Hernán Cortés: “Per culpa dels paradisos fiscals no sabem quanta riquesa hi ha al mónˮ

Fotos: Jordi Pascual

L’investigador en Desigualtats i Fiscalitat d’Oxfam Intermón i doctor en relacions internacionals ha participat al curs d’estiu de la Universitat Internacional de la Pau (Unipau) per impartir la xerrada Els paradisos fiscals. La llibertat de circulació dels capitals. Al final de la conferència ha atès elCugatenc.

Dius que les paradisos fiscals són un element vertebrador del sistema. Què significa?

– Són vies d’escapament a través de les quals els grans grups poderosos i rics poden moure els seus diners a l’ombra. En alguns casos són diners obtinguts de forma il·legal o alegal. Per això hi ha qui diu que els paradisos fiscals engreixen el sistema internacional capitalista perquè permeten tenir molta liquiditat i molt moviment de capitals. El gran argument dels grups per fer-ne ús és que garanteixen molta flexibilitat i poca burocràcia.

Moltes inversions de l’Àfrica i l’Índia passen per les illes Maurici, que és un dels grans paradisos fiscals del món. Quan se’ls pregunta a les empreses diuen que és un espai propici per a les inversions i que permet tenir una estructura base per invertir a Etiòpia, Kènia o Índia.

Per tant, estan vinculats a la globalització.

– Evidentment tot i que han anat evolucionant a mesura que la globalització s’estén. Hi ha una relació molt estreta entre l’evolució del sistema capitalista i com els paradisos fiscals permeten circular els diners més enllà dels grans centres financers com Singapur, Londres o Nova York.

Expliques que hi ha un debat irresolt sobre la fiscalitat a nivell mundial. En quins termes?

– Tot va començar al voltant del 2005 als Fòrums Socials Mundials i la creació de la xarxa de justícia social. Això va permetre estudiar els paradisos fiscals com un dels pilars base del sistema capitalista.

Després de les grans retallades comencen a sortir moviments com UK uncut, en contra de les retallades al Regne Unit. Amb ells es donen a conèixer casos com els de Vodafone o Costa Café, que tributen molt poc al Regne Unit utilitzant diferents jurisdiccions per pagar menys impostos. Els moviments denuncien les retallades “per haver viscut per sobre de les nostres possibilitatsˮ mentre hi ha empreses que no tributen el que haurien. És a dir, els diners sí que hi són però estan als paradisos fiscals.

A partir d’aquí es desenvolupa una agenda d’incidència política amb governs i administracions locals per veure quin és l’efecte dels paradisos fiscals als països en desenvolupament i com es pot revertir la situació en un moment en què els països europeus estan mancats de recursos. Aquí comencen els debats institucionals. A més, hem vist com els grans casos de corrupció tenen lligams amb els paradisos fiscals.

No tots estan reconeguts com a paradisos fiscals.

 

– Aquesta és una de les grans batalles que tenim en quant a la fiscalitat internacional. Sabem quines són les medicines que hem de prendre i sabem la malaltia però hem de saber exactament on està localitzada. Hem de tenir criteris clars, desvinculats de visions polítiques o comercials, per saber què és i què no és un paradís fiscal. La proposta més ambiciosa, que ha quedat molt difuminada, es va fer al 2016 per part de la Unió Europea per fer una llista negra de paradisos fiscals.

Moltes empreses que fan ús dels paradisos fiscals tenen més força que els estats que poden regular la fiscalitat.

– Són empreses com Apple, que té una capitalització a borsa que és gairebé el PIB d’Espanya. Tenen un poder de negociació molt important de cara als governs. Per exemple, el nombre de llocs de treball que pot oferir la creació d’un centre de distribució d’una empresa de paqueteria és molt elevat.

Un dels casos més recents és el d’Amazon, que té la seva seu a Seattle però ha anunciat que vol obrir una nova seu als Estats Units. Hi ha hagut una subhasta entre les ciutats per veure qui oferia les millors condicions per fer el nou centre de logística de l’empresa. El gran argument dels governs de les ciutats ha estat la reducció d’impostos.

Les empreses digitals tenen una lògica diferent?

– Sí, abans lidiàvem amb unes empreses que feien objectes físics. Ara tenim moltes empreses que venen serveis financers, d’streaming, de sèries... Quin és el preu que realment té Netflix? Quin és el preu real del xat d’Instagram o del Whatsapp? Com es pot calcular el preu del mercat? I on és la seva seu física? Ara no se sap on hi ha l’activitat econòmica, i s’acaba vinculant a la creació de la idea, on hi ha la propietat intel·lectual i els royalties. Normalment es col·loquen a Luxemburg, Irlanda...

A Oxfam vinculeu tot això a la pobresa i l’augment de les desigualtats.

– Hi ha un dèficit en la mesura de la desigualtat perquè és difícil saber quina és la riquesa de les capes més riques de la societat perquè tenen accés a instruments per reduir la seva càrrega fiscal. Per culpa dels paradisos fiscals no sabem quanta riquesa hi ha al món ni quin és l’ingrés. Així els mesuraments de desigualtat sempre estaran esbiaixats. A més, tenen un poder de negociació molt gran davant dels estats per aconseguir lleis que s’adeqüin als seus interessos i reverteixin en un cercle viciós que generi més desigualtat.

Heu iniciat una campanya per aconseguir una contractació pública responsable. Quin és el marge de maniobra sense limitar la competència que ha de regir els concursos públics?

– La idea és molt intel·ligent però, com sempre en afers de fiscalitat, quan entres al detall és més complicat. Per això hi ha una part de declaració política dels ajuntaments quan s’adhereixen a la campanya. El problema ve amb la implementació. Però no només perquè a un govern potser no li interessa perquè un servei li sortirà més car sinó perquè a la vegada el detall tècnic cada cop és més complex de definir. Per exemple, què és un paradís fiscal? Si ho definim segons els criteris de l’OCDE, gairebé no hi ha paradisos fiscals. Si ho definim amb els criteris de la Unió Europea, són illes al Carib i al Pacífic on moltes empreses no tenen activitat.

Notícies relacionades