Publicitat

José García Cueva: “Les empreses certificadores blanquegen l’explotació a Almeria”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT) ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) amb la conferència Ma d’obra barata (i deslocalització) per sostenir el capitalisme a càrrec de José García Cueva i Joanna Moreno Michels en què han aprofundit en la precarització, abús laboral i accions contra el medi ambient que es donen a l’“horta d’Europa” a Almeria. El “mar de plàstic”, amb un impacte ambiental evident, se suma a la sobreexplotació de l’aigua, la manca d’inspeccions laborals, de protecció dels treballadors, sous per sota del Salari Mínim Interprofessional (SMI) i moltes altres pràctiques nocives que aprofundeixen en les desigualtats i que reprodueixen empreses de l’agricultura convencional i també de la biològica.

Denuncieu que la certificació ambiental i laboral és paper mullat. Què cal fer perquè sigui una eina útil i real?

– Les institucions han de fer complir les seves pròpies normes i, en alguns casos, com amb la llei d’estrangeria, fer canvis importants. Pel que fa a les empreses certificadores, han quedat al descobert perquè la majoria blanquegen l’explotació a Almeria. Creiem que ho fan de forma conscient i ho mantenen perquè és el seu negoci.

Amb altres organitzacions, pressionem perquè hi hagi canvis en benefici de les condicions laborals i ambientals. Pel que fa a l’agricultura biològica, ens hem de plantejar quin model volem. No tot val! Tenir el certificat bio però explotar recursos i persones no està bé.

Quina capacitat té el consumidor per saber quines opressions hi ha al darrere d’un producte?

– És difícil tenir tota la informació. Des del sindicat intentem difondre tota la que tenim i això ha evidenciat les males pràctiques d’algunes empreses, com Haciendas Bio. Quan es coneixen les marques, els consumidors poden fer pressió perquè hi hagi canvis reals.

Andalusia es dedica sobretot a l’exportació. En quin punt es troba l’agroecologia com a alternativa a aquest model?

– Hores d’ara la majoria de la producció que es fa sota els hivernacles és per al consum internacional i, a nivell estatal, per a Catalunya i el País Basc principalment. Tot i això, hi ha companys i companyes que fan iniciatives agroecològiques reals, amb consum local. Aquesta és l’aposta lògica perquè no té sentir produir una hortalissa a 2.000 quilòmetres de distància d’on es consumirà.

Les dificultats són enormes. Ho estan aconseguint?

– Les grans empreses fan tot el possible per evitar que guanyin força. Malgrat les dificultats, hi ha experiències d’agroecologia i de grups de consumidors que funcionen. Però la solució real és canviar el sistema posant els mitjans de producció al servei dels treballadors i les treballadores. L’economia s’ha d’afrontar des del decreixement, tenint en compte l’impacte ecològic de la producció, com s’ha posat ara sobre la taula amb la campanya sobre el consum de carn. Hem de recuperar els ecosistemes rurals.

Denuncieu la sobreexplotació de l’aigua. Arribarà un moment en què no n’hi haurà. Sense aigua no pot haver horta.

– Tot i ser neoliberals, les empreses plantegen solucions a través de l’Estat. Demanen la instal·lació de plantes dessaladores, que es paguen amb diners públics, tant la construcció com el consum d’energia que precisen. Ja n’hi ha al Campo de Níjar, generant problemes ambientals per l’excés de sal al seu entorn.

Bona part de les persones que hi treballen són estrangeres i no tenen els documents en regla.

– Exactament, prop d’un 30-40% són persones sense documentació. Han de treballar tres anys a l’espera d’aconseguir el contracte que els permeti regularitzar la situació. Quan passen els tres anys hi ha tot tipus d’abusos: els demanen que paguin les quotes de la seguretat social, que donin diners... És una condemna a la misèria absoluta.

La solució als problemes dels països empobrits no és el capitalisme sinó el foment de moviments d’alliberament, sobirania, independència... Mentre això no passa, la gent que fuig buscant una vida millor ha de tenir documentació a l’espai Schengen perquè es pugui buscar la vida a qualsevol país d’Europa.

Manca de protecció quan se sulfata, no arribar al SMI... Denuncieu molts abusos i demaneu més inspeccions. Han funcionat les anunciades per la ministra Yolanda Díaz?

– A Huelva una mica. A Almeria menys per les reticències de la cap d’inspecció. Les inspeccions han servit per mostrar l’explotació tot i que no han tingut les conseqüències que esperàvem. En alguns casos hi ha motius per aplicar la legislació penal. En lloc de fer-ho, hi ha hagut ordres d’expulsió als treballadors irregulars. Davant d’aquesta situació d’excepció, cal tenir més mitjans.

Heu pogut visibilitzar alguns casos a través dels mitjans internacionals. Per què els estrangers i no els andalusos?

– Tant els mitjans locals com els estatals estan condicionats. Rafael Correa deia en una entrevista que la llibertat de premsa és del propietari de la impremta. Passa això mateix. Els diaris com Ideal i La Voz de Almería estan plens de publicitat del sector.

En canvi, els mitjans internacional sí que en parlen; en part perquè volen denunciar la situació perquè seria escandalosa al seu país. Ara bé, una part dels mitjans internacionals estan mediatitzats per interessos d’altres lobbies empresarials. És una guerra entre ells. Si es maten, ens és igual; nosaltres volem visibilitzar la nostra situació.

Diego Cañamero, Sánchez Gordillo... Els mitjans estatals no només no visibilitzen sinó que us posen al focus per criticar-vos.

– Ens ho hem trobat històricament perquè som un sindicat que aposta per l’acció directa i que vol canviar el sistema. Qualsevol acció que fem pot ser criminalitzada. A Almeria ho fan acusant-nos de ser agents al servei d’algú. A mi mateix em van dir al 2000 que estava al servei d’Herri Batasuna. Estem acostumats i forma part de l’estratègia d’intoxicació.

Notícies relacionades