Sant Cugat acull una reivindicació dels drets humans al món en plena crisi catalana

Fotos: Jordi Pascual

El Celler Modernista ha acollit la cloenda de la cinquena edició de Ciutats Defensores dels Drets Humans, un programa en què participen 16 municipis i set entitats i que permet portar activistes d’arreu del món, enguany 41, perquè expliquin les seves experiències als seus països. Aquest cop, però, s’han trobat amb una situació convulsa a Catalunya en què els drets humans s’han posat en entredit per l’operació policial desplegada per l’Estat en contra del referèndum. A la cloenda, alguns dels voluntaris han explicat que han estat dies durs però que en alguns casos han pogut parlar amb el públic dels actes que han fet –majoritàriament amb estudiants– sobre la situació al país, recollint inquietuds davant les càrregues de la Guàrdia Civil i la Policia Nacional durant el referèndum.

A l’acte, entre d’altres, ha acudit Xavier Masllorens, president de l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), una de les entitats col·laboradores. Sobre Catalunya explica que “estem en un moment delicat, a tot l’Estat, perquè hi ha una polarització creixent que determinats sectors minoritaris voldrien que fos més gran”. Per això aposta per “evitar la fabricació de l’enemic i parlar d’empatia, democràcia i reconèixer que totes les sensibilitats són legítimes” a través del diàleg. Però per fer-ho, reivindica, s’ha de desvincular democràcia de legalitat: “Des de fa uns 10 anys a Catalunya, Espanya, Europa, Turquia i altres països s’identifica democràcia a la llei però això no pot ser, perquè una majoria pot canviar-la”. Lamenta que mentre la llei no canvia, tot i estar deslegitimada, continua considerant-se no democràtic el que queda al seu marge.

Sobre el programa, destaca el valor del testimoni que arriba a molts municipis de la província de Barcelona i també a Girona. Un d’aquests testimonis, el de la pakistanesa Aliya Harir, el vam recollir en una entrevista després que la setmana passada expliqués el conflicte entre el Pakistan i l’Índia per la regió del Caixmir a Cal Temerari. “El que et pugui dir un testimoni que defensa els drets humans arriba molt més a la gent que no pas mil discursos que puguem fer durant l’any”, valora, “Són persones que fan de la seva vida una defensa d’aquests drets; el testimoni de persones coherents és insubstituïble”.

A la cloenda han intervingut dues de les activistes. En primer lloc, Diana Vella, una colombiana que ha apostat pel rap i el hip-hop com a mecanisme perquè els joves no vagin a la guerra, evitin el consum de drogues i es redueixin els embarassos adolescents. Explica que durant els darrers anys ha estat fent una aposta pel rap polític fins que, de sobre, va rebre la invitació per participar a Ciutats Defensores dels Drets Humans, un programa que reivindica com a punt de trobada i com a lloc per ajuntar “eines de defensa de la vida”. Com no podia ser d’altra manera, ha acabat la seva intervenció cantant.

En segon lloc, Aisha Dabo, periodista i ciberactivista per la pau a Gàmbia i el Senegal. Participa a Afriactivistes i té com a objectiu generar una plataforma que ajudi els activistes del continent perquè puguin desenvolupar projectes. Reconeix que, per la situació política, no ha estat una organització senzilla però posa en valor que, gràcies als voluntaris, s’hagi pogut desenvolupar la cinquena edició del programa. Diu que, gràcies al suport d’activistes com els de Ciutats Defensores dels Drets Humans, Gàmbia ha pogut superar la seva crisi interna. Ha acabat posant en valor el jovent africà i de tot el món: “Els joves l’Àfrica ens enfrontem a la injustícia”.

A l’acte també han participat representants dels ajuntaments de Sant Cugat i Sant Boi, de la Diputació i de Casa Amèrica. Tots ells han posat en valor la capacitat de trobada que té el programa, amb la capacitat de conèixer històries en defensa dels drets humans d’arreu del planeta, en alguns casos amb persones que fins i tot han estat a la presó pel seu activisme. Tampoc s’han oblidat de la situació política catalana, el que ha resignificat la cinquena edició ja que s’ha passat a parlar dels drets humans en clau catalana.

Notícies relacionades