La guerra des del punt de vista financer i tecnològic-armentístic

Fotografies: Patricia Cirera  

Com es financen les guerres i l’ús dels drons i les armes autònomes, aquests han sigut els temes de la penúltima tanda de conferències en el marc del curs d’estiu d’UNIPAU. Les dues ponències van ser moderades per Jon Arrizabalaga, col·laborador d’UNIPAU.

La primera ponència sobre el finançament de les guerres en quant a la relació bancs-armes, va ser a càrrec de Jordi Calvo, investigador al Centre Delàs d’Estudis per la Pau. Amb rotunditat, Calvo va afirmar que les guerres no es produeixen per qüestions identitàries o altres raons, sinó perquè es preparen. En aquesta preparació els bancs tenen un paper fonamental.

Jordi Calvo va diferenciar entre la inversió pública i la privada. Respecte a diners públics, entre l’any 2000 i el 2013 Espanya va invertir 9 mil milions d’euros i la despesa militar ha estat de 278 mil milions. Els interessos del deute militar han estat de 17.252 milions d’euros. En total, la indústria militar espanyola genera uns 6.500 milions d’euros, això suposa un 73% d’endeutament d’empreses armamentístiques. Des del punt de vista de finançament privat, hi ha diverses formes. Compra i emissió d’accions, bons i pagarés, finançar exportacions i donant crèdits i préstecs. Espanya és doncs, el sisè país en explotació d’armes.

Segons Calvo la guerra com a inversió té poc sentit pel retrocés que provoca, però pot arribar a ser una inversió. En una llista de 73 entitats bancàries que financen o donen suport a la indústria d’armaments, entre les tres primeres estan el BBVA, el Banc Santander i Bankia. En el top 10 del rànking d’entitats financeres estrangeres, estan el BNP Paribas, el Citibank i el Deutsche Bank. Com a possibles solucions  per evitar-ho o perquè el finançament sigui menor, Calvo proposa o bé protestes per part d’entitats i de ciutadans, que els bancs tinguin les seves pròpies polítiques anti finançament a empreses armamentístiques, les assegurances ètiques, o bé finalment un comitè d'ètica de Govern com és el cas de Noruega.

També a la conferència s’ha fet esment a alternatives a aquest tipus de finançament com les cooperatives i l’economia social. Aquesta última suposa un 8%. Hi va haver debat sobre el paper de l’exèrcit, si és necessari o no, i els militars que hi treballen, ja que l’exèrcit a Espanya està ben considerat.. Segons Jordi Calvo “és un engany, perquè són gent que nosaltres podem conèixer; i que reben una educació o un adoctrinament que li fa ser capaç de matar sense qüestionar-se el que està fent. Hi ha un procés de deshumanització, consentit ja que que et donen condecoracions, et paguen, etc.”.

Ja que Grècia està ara en el punt de mira, s’ha comentat que entre les retallades que la Unió Europea li ha demanat al país hel·lè, l’exèrcit grec i el finançament que aporta Grècia no ha patit gaires retallades. “Els bancs tracten a les empreses d’armes com un client més. Com si fos un forn. Es fan rics amb els interessos i les comissions. El finançament de les armes és un negoci que no està regulat. El finançament dels bancs està totalment fora de tot control”, explica Jordi Calvo per aquest diari. Respecte al paper de la OTAN davant d’aquesta situació, Calvo és clar i contundent: “La OTAN el que millor pot fer és desaparèixer. És una de les principals amenaces per la seguretat mundial. És la única organització que fa guerres més enllà de les seves fronteres”. Pel que fa a l’objecció fiscal contra la despesa militar, “és una manera personal de dir que estàs en contra de les guerres, del militarisme, de la indústria i del negoci de les armes”, afirma Jordi Calvo. Per tant el que proposa Calvo és que “si ens sentim més propers a la pau i no volem col·laborar amb això el que hem de fer és deixar de ser clients d’aquests bancs, i passar de la banca armada a la banca ètica”.

Davant la reflexió de que si Espanya no està en guerra ni a nivell intern ni extern, perquè s’ha augmentat el pressupost per defensa, Calvo diu que “s’ha de canviar el paradigma de com es gestiona la seguretat i la defensa d’un país. A l’època de la república estava exclosa l’opció de la guerra com a eina de política exterior. Desmuntant les visions més velles de com afrontar els conflictes que justifiquen la necessitant d’exèrcits i la despesa militar segurament ens podrien portar a canvi d’aquest paradigma d’afrontar la seguretat sense aquesta visió militar i des del punt de vista se seguretat humana”.

 

Jaume Saura, professor de Dret Internacional i president de l’Institut de Dret Humans de Catalunya, va ser l’encarregat de parlar de la part tecnològica de les guerres. L’ús de dron i armes autònomes en el marc de “la guerra contra el terror”. Es va basar en quatre eixos. Definició de drons, i els problemes jurídics internacionals que plantegen com el sobrevol sobre altres països (donat que és il·legal), el dron com a mitjà de combat i els drons com a eina d’assassinat col·lectiu. Saura va emfatitzar en que un dron és un avió tripulat a distància. La varietat de drons és molt variada, des del més senzill per ús més domèstic, a més complets i complexes que s’utilitzen com a vectors d’armes.

També va destacar la diferència que hi ha entre un atac armat i un atac terrorista. El primer és un atac d’un estat contra un altre estat a través de mitjans militars; i un atac terrorista és un atac d’un grup criminal organitzat no estatal contra interessos d’un estat. En aquest aspecte Saura recrimina que en els atacs terroristes, es respon amb accions policials, no militars, com es fa moltes vegades.  

Jaume Saura també va remarcar l’ús del dron com a eina per cometre assassinats selectius, i en distingeix tres tripus: personality strike, atacs a persones concretes, signature strike o atacs per patrons de conducta, i follow up, atacs de seguiment, és a dir, simpatitzants o gent propera. Segons Saura el primer encara està justificat en temps de guerra, tot i que és discutible. Els altres dos són crims de guerra en temps de guerra, i crims contra la humanitat si es fan en temps de pau. Cap dels casos en temps de pau estàn justificats. Saura veu feblesa en el segon, ja que els patrons o criteris són molt bàsics, “porta barba, té entre 18 i 50 anys, viu a Pakistan i va a la mesquita els divendres, és terrorista segur”. No té ni cap ni peus, assegura Saura. Tampoc veu justificació en la condemna de familiars i amics del terrorista.  

Segons al parer de Saura, no cal legislar en aquest sentit els drons, ja que són només vectors, i que el dret vigent ja és vàlid. Pel que fa a Espanya, segons Saura no té drons armats però si que s’utilitzen com a sistema de vigilància. “Si un atac terrorista es considera un atac militar, aleshores els terroristes serien combatents, per tant seria lícit que un terrorista ataqués a un agent que l’està perseguint perquè és la guerra. És un argument polític al qual se li vol donar una vestimenta jurídica, però que és absurda”, assegura Saura per aquest diari. És un fet que Saura califica com “la guerra contra el terror”, que justifica atacs a qualsevol punt del planeta contra qualsevol agent o individu, i que es pretén que sigui una guerra de veritat. “El fet que el dron sigui una tecnologia nova, no ha de ser excusa per dir que no hi ha normes”, sentencia Jaume Saura.

Notícies relacionades