Neus Correa, Amics de la Gent Gran: “Per Nadal hi ha qui no té família i no pots evitar portar-te’l a casa, no?”

Neus Correa i Montse Farrés durant l'entrevista. Fotografia: Xavier Boix

Sempre es parla de Sant Cugat com de la ciutat de la infància i també, sortosament, del seu múscul associatiu. Hem tingut l’oportunitat de poder parlar tranquil·lament amb la Montse Farrés, tècnica de desenvolupament territorial d’Amics de la Gent Gran per Sant Cugat, Sabadell, Granollers i Osona i també amb Neus Correa, la voluntària coordinadora de l’ONG a Sant Cugat. Tenen la seu a la Casa de Cultura i allà és on ens hem trobat.

Comencem parlant dels orígens dels Amics de la gent Gran, perquè després de la 2a Guerra Mundial, Armand Marquiset va crear una associació, Les petites frères des Pauvres per donar suport a aquelles dones que s’havien quedat sense marits o fills, a partir del 1946. L’organització va esdevenir internacional i a Barcelona va instal·lar-se el 1987, on ja va començar amb l’objectiu de donar suport a la gent gran.

- Ara doncs l’enfoc és donar suport a la gent gran, a diferència de quan va començar l’organització? En aquell moment el seu lema era “flors abans que el pa”, la filosofia seria que sigui quina sigui la situació cal estar al costat de la gent sola?

MF: Com a filosofia mirem la soledat sense mirar la situació econòmica de la persona. Volem saber si se sent sola.

Una organització mundial com aquesta suposa relació entre la gent que hi formeu part?

MF: Hi ha molts espais de trobada. Hi ha gent de Barcelona ara que estan a Suïssa, properament vindrà gent Sud-Amèrica i de França, fa un mes van venir gent de Madrid, de València, compartim la mateixa filosofia i hem de trobar-nos.

Fa 30 anys que va néixer l’organització a Barcelona, teniu previst ja el que fareu?

MF: I ho celebrarem, s’estan preparant activitats, trobades i una de bona. A Barcelona hi havia un grup de nois i noies que coneixien la filosofia francesa i que es van constituir com a associació.

A Sant Cugat vau començar fa dos anys. Quants voluntaris hi ha?

NC: Ara som 42. Hi ha diferents tipus de voluntaris, n’hi ha que fan activament la feina d’acompanyament i altres que fan feines esporàdiques però tota l’ajuda és bona.

Hi ha diferents tipus d’ajuda en l’associació: acompanyament a domicili, en la malaltia i esporàdics. Explica’ns què comporta cadascun d’ells.

NC: L’acompanyament a domicili implica visitar-los un dia a la setmana un parell d’hores i demanem continuïtat perquè l’avi necessita la mateixa persona. L’acompanyament en la malaltia és similar però és gent que té una malaltia crònica o terminal, que viuen a casa i els visitem igualment però necessitem una mica més de supervisió perquè si hi ha una malaltia terminal hem d’estar més preparats, és més delicat, necessitem més formació. També hi ha avis que viuen en residències però encara no ho hem començat a fer a Sant Cugat perquè necessitem signar un seguit de protocols amb les residències però és el següent pas que farem. I després hi ha els voluntaris que fan activitats esporàdiques.

Hi ha altres activitats que proposeu com són les tertúlies a domicili, les sortides, altres que s’acompanyen de campanyes potents com les vacances amigues en les vacances d’estiu o els actes de Nadal i la Diada de Sant Jordi i la Festa de Sant Joan. Parlem-ne.

MF: Les tertúlies a domicili és una de les activitats que en les delegacions noves no està molt en marxa però es tracta de que una persona gran, que tingui disponibilitat que la gent vagi a casa seva, i es pot organitzar que dues o tres voluntàries puguin anar a casa seva. Un parell de persones grans de les que elles acompanyen s’ajunten tots a casa d’un i aquella tarda estan tots junts i compren quatre croissants i magdalenes i fan la xerrada i és converteix en un dia especial perquè comparteixen experiències. És un dels reptes que hem de desenvolupar però no és fàcil perquè no a tothom li agrada. També estem pensant en fer un berenar amb les persones d’un mateix barri i quedar en una cafeteria.

NC: De fet, aquí a Sant Cugat, amb algunes de les activitats que hem desenvolupat algunes persones grans, que feia anys que no es veien, s’han retrobat i queden algun dia, amb els voluntaris, i van a prendre alguna cosa.

I que m’expliqueu de les sortides?

MF: Aquest any tenim per fer una sortida a cada delegació. Encara no sabem a on però serà durant tot el dia de cara a primavera i estiu.

Llavors hi ha les activitats més potents. Les feu aquí a Sant Cugat?

NC: Les vacances amigues són 4 o 5 dies en un lloc preparat, com una casa de colònies, on hi van alguns avis amb voluntaris i l’experiència és fantàstica després de fer-la un any aquí a Sant Cugat. No té cap cost pels avis ni pels voluntaris i s’escullen els avis per prioritats. No és fàcil que surtin de casa però un cop viuen l’experiència estan molt contents.

I la de campanya de Nadal?

NC: La setmana anterior a Nadal fem el gran dinar, ens posem guapos i en el darrer vàrem arribar a ser 50 entre voluntaris i avis. Hem passat de 20 i escaig a 50. Els donem un regalet als avis, fem alguna activitat i s’ho passen molt bé

Perquè si no fos per aquest dinar aquests avis no tindrien nadal?

NC: No, és possible que no. Hi ha l’opció pels voluntaris que, si el dia de Nadal la persona que tu vas està sola, te’l vols endur a casa.

I a Sant Cugat es dóna aquesta situació? és molta gent que està sola?

NC: Sí, hi va haver qui se’l va endur a casa. És opcional però és el dia de Nadal i està sòl. Hi ha qui no té família i no pots evitar portar-te’l a casa, no?

MF: També s’intenta aquells dies incrementar les visites, són dies especials en que es troben més sols, si han perdut algun familiar es troben més a faltar. De fet als voluntaris ja els surt d’ells.

La Diada de Sant Jordi també és una data especial

NC: Tothom té la seva rosa, cada voluntari els hi porta. L’any passat vam muntar la paradeta al Monestir i a la parada venen els avis a ajudar i conèixer gent.

MF: Les “roses contra l’oblit” són les que venem nosaltres, que no són roses naturals sinó una agulla que la fem conjuntament amb una altra associació i ens repartim els beneficis per fer activitats. Són roses de roba que venem a les parades i a les persones grans els portem roses naturals i llibres. La campanya és doble, per un costat portem la rosa als avis i per un altre expliquem la situació a la gent i aprofitem per recollir finançament per les activitats pels avis.

Amics de la Gent Gran és una fundació, suposo que deu ser per professionalitzar el servei a la gent gran. Com funciona?

MF: Hi ha un apartat de professionals a la central de Barcelona i a les delegacions, que s’ocupen de les tasques de comunicació, administració, projectes, etc. Tenim un patronat que decideix quins projectes i pressupost executem.

Cal dir que el nivell de transparència és molt important, teniu totes les dades actualitzades a la web i molt al detall. A més, a nivell d’ingressos el 2014 el 25% venen de socis, quin tipus de soci és?

MF: No acceptem que siguin avis als que fem acompanyament sinó gent que vol ajudar a l’entitat, qualsevol persona com a altres ONG. No acceptem dels avis usuaris ni que siguin socis, ni que ens facin donacions, ni herències, per estatuts. No volem que ningú ens pugui dir que donem cap tracte especial.

La qüestió dels centres de dia de gent gran, els casals d’avis, a Sant Cugat, al centre especialment, què en diuen els avis?

NC: Jo crec que sí que hi anirien perquè per experiència al de Mira-sol sí que hi van però per un costat tenim una ciutat dispersa i per un altre als avis que visitem són avis que sols no surten, que t’estan esperant per sortir i no ho troben a faltar.

El 2014 hi havia hagut acompanyament de 860 dones i 129 homes, pel que entenc que hi ha una feminització absoluta de la soledat . A Sant Cugat també?

NC: Sí hi ha moltes més dones, tenim 22 persones i 6 pendents de posar-li voluntari i només tenim 5 homes.

I són molt grans?

NC: Teníem una àvia de 102 anys que es va morir fa poc i per exemple la persona que jo acompanyo té 72 però té una malaltia. La mitjana és entre 80 i 90.

Què porta a una persona com tu a ser voluntària?

NC: contribuir a fer una mica millor la nostra societat

I perquè una organització de gent gran?

NC: Va coincidir que començaven a Sant Cugat buscant gent i vaig pensar que què millor que fer-ho des del principi i així va ser com hi vaig entrar perquè no sabia què fer.

I ara que portes un temps què tal?

NC: Estic molt contenta

I alguna situació que t’hagi colpit

NC: Vaig a veure un matrimoni i el marit em dóna les gràcies. Estic amb ella perquè té malaltia crònica i el marit porta el pes de tot i la feina que faig és doble perquè ell respira una mica. Donem un espai a la persona cuidadora. Quan hi vaig faig un cafè amb ell, ell marxa i després em quedo amb ella.

MF: Es treu molt profit amb les persones grans, et donen molt emocionalment.

Una darrera cosa, amb el moment de crisi econòmica que vivim s’ha notat molt en el volum de persones que ateneu i el volum d’ingressos.

MF: Hi ha més demanda però no simplement per la qüestió econòmica. Molts fills han hagut de marxar a treballar a fora però la demanda principal és que les persones viuen més anys i et trobes amb gent que viu sola fins i tot perquè se’ls moren els del voltant, fins i tot fills. I a nivell d’ingressos de l’entitat s’ha mantingut encara que hem hagut de fer més activitats i campanyes. La gent intenta col·laborar amb allò que pot malgrat el mal moment i anem fent.

Els amics de la gent gran sempre necessiten voluntaris i accepten a tothom, si sabeu d’algun avi que pot sentir-se sol – compte que no tothom s’hi sent! – només heu de posar-vos en contacte amb santcugat@amicsdelagentgran.org. Fan formació als voluntaris i més de 20 cursos durant l’any de forma opcional.

Notícies relacionades