Javi Orellana: “Als camps de refugiats tot segueix igual i s’ha acusat ONGs de tràfic de persones. La repressió desmobilitzaˮ

Fotos: Cedida per Javi Orellana i Movil Kitchen

El col·lectiu la Floresta contra las fronteras s’ha organitzat també com a grup de suport al projecte Movil Kitchen, la iniciativa creada inicialment per l’ONG Acción Directa Sierra Norte i que avui dia ja és una realitat a l’illa grega de Lesbos. La iniciativa es basa en un contenidor d’un camió adaptat per ser una cuina on servir àpats a les persones refugiades concentrades en els camps. Durant tot el mes de gener i febrer, el grup de suport florestà recull aliments per portar-los a Lesbos i enfortir el projecte. Ho fan cada diumenge a la plaça del Poble (oficialment plaça Miquel Ros) i entre setmana a l’estudi Leve de la mateixa plaça. El col·lectiu es coordina amb la florestana Inés Marco, que actualment és a l’illa i ja fa uns mesos va portar roba recollida al barri, i per això ajusta la recollida a les necessitats reals; bàsicament aliments no caducs com llegums seques, fruits secs, pasta, llet, oli i sucre, entre d’altres.

Javi Orellana és membre de la Floresta contra las Fronteras i un dels implicats en el grup de suport a Movil Kitchen. Fa uns mesos va visitar els camps de refugiats i ha conegut de primera mà el bloqueig en què es troben milers de persones al país hel·lè. L’activista, que avança que busquen nous punts de recollida i més suports, ha atès elCugatenc per via telefònica.

El projecte de Movil Kitchen neix a la Sierra de Guadalajara de la mà d’Acción Directa Sierra Norte. Com arriba a la Floresta?

– A través d’una de les companyes de la Floresta ens arriba el contacte amb el Julio García [impulsor del projecte]. A més, nosaltres ja teníem preocupació i contacte amb les persones refugiades perquè Inés va anar a Lesbos al setembre, quan ja vam fer una recollida de roba. Quan ens vam decidir per col·laborar amb el Movil Kitchen, ens vam decidir per fer unes jornades per recollir suports al projecte. A partir d’aquella trobada a la qual va venir el propi Julio, al novembre passat, vam decidir seguir-hi implicats. A Julio el vam conèixer a l’acte tot i que ja havíem parlat de la iniciativa i n’havíem fet seguiment parlant per telèfon.

L’acte va servir per donar a conèixer Movil Kitchen aquí.

– Sí, tot i que Julio feia ja gairebé quatre anys que va als camps i el projecte en si potser va uns tres anys que és en marxa. Va arreglar un camió per convertir-lo en cuina i va poder estar tant al continent com a Lesbos. Ha vist que a l’illa hi ha més necessitat.

Llavors, el projecte és un tràiler que serveix aliments?

– També hi ha una nau on es donen els dinars i just al costat hi ha una altra nau compartida on es fa pa. Ara per ara el projecte és això i té tot el sentit si es té en compte per què va néixer. Julio es va preocupar de veure que les racions que es servien eren minses i de mala qualitat. Ara hi ha tres altres projectes que serveixen àpats a Lesbos. Les instal·lacions del Julio són professionals perquè ell s’ha dedicat tota la vida al càtering i ha impulsat el Movil Kitchen quan s’ha jubilat. Mentrestant, ha buscat aliances arreu de la Península per poder mantenir el projecte. Hi té persones i grups de suport al País Valencià i a Catalunya, entre d’altres.

La campanya que heu iniciat és per recollir aliments i seguir servint àpats.

– Sí, però no és l’únic objectiu. Amb la campanya volem recollir menjar, diners i trobar persones disposades a fer una aportació mensual. Evidentment, des de la Floresta contra las Fronteras seguim treballant més enllà del suport a Movil Kitchen, donant suport també a la Inés i fent difusió de la problemàtica que sofreixen les persones refugiades.

Quines garanties té la ciutadania per assegurar-se que la seva aportació arriba on ha d’arribar?

– Doncs el primer a destacar és que principalment demanem menjar a petició del Julio. Si dones un quilo d’arròs, difícilment podrà tenir un altre ús. L’objectiu és enviar-ho amb vaixell i omplir el magatzem per seguir treballant sobre el terreny. En el cas de donatius de diners, si vols pots tenir un contacte molt proper. Jo mateix he pogut anar a conèixer el projecte i properament hi aniran altres companys.

Sembla que els mitjans s’han oblidat de les persones refugiades. Què et vas trobar quan hi vas anar? Tot és igual que quan l’assumpte obria les portades dels principals mitjans?

– Diria que fins i tot estan pitjor. Fa poc va morir un noi de 24 anys pel fred perquè al camp de Moria hi ha molts talls elèctrics. Ahir [dijous 17 de gener] hi va haver un incendi que va cremar tota una tenda on vivien 150 persones. No hi va haver víctimes però es va demanar si hi havia algun pla de desallotjament i no hi ha hagut resposta. Hi ha moltes deficiències, com ara el cablejat elèctric deficient i al costat de tubs d’aigua que degotegen. La gent viu en tendes de campanya i l’espai és molt reduït.

L’únic canvi és que ha minvat l’arribada de migrants perquè Turquia ha posat en marxa la guàrdia costanera. Però al camp no canvia res, les entrevistes per demanar l’asil o el canvi de segell es donen a un any o any i mig vista. La gent arriba desinformada i no sap que si quan arriben a Grècia demanen l’asil a aquest país, es queden vinculats necessàriament a l’Estat grec. També s’ha acusat de tràfic de persones a ONGs que treballen en el rescat i l’acollida de les persones que arriben en pasteres. La repressió desmobilitza.

Quin paper juguen les autoritats gregues?

– Perquè no t’acusin de tràfic de persones el protocol marca trucar a la guàrdia costanera grega. No n’he tingut contacte directe però el camp de Moria és vergonyós. Està gestionat per una entitat evangelista, EuroRelais, que té a la gent confinada: potser unes 7.000 persones en l’espai de dos camps de futbol. A més, no et deixen entrar si no ets d’aquesta organització. És una situació dura i l’espai no està ben preparat per a dutxes, neteja i el fred. No només és responsabilitat de Grècia, també ho és de la Unió Europea.

Què s’hi pot fer?

– Nosaltres aportem el nostre gra de sorra amb els aliments però constantment tenim el debat entre l’assistencialisme urgent i la visió més política, de responsabilitat.

Com ho afronteu a la Floresta contra fronteras?

– De moment ens centrem en el suport a Movil Kitchen. Per això també farem un pic –un àpat per recollir fons– a Can Masdeu per recaptar diners al març. A més, seguim en contacte amb la Inés, que és allà i es quedarà un temps més encara. També hi ha companyes que tenen previst anar a Lesbos i a Atenes. La idea és seguir amb el suport i plantejar-nos què podem fer des d’una perspectiva més política. Per això parlem amb entitats que donen suport a immigrants a Catalunya.

Notícies relacionades