Publicitat

El govern accepta que no s’arribarà a les “ràtios desitjades” d’habitatge de protecció oficial

Damià Calvet és el tinent d'alcalde d'Urbanisme. Foto: Jordi Pascual

El tinent d’alcalde d’Urbanisme, Damià Calvet, ha aprofitat el tradicional esmorzar de Nadal amb els periodistes –enguany retardat a la segona meitat de gener– per anunciar que durant el 2018 s’iniciaran els tràmits per començar a construir 232 pisos de protecció oficial (a Jeroni de Pujades, Pla del Vinyet, Benet Moxó i Santjoanistes), tots ells de lloguer, que se sumaran als 1.261 de venda i 500 de lloguer que ha fet l’empresa pública d’habitatge, Promusa, durant tota la seva història i als 39 pensats per a gent gran que s’entregaran durant aquest mateix any a l’avinguda Rius i Taulet. Calvet assegura, a més, que el bloqueig de la masoveria urbana a les cases dels mestres arriba a la seva fi permetent seguir desenvolupant el projecte.

Per fer-ho possible el pressupost municipal recull una inversió de dos milions d’euros, una quantitat que la majoria de l’oposició ha demanat revisar a l’alça. El tinent d’alcalde accepta, però, que amb aquestes xifres difícilment es pot arribar a construir els 4.600 pisos de protecció oficial que segons Carles Sala, secretari general d’habitatge de la Generalitat, necessita la ciutat durant els propers 15 anys per fer front a la creació de noves famílies i la crisi habitacional. Segons Calvet, el que Sala va anunciar al setembre en un acte a la ciutat només representa les “ràtios desitjades”, a les quals, reconeix, serà difícil arribar.

Com a culpable, el govern apunta a una manca de recursos per part d’altres administracions, com la mateixa Generalitat, per poder desenvolupar plans ambiciosos: “S’han de tornar a fer subvencions i subsidis a l’habitatge de lloguer”. Mentrestant, explica, el consistori i Promusa han de fer un “esforç pressupostari” que permeti seguir mantenint uns percentatges d’habitatge públic “al nivell dels països europeus” i “destacables a dins de l’àrea metropolitana”. Qualifica l’aposta del 2018 d’ambiciosa, tot i que no podran començar les obres de la majoria de projectes, i considera que obre la porta a una “promoció sostinguda i sostenible”, és a dir, que cada cop que s’acabi una promoció n’hi hagi una en marxa o iniciant-se.

Calvet valora que “en habitatge públic no n’hi ha prou mai” però també reivindica l’entrega dels pisos de l’avinguda Francesc Macià, les obres de Rius i Taulet i els tràmits de les cases dels mestres com a valors principals d’aquest mandat. Amb aquestes construccions no només es pretén donar accés a habitatges a persones que sinó potser no podrien residir a la ciutat sinó que també es pot incidir lleugerament en l’oferta del mercat. És una de les fórmules que defensa el tinent d’alcalde per fer front a l’increment del preu de lloguer així com fer ús d’eines com l’índex de referència del preu de lloguer, que de moment només és una eina informativa i que ha d’incorporar bonificacions acordades a través de la Generalitat amb municipis de l’entorn, un acord de moment bloquejat per l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, segons explica.

Així i tot, i malgrat la preocupació de l’Associació de Comerciants del barri del Monestir pel possible efecte gentrificador de la vianantització de l’avinguda Cerdanyola, les crítiques del Sindicat de Llogaters per l’efecte centrífug de la ciutat per a jovent i classes populars i els debats que de tant en tant ressorgeixen en sessió plenària, l’alcaldessa, Mercè Conesa, defensa el model de ciutat que qualifica d’“alta qualitat de vida”. Posa en valor l’aposta històrica del consistori per incrementar l’estàndard de zones verdes i desenvolupar un creixement específic, és a dir, més extensiu que intensiu.

Notícies relacionades