La Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès proposa replicar el model d'habitatge cooperatiu d'Amèrica Llatina

Fotos: Jordi Pascual

10 anys després de la marxa que va fer arribar prop de 5.000 persones migrades a Madrid per demanar canvis en la proposta de reforma de la llei d'estrangeria, reivindicació a partir de la qual va néixer la Federació d'Associacions d'Immigrants del Vallès (FAIV), 26 entitats de tota la comarca s'han trobat diumenge a Sabadell per celebrar l'aniversari i seguir amb la lluita. Les properes fites són replicar el model de cooperatives de suport mutu d'Amèrica Llatina i eliminar la llei d'estrangeria en favor d'una llei de ciutadania.

Hugo Colacho, membre de la FAIV, explica que, havent constatat que les administracions públiques no garanteixen el dret a l'habitatge, és la societat civil la que s'ha d'organitzar per fer efectiu aquest dret. La proposta és constituir una cooperativa que repliqui el model de suport mutu de l'Amèrica Llatina, és a dir, una empresa social constituïda per treballadors que autoconstrueixen els seus habitatges.

La iniciativa encara és troba en una fase incipient però segueix la línia marcada per la FAIV des de fa anys. La federació ja va aconseguir anys enrere que és reduïssin els anys de residència per accedir a habitatges socials. Són lluites que, explica Colacho, s'han hagut de fer municipi a municipi i amb un focus especial a Sabadell, d'on són bona part de les entitats que conformen la federació.

Però aquest no ha estat l'únic èxit de la FAIV. Colacho també reivindica que gràcies a la marxa del 2009 es va aconseguir que les dones migrades sense papers víctimes de violència de gènere no fossin expulsades del país directament si denunciaven i que si el judici reconeixia l'agressió obtinguessin un permís de residència de 5 anys. "Com anaven a denunciar si s'arriscaven a haver de marxar i deixar els seus fills amb el maltractador?", es pregunta Colacho, "per això les dones migrants assassinades eren percentualment més que les autòctones".

En els èxits relatius aconseguits en el treball al voltant de la llei d'estrangeria del 2009 les entitats hi van jugar un paper central però també alguns polítics. Colacho agraeix especialment la implicació del PSC, ERC i alguns diputats del PP però, adverteix: "Llavors no hi havia Vox i qui va impulsar una reforma de la llei d'estrangeria que ens criminalitzava en un moment econòmic complicat era un govern del PSOE. No vam dubtar a dir-los feixistes".

Una reforma integral de la llei d'estrangeria

La clau, però, és canviar el concepte i passar d'una llei d'estrangeria a una llei de ciutadania. Aquesta és una altra de les grans propostes de la FAIV en el seu 10è aniversari. Tal com han explicat en la taula de debat que han dedicat a aquest afer, la federació proposa 102 canvis en l'articulat, començant pel títol.

La idea és que la llei és concebi com a norma de ciutadania global que tingui en compte també les migracions vinculades al canvi climàtic. Per a fer-ho proposen, entre d'altres, l'eliminació dels Centres d'Internament d'Estrangers (CIEs) i la seva conversió en albergs així com la reducció dels anys d'espera per aconseguir la regularització i la nacionalitat.

La FAIV també proposa crear un Institut Nacional i Autonòmic de les Migracions que pugui fer propostes i controlar els abusos de l'Estat. Davant el creixement del feixisme, proposen més drets i deures com, per exemple, atorgar la nacionalitat a totes les víctimes d'agressions racistes. "Hem de reduir els tràmits burocràtics i fomentar la discriminació positiva", defensa la federació.

La FAIV compleix 10 anys en un moment complex a Amèrica Llatina, d'on són bona part de les entitats que la conformen. Per això hi ha hagut espai per denunciar els crims contra líders socials a Colòmbia amb l'entitat Colombia Humana, per oposar-se a la repressió a Xile de la mà d'immigrants xilens que miren amb preocupació els assassinats d'estat i el comportament policial i milar al servei del president Piñera i per rebutjar el cop d'estat a Bolívia, on actualment es troba Eriberto Watta, membre de la junta de la FAIV.

Tot i que bona part de les entitats que conformen la federació són d'Amèrica Llatina, també hi ha associacions africanes, algunes de països concrets i altres panafricanes, i també d'Àsia, de Pakistan i Índia. En un moment de creixement de la xenofòbia i l'extrema dreta, la FAIV es postula com una aposta a favor del veïnatge i en contra dels estereotips.

Notícies relacionades