José Napoleón Montoya: “Per què hauria de tornar a un país on sé que la meva vida està en perill?”

Fotos: Jordi Pascual

És un dels dos refugiats que des de fa pocs mesos ha arribat a Sant Cugat, convivint amb una família de la ciutat i fent un esforç per trobar una feina que li doni estabilitat. José Napoleón Montoya va fugir del seu país, El Salvador, per escapar de la mort i, diu, espera no tornar pequè sap que representaria jugar-se la vida. Va arribar al nostre país perquè la seva germana ja vivia aquí i a la ciutat gràcies a Refugees Welcome Catalunya, que el va posar en contacte amb una família santcugatenca amb qui conviure encara a l’espera de tenir l’asil formalitzat, un tràmit que en alguns casos pot allargar-se més de dos anys. Atén elCugatenc durant la Festa de Tardor, quan l’entitat Qgatsud va convidar a Refugees Welcome al seu estand per donar-se a conèixer, una presentació que es repetirà amb un acte el proper 16 de novembre a dos quarts de vuit de la tarda a Cal Temerari.

Quina és la teva història?

– Sóc d’El Salvador i vaig venir a Sant Cugat el passat mes de setembre. Des de llavors estic vivint aquí.

Per què vas venir?

– Per amenaces a mort per extorsions que el meu cap no va poder pagar. Com no les va poder pagar, vam ser perseguits i vaig fugir.

Vas venir aquí perquè coneixies algú?

– Vaig venir a Espanya perquè aquí tinc una germana que, quan va saber el que estava passant, va decidir que me’n vingués. Però no visc amb ella sinó amb una família que m’ha acollit a Sant Cugat.

Com vas aconseguir contactar amb la família d'acollida?

– Abans vivia a Barcelona i després vaig venir aquí perquè vaig passar la meva primera fase del programa d’asil. Refugees Welcome em va aconseguir una casa a la ciutat.

I com és viure aquí després d’aquesta experiència?

– Està molt bé. És un canvi de vida molt gran.

Abans de tenir casa a Sant Cugat, com vivies?

– Amb altres cinc nois que estan en la mateixa situació que jo, demandants d’asil. Quan demanem l’asil no tenim ni permís de treball i per això ens mantenen a tots a un pis. Quan passes un període de sis mesos, t’has de moure. Va ser llavors quan Refugees Welcome em va ajudar a trobar la casa.

Què et sembla la ciutat després d’aquests mesos vivint aquí?

– És molt maca però ara tinc el repte de trobar feina el més aviat possible per tenir ingressos personals.

No has treballat des que vas venir?

– No perquè no vaig obtenir el permís fins el mes d’agost però com estava acabant una formació professional, de la qual acabo d’acabar les pràctiques, no tenia temps a buscar-ne. Ara ja vaig deixant currículums per totes bandes. A veure si puc trobar alguna cosa.

Quines dificultats t’has trobat per demanar asil a Espanya?

– La falta d’informació. No sabia que persones que com jo fugen dels seus països poden acollir-se a programes que els poden ajudar. Vaig visitar uns advocats públics que no sabien que una persona que fuig del seu país pot entrar a un programa d’asil. No va ser fins sis o set mesos després que vaig poder-hi participar. Llavors vaig anar a l’organització CEAR (Comissió Espanyola d’AJut al Refugiat), que m’ha guiat i ajudat en tot el procés.

Ja tens l’asil oficialitzat?

– Encara està en tràmit però mentre es tramita et donen un permís de treball de sis mesos que has d’anar renovant. Això et dóna l’oportunitat de treballar. Fins el moment si busquen o t’ofereixen feina, no tens res que acrediti que pots fer-ho. Ara ja no tinc aquest problema, si trobo una ocupació, treballaré sense saltar-me la llei per no tenir documents.

Et sents ben acollit més enllà de la família amb la qual convius?

– Sí. No he passat cap experiència de racisme ni d’exclusió. Mai m’han dit res. Potser he tingut sort però mai m’han ofès.

Tens por a represalies per haver fugit?

– No, aquí no hi ha ni la meitat de delinqüència de la que existeix al meu país. No m’he trobat ni he vist gent que em pugui fer res.

Et queda família allà?

– La meva mare i la meva germana encara viuen a El Salvador. Parlo periòdicament amb elles, sobretot en cap de setmana.

T’agradaria tornar?

– No, i espero no fer-ho perquè per què hauria de tornar a un país on sé que la meva vida està en perill? Sóc una persona amb cinc sentits. Sé que si vull que em passi alguna cosa, he de tornar al meu país. Seria anar a buscar la meva mort. No he pensat en tornar ni crec que ho pensi mai.

Ara la teva principal ocupació és trobar feina.

– Sí, i regularitzar la meva situació, poder fer la meva vida aquí.

T’han donat algun motiu per no agafar-te a alguna feina ara que ja has començat a buscar?

– Bé, quan només tenia el passaport no em podien agafar perquè no tenia els papers. Ara tot just he acabat la meva formació. Espero poder anar a molts llocs a deixar el meu currículum i veure què tal. Seria una nova experiència.

Ja tens experiència. Quin és el teu ofici?

– Sóc del camp logístic. Tinc molta experiència. Tant de bo em surti alguna cosa aviat.

Categoria: 

Notícies relacionades