira, regidora del grup municipal, ha aprofitat l’oportunitat per demanar de nou la documentació que s’hagi generat fins el moment, com l’informe de viabilitat de la municipalització. “La sentència diu clarament que s’han d’aturar tots els procediments iniciats pels municipis i que és l’AMB qui ho ha de fer”, explica la regidora tot dient que a partir d’aquí hi ha marge d’interpretació pel que fa a quina gestió fer i si s’aplica a un únic municipi o a tota la metròpoli.

Notícies relacionades