Jaume Buch: “Fins que Refugees Welcome no hem portat persones refugiades, no n’hi havia cap a Sant Cugat”

Fotos: Jordi Pascual

Va acudir a la darrera Festa de Tardor de la mà de l’associació Qgat Sud per presentar l’entitat Refugees Welcome, de la qual n’és coordinador de la branca catalana. La seva tasca és trobar refugiats que necessiten un lloc on viure i socialitzar i posar-los en contacte amb persones disposades a acollir-los a casa seva a canvi d’un lloguer baix. Així, s’aconsegueix la inclusió social i es facilita l’acollida fins i tot abans que l’Estat acabi els tràmits per concedir-los l’asil. Ara per ara Jaume Buch manté l’entitat gràcies a un conveni amb l’Ajuntament de Barcelona però, amb la mirada fixada a l’Àrea Metropolitana, té el repte de fer créixer l’associació per ajudar més gent, el que passa perquè ajuntaments com el santcugatenc també hi facin un cop demà. I no seria gens desgavellat perquè a la ciutat ja hi resideixen dos refugiats gràcies a ells i ja hi ha més voluntaris disposats a acollir. El 16 de novembre es presentaran de nou a Cal Temerari.

La iniciativa de Refugees Welcome va néixer a Alemanya. Com arriba a Catalunya?

Tot va començar al 2015 a Alemanya amb dos joves que tenien una habitació buida al seu pis. Veient que arribaven moltes persones refugiades, van posar un anunci al Facebook que es va fer viral. Per això van decidir crear una entitat. Poc temps després es va reproduir a diferent països, ara ja hi és a 14. A Catalunya vam aterrar al maig del 2017 perquè l’Ajuntament de Barcelona tenia una gran demanda social de gent que volia proporcionar un habitatge a les persones que acabaven d’arribar. Ja actuàvem a Madrid i ens van proposar portar la iniciativa aquí.

En els darrers mesos hem vist que els refugiats es troben amb barreres per entrar a Europa. Com ho fan?

– Per moltes barreres que s’hi vulguin posar, les persones que volen arribar ho fan per qualsevol canal. És una llàstima que no hi hagi vies legals i segures per a persones que tenen una protecció internacional garantida. Les vies il·legals comporten un risc important per a la seva integritat i una despesa econòmica que nodreix l’economia submergida i la criminalitat.

Malgrat les dificultats, al juny el Ministeri tenia més de 28.000 demandes d’asil pendents de resoldre. Ja hi ha molta gent aquí que sol·licita l’asil i que estan en una situació d’espera. Malgrat que dels 17.000 que s’havien de reubicar des de Grècia n’han arribat pocs, per molts altres canals han arribat i ja hi són aquí. Si la societat té ganes d’actuar, ja pot començar a activar-se. Si té ganes d’acollir o fer de voluntària, som un recurs.

Quin tràmit ha de passar un refugiat des que arriba al país fins tenir l’asil oficialitzat?

– A l’Estat espanyol sol·licita una cita prèvia a l’oficina d’asil i refugi, que ara pot trigar entre tres i quatre mesos. Una vegada tens la cita per fer l’entrevista, s’aporten tots els papers i justificació per demanar l’asil. En aquesta entrevista, el Ministeri de l’Interior mira si accepta tràmit o no la sol·licitud sense mirar el fons. De mitjana triguen dos anys per resoldre el cas a nivell individual. Si s’accepta a tràmit, passés a ser sol·licitant d’asil i reps una targeta vermella que no et permet sortir del país però t’identifica a nivell nacional. També entres a un programa estatal per als sol·licitants, amb unes condicions molt definides, uns terminis marcats i algunes ajudes.

Com són?

Hi ha tres fases. Primer, la d’acollida, en què les persones estan a un centre i reben formació de lingüística –bàsicament castellà–, assessorament jurídic, assistència psicològica... Els ajuden a fer els tràmits perquè s’assentin a la societat a la qual acaben d’arribar. Després, passats sis mesos, els donen un ajut per a la manutenció, un per al lloguer i, al cap de set o vuit mesos, obtenen el permís de treball. El problema és que per tenir l’ajut per al lloguer, necessiten tenir un contracte de lloguer però el mercat immobiliari té uns preus molt elevats, no fa contractes per habitació... També hi ha barreres lingüístiques i de treball, ja que habitualment es demana una nòmina abans de signar el contracte.

Són moltes barreres que provoquen que, malgrat que tinguin un ajut de lloguer, aquestes persones acabin al carrer o a albergs de sense sostre. Aquí entrem nosaltres! Contactem amb persones que tinguin com a mínim una habitació individual sense ús a casa perquè la puguin compartir amb alguna persona refugiada. Demanem que s’inscriguin a la nostra web, contactem amb ells, definim el perfil i, una vegada trobem un perfil similar entre les persones refugiades que hem entrevistat, els posem en contacte a través d’un itinerari de convivència.

"Volem crear una convivència d’igual a igual, que hi hagi una relació d’horitzontalitat"

És previ a tenir el dret d’asil?

Sí, durant els dos anys. El nostre valor afegit és entre la fase d’acollida i la d’integració. Com tenen uns diners per pagar el lloguer però són incapaços de trobar una habitació, els ajudem. Podem entrar en qualsevol altre moment però just aquí és on rebem més persones. Volem crear una convivència d’igual a igual, que hi hagi una relació d’horitzontalitat. Al final, fem companys de pis, un dels quals paga un lloguer a l’altre, i, a partir d’aquí, s’enriqueixen mútuament per l’intercanvi cultural i d’experiències.

Quants casos heu treballat?

– En tenim nou. En sis mesos hem demostrat que la iniciativa és totalment pertinent a Catalunya i podem fer molt més. Si bé, necessitem créixer una mica més a nivell de recursos humans per abraçar i aportar la resposta professional a les famílies que tenen ganes de tirar endavant amb una acollida.

Quanta gent sou i d’on traieu els recursos?

– Tenim un finançament de l’Ajuntament de Barcelona que es va acabar a mitjans d’octubre. Un cop presentats els resultats de la fase pilot, l’avaluació ha estat satisfactòria i han decidit seguir ajudant a aquesta iniciativa. De moment sóc jo sol amb molts voluntaris que he format. Sorgim de la societat civil i volem seguir així tot i que ens hem d’assegurar que, per fer un tracte professional, tenim personal dedicat exclusivament a això.

Hi ha un perfil model de refugiat o són molt variats?

– Hem entrevistat més de 45 persones i el perfil és molt variant. Si bé, hi ha algun patró. Per exemple, la majoria són homes –gairebé el 80%–, la mitjana d’edat és d’uns 31 anys i la nacionalitat majoritària és la veneçolana però representa un 17%, però n’hi ha 24 nacionalitats més; està molt repartit.

Hem definit molt bé els perfils perquè sabem molt bé què volem fer però també què no fem. Per exemple, no podem atendre persones necessitades d’asil que tenen una inestabilitat psicològica que podria provocar problemes de convivència. Malauradament no els podem encabir al nostre programa pel perfil de cases que tenim. A nivell de Barcelona i l’Àrea Metropolitana ens és difícil encabir famílies perquè els demanem un espai digne, no poden tenir una persona vivint al menjador durant sis mesos. Se’ls ha de respectar la intimitat. Això condiciona el perfil de famílies que, en molts casos, són una única persona.

Com sabeu que els perfils encaixen?

Identifiquem les motivacions, és a dir, que tinguin ganes de compartir pis i nodrir-se d’una experiència d’inclusió com és compartir pis amb una persona d’aquí. No és només tenir una habitació sinó que es generen unes dinàmiques i unes relacions que van molt més enllà de l’habitació que lloguen. Això passa per fer una xarxa d’amics des de dins, integrar-se a les entitats socials i de barri, trobar feina, estudiar... Quan parlem amb les persones refugiades, hem de veure que això els hi sembli bé, que encaixi amb la seva filosofia. Si no tenen cap motivació, no els podem donar sortida.

Per a les cases hi ha tres requisits. Primer, que tinguin una disposició de sis mesos mínim, perquè s’assenti la convivència i es puguin generar efectes inclusius. També els demanem que fixin un preu social, és a dir, que cobrin un lloguer just perquè els juts tenen un plafó màxim de 370 euros; els demanem que no els superin. En molts casos no volen cobrar el lloguer però sempre incentivem que ho facin perquè això dignifica la persona que ve a viure a casa teva. El darrer compromís és les condicions d’habitabilitat.

Què heu fet a Sant Cugat?

– Tenim dues convivències i bastants més cases. De moment, per les limitacions estructurals, estem mirant si val la pena fer més convivències a la ciutat. Crec que sí perquè hi ha una iniciativa social que des del juliol venim notant i el mateix Ajuntament va manifestar voler conèixer el nostre programa. De fet, Sant Cugat és ciutat refugi des del 2015. Sé que el consistori havia intentat fer arribar persones refugiades i fins que no les hem portat nosaltres no han arribat. Les dues persones han arribat al juliol i al setembre d’enguany.

És una ciutat amb un nivell de vida elevat, que ofereix oportunitats a nivell laboral però el preu de l’habitatge és elevat. Intentar desbloquejar un habitatge per llogar-la a una família refugiada té un cost molt elevat perquè s’ha de pagar el preu de mercat. En canvi, segurament hi ha molta gent a la ciutat que té habitacions lliures perquè els fills ja no hi viuen o per mil altres motius que suposa una dinàmica diferent. Aquestes persones no posaran al mercat immobiliari el seu habitatge però potser sí ho fan a la nostra web perquè fins al darrer moment poden dir si els hi sembla bé el perfil proposat.

Malgrat això, no teniu cap subvenció de l’Ajuntament.

– Esperem resposta perquè ja els hi vam fer una proposta per ser-hi presents i establir sinergies amb el teixit associatiu. Encara no sabem si finalment donaran suport o no al nostre projecte.

Categoria: 

Notícies relacionades