Jorge Guardiola: “Un euro és un vot, quan consumim votem les empreses”

Fotos: Jordi Pascual

Professor universitari d’economia aplicada i membre de l’Instituto de la Paz y los Conflictos de la Universitat de Granada, Jorge Guardiola ha estat el segon ponent de la primera de les jornades del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (UNIPAU) per parlar d’una economia no violenta, un paradigma que, tem, no es pot donar en el marc del capitalisme. A les seves classes altera el temari per aportar una visió crítica davant les desigualtats i les violències actuals i, com de moment no li ho han prohibit –bromeja– deu ser que està emparat per la llibertat de càtedra.

Si plantegem l’economia no violenta com una alternativa és perquè el sistema actual és violent?

– La pobresa i la desigualtat són violències estructurals. Sempre estem en crisi perquè són milers les persones que passen gana i múltiples els atacs al medi ambient. Si això passa és perquè té una legitimació cultural. Ens cal un canvi que permeti visibilitzar els aspectes negatius del sistema. Cal dir que la desigualtat genera més malalties mortals, pitjor salut, menys confiança entre les persones... Hem de tenir una cultura que ens permeti visibilitzar-ho i, alhora, buscar alternatives.

Com ha de ser un sistema per considerar que estem en una economia no violenta?

– Solidari, empàtic, respectuós... Com es trasllada a la realitat? Doncs, per exemple, mirant les despeses de l’Estat, si es gasta més en l’exèrcit que en educació haurem de canviar-ho. Necessitem més dotació de les partides que generen benestar alhora que ser menys coercitius i confiar més en l’aprenentatge i rectificació de les persones.

És un canvi molt ampli, acabar amb el capitalisme o repensar-lo de cap a peus...

– Clar, perquè actualment tot gira al voltant dels diners. No es tracta de ser enemics del progrés sinó d’entendre que es pot progressar des d’altres direccions.

Llavors, mentre hi hagi capitalisme, hi ha alguna forma de construir una alternativa no violenta? És l’economia social una mostra real d’això?

– El sistema cooperatiu n’és bona mostra, sí. Un consumidor pot deixar de pagar diners a una empresa que no li importa el benestar i decidir donar-lo a una que sí. Es poden tenir diners a bancs que inverteixen en sectors dubtosos o apostar per cooperatives que es preocupen per crear bé comú. Un euro és un vot, quan consumim votem a les empreses. És molt important canviar el consum.

La majoria de gent, però, quan compra no es fixa en tots els valors que hi ha al darrere de cada producte.

– I és un problema, d’aquí el que deia de legitimació cultural de la violència. Ens cal més sensibilització, començant per les aules. Se pressuposa que a cap persona li agrada esclavitzar una altra. Llavors, per què quan consumim prenem decisions que impliquen un mal a terceres persones?

Per això l’aposta educativa, ajustar un temari per tenir una mirada més crítica...

– L’educació és un pilar bàsic. Podem crear consumistes que facin mal a persones i al medi ambient o crear persones responsables i amb valors. Les persones hem de ser felices no fent mal a la resta sinó ajudant-nos mútuament.

Moltes persones comparteixen la teva tesi però no ho demostren consumint i en la resta d’accions que ho poden fer efectiu.

– Cal lligar una cosa amb l’altra. Hem de crear normes socials que ho estipulin. De fet, si penso una cosa però em faig una altra, creo una dissonància cognitiva que em crea malestar. El dilema està en com creem polítiques públiques que permetin unir l’acció amb el pensament. És un repte que potser s’escapa de l’educació perquè ens quedem en la consciència i ens costa arribar a l’acció.

Notícies relacionades