Itziar Caballero: “L’Estat ha de canviar la política d’asil perquè sigui protectora i no de denegació sistemàtica”

Fotos: Jordi Pascual

Recorda que elCugatenc és possible gràcies a les subscripcions
Tu també pots donar-li suport per 5 euros al mes Subscriu-t'hi

El crim organitzat ha forçat el desplaçament massiu de persones d’Hondures i el Salvador, una crisi humanitària que ha tingut en les caravanes que travessen Mèxic cap als Estats Units una de les seves majors expressions. Ara bé, la migració d’aquestes persones també té Europa com a destí. Així ho ha explicat Itziar Caballero, membre de la Comissió d’Ajut al Refugiat (CEAR) d’Euskadi, en el marc del curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau). Ha atès elCugatenc després de la conferència.

Has dit que el crim organitzat té connotacions diferents en funció del país. Per exemple, a Colòmbia és un terme que s’ha emprat per despolititzar les guerrilles. Què teníeu en ment que era el crim organitzat quan vau començar a treballar-hi en el projecte Huir para vivir?

– Són actors diversos, alguns dels quals reconeguts des de sempre, com el narcotràfic. També hem incorporat altres actors que actuen amb les mateixes dinàmiques, com ho és els sicaris emprats per empreses per fer-se amb el territori.

Per què vau considerar que era important portar aquest debat a Euskadi?

– Vam veure que cada any augmentava el nombre de persones d’Hondures i el Salvador que sol·licitaven asil a l’Estat espanyol. Cada any acompanyàvem més persones d’aquests països. Ens vam preguntar què passava ja que no hi ha dades oficials dels motius de les peticions d’asil. Amb els nostres acompanyaments vam veure que la majoria de persones venien a l’Estat per fugir del crim organitzat, especialment de maras i pandillas.

Interpel·leu l’Estat i les comunitats autònomes. Què es pot fer des d’aquí?

– L’Estat ha de canviar la política d’asil perquè sigui protectora i no de denegació sistemàtica. En el cas d’Hondures i el Salvador, l’Estat ha de reconèixer que les persones que fugen d’aquest tipus de persecucions han de ser protegides des del marc de la protecció internacional i del dret d’asil. Hores d’ara no és així.

Deies a la xerrada que més d’un 80% de les peticions d’asil són rebutjades. És comú a altres països d’origen?

– No només afecta a les persones d’Hondures i el Salvador però les persones d’aquests països fugen de maras i pandillas que intenten captar homes joves per formar-ne part o a dones joves com a esclaves sexuals. Són pràctiques que la relatora especial sobre noves formes d’esclavitud de les Nacions Unides ja ha reconegut com a formes d’esclavitud. Però qui fuig d’aquestes pràctiques o les seves famílies no tenen protecció. L’Estat respon que no entren en el marc de l’asil.

Hi ha un vincle entre el crim organitzat i les institucions?

– Depèn del context l’aliança varia. Un dels casos més extrems és Hondures, on a un judici per narcotràfic al germà del president, la fiscalia sud de Manhattan va evidenciar que el president havia rebut diners del càrtel de Sinaloa. En el cas de Bukele [president del Salvador], ha sortit a la llum com, sota l’interès de reduir la violència de maras i pandillas, va negociar aquesta rebaixa de la violència a canvi de beneficis carceraris i de tenir suport a la campanya electoral per part de les maras.

Bukele és un personatge que va ser idolatrat a nivell mundial per algunes declaracions i discursos.

– Això és el populisme, la simplificació de la realitat per fer semblar que al darrere hi ha qüestions que en veritat no existeixen.

Moltes de les persones que migren ho fan en caravana creuant Mèxic, on també hi ha vulneracions drets. Dius, a més, que el risc també és per a les persones defensores dels drets humans que acompanyen i estan pendents d’aquestes persones.

– Toquen els interessos del crim organitzat, que també utilitza la migració per fer negoci. Al camí, a més, hi ha captació de dones per a l’esclavitud sexual i laboral. Qui defensa les persones migrades i demana un trànsit sense violència toca els interessos d’aquests grups organitzats.

Una violència que impacta especialment sobre dones i persones LGTBI...

– Tant en la ruta com en origen. Amb els mandats heteropatriarcals, les dones seguim sent les que ens fem càrrec de les famílies i de les persones dependents. És a dir, són les que agafen els infants per ajudar-los a fugir del país per protegir-los.

En el cas de les defensores dels drets humans feministes, la persecució és perquè evidencien els vincles entre els actors. Pel que fa als col·lectius de diversitats sexuals i, en concret, persones lesbianes, gais i trans, les violències són diferents. En qualsevol cas, són perseguides perquè evidencien els mandats heteropatriarcals que són utilitzats pels totalitaris per controlar la població.

Feu èmfasi en el vincle entre el crim organitzat, el capitalisme i el cisheteropatriarcat. Per què és important remarcar aquestes condicions?

– La nostra intenció és revertir la situació. Per poder-ho fer o, mentrestant, protegir les persones que fugen del crim organitzat, hem de conèixer les causes. Òbviament el sistema capitalista és una de les bases del crim organitzat, que treballa des de la lògica capitalista fins portar-la a l’extrem. El seu objectiu final és enriquir-se. Sayak Valencia en diu capitalisme gore.

En el cas de l’heteronormativitat, ens permet entendre les lògiques de relació entre les persones en aquests entorns. Qui posa en qüestió la norma esdevé un perill per a qui vol mantenir el control de la població. Pots començar sent crític amb els mandats normatius sobre la diversitat però això et pot portar a més qüestionaments, a organitzar-te...

Notícies relacionades